Emilio Ostorero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmilio Ostorero

En una cursa a Casale Monferrato a mitjan anys 70 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Avigliana (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsIl Leone di Avigliana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motocròs Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webemilioostorero.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Emilio-Ostorero-Fan-Club-844583465614197 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatItàlia Itàlia
Temporades1952 - 1974
EquipsMI-VAL, Alpino, Bianchi, FB Mondial, BSA, Bultaco, OSSA, ČZ, Husqvarna
Debut1952 (motocròs)
Palmarès en motocròs
GP guanyats1

C. d'Itàlia 250cc8 (1956 - 1970)
C. d'Itàlia 500cc8 (1957 - 1970)

Emilio Ostorero (Avigliana, 23 de novembre de 1934 - Torí, 21 de juliol de 2023) fou un pilot de motocròs italià, un dels més reeixits a la seva època tant en competicions italianes com internacionals. Durant de la seva llarga carrera, que abastà de la dècada de 1950 a la de 1970, guanyà un total de setze Campionats d'Itàlia de motocròs,[1][2] essent tal el seu domini de la disciplina que se'l coneixia amb el sobrenom de Il Leone di Avigliana.[3]

El 1971 fou nomenat Cavaliere pel president de la República Italiana Giuseppe Saragat, honor al qual seguí el 1984 el seu nomenament de Commendatore della Repubblica.

Trajectòria esportiva[modifica]

Fill d'un barquer del Lago Grande d'Avigliana, Ostorero va debutar en competició tot participant en gimcanes a començaments de la dècada de 1950 amb una Beta 160. La seva primera cursa de motocròs fou el 1952, amb una Alpino 175 que li havia deixat el concessionari de la marca de Stradella (Pavia) a Torí, on Ostorero feia de mecànic. El 1956 passà a pilotar una FB Mondial, guanyant el campionat italià de 250 cc. A la següent temporada va guanyar els títols de 250 i 500 cc amb la mateixa marca.

El 1958 va passar a MI-VAL i va guanyar el títol de 500 cc aquell mateix any i el de 250 cc l'any següent. El 1960 va tornar a canviar a Bianchi, marca milanesa amb què va guanyar el títol italià de 250 i la cursa puntuable per al Campionat d'Europa de 250 cc, disputada a la seva Avigliana natal el 5 de juny d'aquell any, superant campions com ara Torsten Hallman i Jeff Smith.

El 1962 es va comprar un Husqvarna 500, marca amb què guanyà quatre títols italians consecutius de la cilindrada, així com tres de 250 cc (de 1964 a 1966). El 1966 en va guanyar un altre de 500 amb una BSA. Després d'un parell de temporades a finals de dècada en què alternà diverses marques (ČZ, Bultaco i OSSA) sense guanyar el títol, el 1970 va tornar a aconseguir un doblet amb Bultaco (250) i Husqvarna (500). El 1971 estigué a punt de revalidar el de 500, perdent a l'última cursa per culpa d'un amortidor trencat.

Ostorero va restar competint fins al 1974. Un cop retirat, ocupà el càrrec de Commissario Unico del campionat italià de motocròs durant dotze anys. El 1984, a cinquanta anys, va participar en el Ral·li dels Faraons amb una Honda, acabant-hi en sisè lloc a la general.

Palmarès estatal en motocròs[modifica]

Any Motocicleta Campionat d'Itàlia
500 cc 250 cc
1956 FB Mondial 1r
1957 FB Mondial 1r 1r
1958 MI-VAL 1r
1959 MI-VAL 1r
1960 Bianchi 1r
1961 ?
1962 Husqvarna 1r
1963 Husqvarna 1r
1964 Husqvarna 1r 1r
1965 Husqvarna 1r 1r
1966 BSA/Husqvarna 1r 1r
1970 Husqvarna/Bultaco 1r 1r
1971 Husqvarna/Bultaco 2n
Total títols 8 8

Referències[modifica]

  1. Allasia, Federica. «Addio alla leggenda del motocross Emilio Ostorero, il Leone di Avigliana» (en italià). lastampa.it. La Stampa, 22-07-2023. [Consulta: 29 juliol 2023].
  2. «Emilio Ostorero» (en anglès). classicmotorsport.org, 21-07-2011. [Consulta: 7 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  3. «Grande Raduno Motocross d'epoca. Presente il Bergamasco Pendezza.» (en italià). bergamosportnews.com, 27-05-2012. [Consulta: 4 gener 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Pezzopane, Ermilio. «Emilio Ostorero». A: Books.Google.com. Pianeta Motocross - Cross italiano anni '70 - '80 (en italià), 11 juny 2018, p. 136-141. ISBN 9788827833889. 
  • Upiglio, Ruggero «Emilio fa 70!» (en italià). Motociclismo d'Epoca. Edisport [Milà], núm. 10/2004, 2004.
  • Il motocross (en italià). De Vecchi Editore, 1975. 

Enllaços externs[modifica]