Emirat de Làrida

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emirat de Larida)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردةṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Història[modifica | modifica el codi]

En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar heretà el reialme lleidatà, cedint el 1050, Camarasa i Cubells al comtat de Barcelona,[1] i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta, qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, i a la seva mort en 1090 el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla,[2] el darrer dels Banu Hud a la ciutat,[2] que s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid.

Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que pactà una aliança amb Ramon Berenguer III el 14 de novembre de 1120 a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[3] el maig de 1122.[4]

Més endavant Al-Mudhàffar va lliurar Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.

Llista de governants de l'Emirat de Làrida[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 1997, p. 54. ISBN 8484097005. 
  2. 2,0 2,1 Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC. 
  3. Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
  4. Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]