Emilio Mola Vidal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emilio Mola Vidal

Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la que s'inicià la Guerra Civil Espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mola nasqué a Cuba, quan encara era colònia espanyola, on el seu pare, capità de la Guàrdia Civil destinat allí, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.

Després del "desastre" espanyol de 1898, la família torna a Espanya. El 28 d'agost de 1904, Emilio ingressa a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 1904. Després de la seva formació i graduació com a tinent (1907), època en què dirigia aquesta Acadèmia el coronel Jose Villalba Riquelme, fou destinat al Regiment d'Infanteria de Bailén, i després serví a la guerra colonial espanyola del Marroc, al Regiment d'Infanteria de Melilla, on rebé la Medalla Militar Individual per la campanya de 1909, i es convertí en una autoritat en assumptes militars. L'1 d'agost de 1911 entrà d'oficial a les Fuerzas Regulares Indígenas, amb les quals participà en les operacions de la plana del Zaio. El maig de 1912 fou ferit de gravetat a la cuixa dreta, fet que li suposà el seu primer ascens per mèrits de guerra a capità.

En recuperar-se, fou enviat al Regiment d'Infanteria de Ceriñola, amb el qual tornaria a Izhafen, Imarufen i Talusit; i lluitaria també a la zona de Tetuan, on aconseguí el seu segon ascens, a comandant, novament per mèrits de guerra.

El 1915 és destinat al batalló de caçadors Alba de Tormes de Barcelona, i dos anys i mig després passaria per Madrid i després a Ceuta com a Jutge de Causes de la seva Comandància General.

Al càrrec del Grup de Regulars de Ceuta núm. 3 participa en diverses batalles en octubre de 1919 i 1920: Malalien, Wad Ra, Alcázar Seguer, Kudia Tahar, Alad Lau, Kobba d'Arsa, etc.

El juny de 1921 és ascendit a tinent coronel i destinat al Regiment d'Infanteria d'Andalusia a Santander. Tres mesos després, és cridat per cobrir la vacant al front dels Regulars de Melilla, tornant a participar en importants operacions militars, com la de Dar Accoba.

Gràcies a l'evacuació de la zona de Larache, Mola és ascendit per mèrits de guerra a coronel i arriba al comandament del Regiment d'Infanteria de Melilla, amb el qual participaria en el Desembarcament d'Alhucemas.

En 1927, amb quaranta anys, és ascendit a general de brigada i es fa càrrec de la Comandància General de Larache.

Mola fou també Director de Seguridad el 1930, un càrrec polític on les seves idees conservadores el van fer molt impopular entre l'oposició socialista i liberal; una de les seves tasques més rellevants en el càrrec fou la reorganització del Cos de Policia, entre les quals s'incloïa la creació de la denominada Guàrdia d'Assalt.

Ascens del Front Popular[modifica | modifica el codi]

Després del triomf del Front Popular durant la República, Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general Sanjurjo el 1932, passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida.

El 1933, Mola és amnistiat i reingressa a l'exèrcit, col·laborant en l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la comandància militar de Melilla i després és nomenat cap superior de les Forces de Marroc.

Després de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar de bades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al cop d'estat del 18 de juliol.[1]

Plans colpistes[modifica | modifica el codi]

Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el règim republicà. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a Madrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el 14 de març de 1936. Per mediació de Raimundo García García Garcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebel·lió militar per part dels requetès. Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament.

El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:

« Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.[2] »

El 19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:

« Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.[2] »

Després de diversos retards, s'escollí el 18 de juliol de 1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en el protectorat de Marroc, Mola esperà fins al 19 de juliol per a sublevar-se a Navarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingué una conversa telefònica amb Diego Martínez Barrio (President del Govern, per unes hores), en què li demanà que s'atingués a la més estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no accedí argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere.

El cop fracassà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.

Mort en accident d'avió[modifica | modifica el codi]

Mola morí el 3 de juny de 1937 quan el seu avió s'estavellà, prop de l'actual localitat d'Alcocero, durant un temporal, quan tornava a Vitòria. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del Nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.[3]

En morir Sanjurjo a Portugal, també d'accident aeri, el 20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exèrcit revoltat, així com a Cap d'Estat de la zona controlada. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del bàndol nacional. Això aixecà rumors que apuntaven Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap prova que ho avali.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Plana 116, Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9
  2. 2,0 2,1 Emilio Mola, Navarra 1936, De la Esperanza al Terror.
  3. Jackson, Gabriel: The Spanish Republic and the Civil War, 1931-39, Nova Jersey, 1967

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emilio Mola Vidal
  • Molina Franco, Lucas: Emilio Mola, a Historia de Iberia Vieja, núm. 21, planes 26-31.