Emily Howland
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1827  Sherwood (Nova York) (en)  | ||
| Mort | 29 juny 1929 (101 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista per la pau, abolicionista, sufragista | ||
| Família | |||
| Pare | Slocum Howland | ||
| Premis | |||
Emily Howland (20 de novembre del 1827 - 29 de juny del 1929) fou una filantropa abolicionista i educadora estatunidenca. Molt coneguda pel seu activisme per l'educació dels afroamericans, també era una ferma defensora dels drets de les dones i del moviment per la Temprança. Howland finançà personalment l'educació de molts estudiants negres i col·laborà en institucions com l'Institut de Tuskegee.[1]
Primers anys i educació
[modifica]Emily Howland nasqué a Sherwood, Comtat de Cayuga, Nova York, el 20 de novembre del 1827.[2] Era filla de Slocum i Hannah Tallcot Howland, pertanyents a la Societat dels Amics.[2] El seu germà, William Howland, participà en la 106a Legislatura de l'estat de Nova York.[3] Estudià en petites escoles privades de la comunitat, i en l'Escola Margaret Robinson, una escola dels Amics a Filadèlfia (Pennsilvània).[4]
Carrera
[modifica]Abolicionista activa, Howland feu classes en la Normal School for Colored Girls (ara Universitat del Districte de Columbia) a Washington, DC, del 1857 al 1859. Durant la Guerra de Secessió treballà en l'assentament de refugiats de contraban del Campament Todd d'Arlington (Virgínia), ensenyant als esclaus alliberats a llegir i escriure, curant de malalts durant un brot de verola i com a directora del campament durant 1864-1866.(4)
A partir del 1867, fundà una comunitat per a persones alliberades a Heathsville, comtat de Northumberland (Virgínia), anomenada Arcàdia, en 400 acres comprats pel seu pare, que tenia una escola per a l'educació dels fills dels esclaus alliberats, l'Escola Howland Chapel.[5] En tornar a Sherwood (Nova York) després de la mort del seu pare el 1881, amb l'herència va dirigir l'Escola Sherwood Select fins al 1926, quan esdevingué escola pública i fou rebatejada com l'Escola Primària Emily Howland per l'estat de Nova York.(3)
Howland també fou activa en el moviment pel sufragi femení i la pau, i era membre de la Unió Cristiana de Dones per la Temprança.[6] El 1858, organitzà conferències i reunions sobre els drets de les dones amb Susan B. Anthony i Elizabeth Cady Stanton. El 1878, va parlar en el 30é aniversari de la Convenció de drets de les dones de Seneca Falls, i el 1894 en la Legislatura de l'estat de Nova York.[7] Quan el moviment pel sufragi es va dividir en dos grups, l'Associació Nacional pro Sufragi de les Dones i l'American Woman Suffrage Association, Howland no va prendre partit, sinó que assistí a les reunions de tots dos grups.[6] El 1903, va prendre el te amb la reina Victòria en un viatge a Londres per a una reunió internacional sobre el sufragi. El 1904, parlà davant el Congrés i assistí a les desfilades del sufragi del 1912 i 1913 a Nova York.[7] Se li atribueix el mèrit de persuadir a Ezra Cornell que, com a quàquer, hauria de fer de la Universitat Cornell una institució coeducativa.[6]
El 1926 rebé un títol honorari de Doctora en Literatura de la Universitat Estatal de Nova York, a Albany, la primera dona a la qual aquesta institució conferia aquest honor. També és autora d'un esbós de la història primerenca dels quàquers al comtat de Cayuga: Historical Sketch of Friends in Cayuga County.[8]
Howland fou una de les primeres dones directores d'un banc nacional als Estats Units, del First National Bank of Aurora, a Aurora (Nova York), el 1890, fins a la seua mort, a l'edat de 101 anys.[9]
Llegat
[modifica]La seua obra es troba en algunes universitats: Universitat Cornell, College Haverford i College Swarthmore.[10][11] El Museu Nacional d'Art i Cultura Afroamericana (Washington) i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units guarden conjuntament un àlbum de fotos amb familiars, amics i col·legues, així com imatges de record de notables abolicionistes i personatges famosos durant les dècades del 1860 i 1870.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Locke, Mamie E. «Emily Howland». American National Biography Online, 2-2000 [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Obituaries». The Quarterly Journal of the New York State Historical Association, 10, 10-1929, pàg. 346–348. JSTOR: 43565516.
- ↑ «United States Department of the Interior OMB No. 1024-0018, National Park Service. NATIONAL REGISTER OF HISTORIC PLACES.CONTINUATION SHEET. Section 8: Significance. (Property Sherwood Equal Rights Historic District. Location Cayuga County, New York)». Arxivat de l'original el 10 de setembre de 2016. [Consulta: 10 març 2018].
- ↑ «Finding Aid for the EMILY HOWLAND PAPERS,1926-1975 (Haverford College Library Special Collections)». Arxivat de l'original el 21 d'abril de 2015. [Consulta: 10 març 2018].
- ↑ «National Register of Historic Places Inventory/Nomination: Howland Chapel School». Virginia Department of Historic Resources, 01-06-1989. Arxivat de l'original el 12 de febrer de 2017. [Consulta: 24 agost 2013].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Hope., Bacon, Margaret. Mothers of feminism : the story of Quaker women in America (c1986). 1st paperback Harper & Row. San Francisco: Harper & Row, 1989. ISBN 0062500465. OCLC 21550452.
- ↑ 7,0 7,1 «NATIONAL REGISTER OF HISTORIC PLACES CONTINUATION SHEET». United States Department of the Interior – National Park Service. Arxivat de l'original el 10 de setembre de 2016. [Consulta: 28 març 2019].
- ↑ Judith Colucci Breault. The Odyssey of a Humanitarian: Emily Howland, 1827-1929. Ayer Publishing, 1981. ISBN 0-405-14076-2.
- ↑ «Woman of the Century: Fourteen Hundred-seventy Biographical Sketches Accompanied by Portraits of Leading American Women in All Walks of Life (Moulton, 1893)». [Consulta: 10 març 2018].
- ↑ «Emily Howland Papers,1797-1938. Collection No.2681 (Division of Rare and Manuscript Collections Cornell University Library)». [Consulta: 10 març 2018].
- ↑ «An Inventory of the Emily Howland Family Papers, 1763-1929 (Friends Historical Library of Swarthmore College)». [Consulta: 10 març 2018].
- ↑ «Photograph album owned by Emily Howland». National Museum of African American History and Culture. [Consulta: 27 març 2019].
Enllaços externs
[modifica]- The World of Emily Howland: Odyssey of a Humanitarian, by Judith Colucci Breault (1976).