Emine Semiye
| Nom original | (tr) Emine Semiye Önasya  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Emine Semiye 28 març 1866 Istanbul (Turquia) |
| Mort | 1944 (77/78 anys) Istanbul (Turquia) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Turca |
| Ideologia política | Feminisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Novelista, columnista, assagista |
| Gènere | Drets de les dones |
| Nom de ploma | Emine Vahide |
| Família | |
| Cònjuge | Reşit Ronabar (en)  |
| Pare | Ahmed Jevdet Paixà |
| Germans | Fatma Aliye i Güzide Sabri Aygün |
| Parents | Ahmed Jevdet Paixà (pare) Fatma Aliye Topuz (germana) |
Emine Semiye Önasya (Istanbul, 28 de març de 1864 - 1944),[1] més coneguda com a Emine Semiye i Emine Vahide, va ser una escriptora turca i filla d'Ahmed Jevdet Paixà.
Biografia[modifica]
Era la segona filla d'Ahmed Jevdet Paixà i germana de Fatma Aliye. La seva mare era Adviye Ràbia Hanım. Emine Semiye va estudiar psicologia i sociologia a França i Suïssa durant set anys. Va ser una de les primeres dones otomanes musulmanes educades a Europa.[2][3]
A partir de 1882, Emine Semiye va treballar com a mestre de turc i literatura a Istanbul i d'altres províncies.[3] Va exercir com a inspectora a les escoles de nenes i com a auxiliar d'infermeria a l'Hospital Etfal (‘Hospital de nens’ en turc otomà) de Şişli.[1]
Els seus escrits sobre política i educació van ser publicats a diaris com Mütalaa, de Tessalònica, i Hanımlara mahsus Gazete (‘Diari de la Dona’) després de la declaració de la monarquia constitucional a 1908 (veure segona época constitucional).[1] També va escriure un llibre de text de matemàtiques titulat Hulasa Ilm-i Hesap (‘Resum de la ciència aritmètica’) en 1893.[4]
Les seves novel·les més conegudes són Sefalet [La pobresa] (1908)[5] i Gayya Kuyusu [El forat de l'infern].[1]
Emine Semiye, juntament amb la seva germana gran Fatma Aliye, va ser una figura significativa per al moviment de les dones otomanes.[6][7] Va crear diverses organitzacions de caritat per ajudar les dones.[2] Sempre va lluitar pels drets de la dona i es va convertir en un membre del Comitè progressiva d'Unió i Progrés i més tard, del Partit Demòcrata otomà.[1]
En 1920, va ser nomenada membre de la junta de govern de l'Associació de la Premsa de Turquia, anomenada anteriorment Associació de premsa otomana.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Emine Semiye». Ministry of Culture (Turkey). [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Emine Semiye» (en turkish). Kitap Yurdu (Book Land). [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Karaca, Şahika «Modernleşme Döneminde Bir Kadın Yazarın Portresi: Emine Semiye Hanım (A portrait of a woman author in modernisation period: Emine Semiye)». Bilig, 57, 2011, pàg. 115–134 [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ Livezeanu, Irina. Women and gender in Central and Eastern Europe, Russia, and Eurasia. AWSS, 2007, p. 226.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Sefalet - Emine Semiye». Alternative Books. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2013. [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ Kurnaz, Şefika. «Fatma Aliye’nin Emine Semiye’ye Bir Mektubu (A letter of Fatma Aliye to Emine Semiye)». ASOS Index. Arxivat de l'original el 27 d’octubre 2017. [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ Elif Bilgin. «An analysis of Turkish modernity through discourses of masculinities» (PhD Thesis). Middle East Technical University, octubre 2004. [Consulta: 23 novembre 2013].
- ↑ Nur Bilge Criss. Istanbul under Allied Occupation, 1918-1923. Boston: Brill, 1999, p. 24 [Consulta: 23 novembre 2013].[Enllaç no actiu]