Emiliano Arriaga i Ribero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmiliano Arriaga i Ribero
Biografia
Naixement 4 de febrer de 1844
Bilbao, Biscaia
Mort 19 d'agost de 1919
Zuhatzu, Àlaba
Nacionalitat País Basc Basca
Activitat
Ocupació Compositor i Escriptor
Partit Partit Nacionalista Basc
Modifica les dades a Wikidata

Emiliano Arriaga i Ribero (Bilbao, Biscaia, 4 de febrer de 1844 - Zuhatzu, Àlaba, 19 d'agost de 1919) fou un escriptor i compositor basc.

Descendent d'una distingida família, a la qual va pertànyer Juan Crisóstomo de Arriaga, el Mozart espanyol, des de molt jove es dedicà al comerç, i el 1881 fou nomenat corredor intèrpret de vaixells, sent síndic del Col·legi, càrrec que desenvolupava encara al morir. Organitzà el Col·legi d'aquella professió i per espai quasi de mig segle tingué participació directa en el desenvolupament de la vida mercantil de Bilbao. A més, fou, cònsol de Costa Rica des de 1833 i des de 1908 de Nicaragua.

Enamorat de les tradicions i costums del Bilbao de mitjans del segle XIX, consagrà el millor del seu talent i de la seva vida a enaltir-les i a popularitzar-les en el seu doble aspecte de músic i literat. Els seus primers assajos paregueren en el diari Irurac-bat (1878), i constituïen una sèrie de cartes que titulà Brisas postales, que cridaren poderosament l'atenció i que consagraren al seu autor com a costumista de primer orde.

Després publicà nombrosos i espurnejants articles a El Nervión, La Tarde, La Gaceta del Norte, etc. i animat per l'èxit assolit donà llum a diversos llibres, com els titulats:

  • Vuelos cortos (1.ª i 2.ª series);
  • Lexicón del bilbaíno neto;
  • Chiplis-chaplas;
  • La Pasteleria, novel·la de costums bilbaïnes;
  • Revoladas, tipus i costums de Bilbao.

També publicà un llibret d'òpera basca, Lekobide, i les obres mercantils El libro de la corredoria marítima i Dietaxis.

La labor literària d'Arriaga ha estat elogiada sense reserves per Unamuno, Sabino Arana, Echegaray, Nicolás de Viar, etc.. i tots coincideixen que els esborranys i apunts de l'autor bilbaí constitueixen el document més típic i veraç d'aquella interessant època en què la capital biscaïna distava molt d'assemblar-se a l'actual.

Amb ésser Arriaga tant notable en aquest aspecte, o fou tant o més coma músic, art pel qual posseïa excepcionals dots. Ja vers l'any 1869 va compondre una Marxa per un concurs obert pel Govern revolucionari per a substituir la Marxa Reial, però la seva millor obra és indiscutiblement la rapsòdia bilbaïna titulada Chimberiana, que estrenà amb extraordinari èxit la banda municipal de Bilbao el 1918. Aquesta rapsòdia o suite consta de 14 números o temps curts, i en ella hi apareixen els més típics cants populars sàviament enllaçats i harmonitzats fins a produir la sensació que l'autor es proposà.

També és molt interessant la suite per a piano Bilbainescas, compost igualment sobre temes populars que s'haguessin perdut de no recollir-los Arriaga. Entre altres composicions menys importants figuren una Ave Maria, amb lletra castellana i basca; un petit poema musical titulat El amanecer en Deusto, etc. finalment, deixà diversos treballs literaris i musicals inèdits.

Bibliografia[modifica]