Vés al contingut

Emilio Ortuño Berte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmilio Ortuño Berte
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Orà (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Ministre de Foment d'Espanya
17 febrer 1920 – 1r setembre 1920
← Amalio Gimeno Cabañas – Luis Espada Guntín →
Diputat a Corts
26 abril 1907 – 15 setembre 1923
← Francisco Agustín Silvela y Casado
Circumscripció electoral: Arenas de San Pedro
Senador del Regne
2 juny 1901 – 26 abril 1907
Circumscripció electoral: Àvila
Diputat a Corts
21 abril 1899 – 24 abril 1901
← Pascual Amat – Andrés Avelino de Salabert y Arteaga →
Circumscripció electoral: Arévalo
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer
PartitPartit Conservador
Premis

Emilio Ortuño Berte (Orà, 28 de setembre de 1862 – Madrid, octubre de 1936) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Orà el 28 de setembre de 1862[2] Llicenciat en Enginyeria de Camins a l'Escola de Camins de Madrid on impartirà classes com a professor i més tard com a catedràtic,[3] era emparentat per matrimoni amb Francisco Silvela qui el fa iniciar la seva carrera política en el si del Partit Conservador amb qui concorre a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les quals obté un escó al Congrés per Arévalo (Àvila). En dues altres convocatòries tornarà a obtenir un escó per aquesta circumscripció electoral.

Va ser ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament van presidir Allendesalazar i Dato. També va ser l'últim espanyol que participà en la Comissió Consultiva Internacional per a l'ampliació del Canal de Suez.[4]

Va ser nomenat subsecretari de presidència en 1907 sota Antoni Maura i Director General de Correus en 1908 i com a tal, a més de crear la Caixa Postal d'Estalvis, va sotmetre al servei de Correus i Telègrafs a una important modernització destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrid.

Va morir assassinat en 1936 a Madrid.[2] Un carrer porta el seu nom a Madrid (districte de Vallecas) i un altre al centre urbà de Benidorm (província d'Alacant).

Obres

[modifica]
  • Reformas de correos (1911)
  • El problema ferroviario. Algunas consideraciones acerca del nuevo régimen para la explotación de los ferrocarriles del servicio público (1917)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 23 maig 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Ortuño Berte, Emilio». Congrés dels Diputats.
  3. ↑ Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p.162. 
  4. ↑ Eduardo Saavedra y la Comisión Consultiva Internacional para la ampliación del Canal de Suez a la Biblioteca de Caminos (UPM)
Càrrecs públics
Precedit per:
Amalio Gimeno Cabañas 		Ministre de Foment

(febrer-setembre) 1920 		Succeït per:
Luis Espada Guntín
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emilio_Ortuño_Berte&oldid=36106465»