Emilio de' Cavalieri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust d'Emilio de' Cavalieri, Basílica dell'Ara Coeli, Roma.

Emilio de' Cavalieri (Roma, abans de 1550 - Roma, 11 de març de 1602) va ser un compositor, organista, diplomàtic, coreògraf i ballarí del final del Renaixement i començaments del Barroc.

De família noble i musical, fill de l'arquitecte Tommaso del Cavalieri, germà del músic Marios, exercí com a organista a San Marcello, de Roma. El 1588 es va traslladar a Florència on el Cardenal Ferran de Mèdici el va contractar com a superintendent de l'art, vestuari, festes, teatre i música. Allà es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi. El 1589 va participar com a compositor (un madrigal i un ballet) en els intermedis escrits per al casament de Ferran amb Cristina de Lorena. El 1590, encara a Florència, va col·laborar amb el poeta Laura Guidiccioni escrivint la música, avui perduda, de les pastorals Il Satiro, La Disperazione di Fileno, Il Gioco della cieca (1595), en les que va fer els seus primers assaigs de cant monòdic. A més de la seva activitat musical, va treballar com a diplomàtic per als papes Innocenci IX i Climent VIII.

De 1587 a 1602, viatja amb freqüència a Roma com a encarregat de negocis del duc de Florència. Fou un dels primers compositors que emprà el baix continu. La seva principal obra, Rappresentazione di Anima e di Corpo, estrenada a Roma el 1600, és una representació escènica escrita en el nou estil de recitar cantando, molt allunyada de l'oratori clàssic.[1]

Cavalieri ha de ser considerat el verdader instaurador de l'estil monòdic teatral, encara que això no fos reconegut pels seus oponents florentins (Jacopo Peri i Giulio Caccini. La seva música era molt avançada per a l'estil de la seva època, la seva música vocal té una línia melòdica molt adornada i expressiva, característica que defineix al barroc primerenc. El seu estil musical va ser adoptat per altres compositors de l'escola romana del segle XVII, Domenico Mazzocchi, Giacomo Carissimi i Alessandro Scarlatti, van ser alguns d'ells.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Rappresentazione di anima e di corpo, amb llibret d'Agostino Manni, considerada per alguns com la primera òpera.
  • L'Ascensione del Nostro Salvatore, oratori.
  • Lamentacions Hieremiae Prophetae, per a veu solista, cor i orgue.
  • Responsi a 2 i 3 veus.

Referències[modifica | modifica el codi]