Emma Cohen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmma Cohen

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Emmanuela Beltrán Rahola Modifica el valor a Wikidata
21 novembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 2016 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema, guionista, escriptora, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeFernando Fernán Gómez (2000–2007) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0169358 Allocine: 10476 Allmovie: p13954 TMDB.org: 97662 Modifica el valor a Wikidata

Emmanuela Beltran i Rahola, més coneguda pel nom artístic d'Emma Cohen, (Barcelona, 21 de novembre de 1946 - Madrid, 11 de juliol de 2016)[1] fou una actriu, periodista, escriptora i directora de cinema catalana, que visqué durant molts anys a Madrid.

Era filla del tinent d'alcalde de la ciutat comtal[2] de l'època de l'alcalde Porcioles, Lluc Beltrán i Flórez,[3] del consell d'administració del Banco Condal,[4] i de Núria Rahola i d'Espona.[a] Fou parella sentimental del també actor i director de cinema i teatre Fernando Fernán Gómez.[5]

Carrera professional[modifica]

Emma Cohen es formà com a actriu al Teatre Espanyol Universitari i a l'Escola d'Art Dramàtic d'Adrià Gual[3] mentre cursava Dret.[6] De fet, no va acabar mai la carrera perquè decidí dedicar-se totalment a l'actuació.[7] Durant un període va viure a França i en tornar a Barcelona desenvolupà una extensa carrera damunt dels escenaris.[6] Treballà en diverses obres, com, per exemple Lección de anatomía (1977), Domingo burgués (1979), Los domingos, bacanal (1980), El rey ciervo (1981), Ivanov (1983), Del Rey Ordás y su infamia (1983), Ojos de bosque (1986) o Kean (1990), entre d'altres.[7] En aquesta disciplina treballà amb reconeguts directors nacionals com Ricard Salvat, Fabià Puigserver i Adolf Marsilach.[6]

S'inicià en el cinema als anys seixanta amb el sobrenom d'Emma Silvia. Durant els seus primers anys davant les càmeres va intervenir en diverses pel·lícules vinculades amb l'Escola de Barcelona. Rodà Tuset Street (1968) de Jorge Grau i Luis Marquina, El extraño caso del doctor Fausto (1969) de G. Suárez, Historia de una chica sola (1969) de Jorge Grau, Cabezas cortadas (1970) de G. Rocha, Españolas en París (1970) de R. Bodegas, El techo de cristal (1971) i La semana del asesino (1971) totes dues dirigides per Eloy de la Iglesia. A principis dels anys setanta es traslladà a la capital espanyola on va entrar en contacte amb un cinema d'un caire més comercial. En són exemples els títols Las obsesiones de Armando (1974) de L. M. Delgado o Mayordomo para todo (1975) de Mariano Ozores. Va actuar també en coproudccións i pel·lícules de gènere com el western Las petroleras (1971) de Christian-Jaque i G. Casaril. Entre mitjans dels setanta i els anys vuitanta la filmografia de Cohen comprén films de certa rellevància com Tigres de papel (1977) de Fernando Colomo o Mambrú se fué a la guerra (1986) de Fernando Fernán Gómez.[6]

Treballà a televisió, destacant-se en papers a les sèries El conde de Montecristo (1969), Tres eran tres (1972), El picaro (1974), Cuentos y leyendas (1974) o Curro Jiménez (1976), entre d'altres. També a TVE va donar vida al personatge de la Gallina Caponata a Barri Sèsam.[6]

Reprengué la seva activat teatral[8] i alhora fou directora d'alguns curtmetratges: La plaza (1976), Quería dormir en paz (1977), La Chari se casa (1977), Y yo qué sé (1980), El séptimo día de sol (1980).[6]

Cohen també destacà per la seva vessant d'escriptora. Va escriure cinc novel·les, diversos articles periodístics per a El Mundo, assajos i diferents guions per a ràdio i televisió.[6][8]

Filmografia[modifica]

Cinema[9][modifica]

Televisió[modifica]

Direcció[modifica]

  • 1976. La plaza.
  • 1977. Quería dormir en paz.
  • 1977. La Chari se casa.
  • 1980. Y yo qué sé.
  • 1980. El séptimo día de sol.

Reconeixements[modifica]

Notes[modifica]

  1. Núria Rahola era advocada i filla de Baldiri Rahola i Llorens; per tant, era germana del polític i jurista Frederic Rahola i d'Espona i de l'editora Roser Rahola i d'Espona, esposa al seu torn de l'historiador Jaume Vicens i Vives. També era neboda valenciana del polític Carles Rahola i Llorens.

Referències[modifica]

  1. «Muere la actriz Emma Cohen a los 69 años» (en castellà). El Confidencial [Consulta: 14 març 2016].
  2. Regio7:Filla tinent d'alcalde
  3. 3,0 3,1 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798. 
  4. Sindicato Unidad
  5. Bugallal, Isabel ««Me pasé quince años gorda para no hacer cine y cuidar a Fernando»» (en castellà). La Nueva España, 22-02-2012.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  7. 7,0 7,1 Directoras de cine español: ayer, hoy y mañana, mostrando talentos. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2012. ISBN 9788447214686. 
  8. 8,0 8,1 Diccionario del cine español. Madrid: Alianza Editorial, 1998. ISBN 8420652571. 
  9. 1958-, Aguilar, Carlos,. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles. Madrid: Alianza Editorial, 1996. ISBN 8420694738. 
  10. «25 años sin Jim Henson, el padre de los Teleñecos» (en castellà). RTVE, 07-07-2015. [Consulta: 21 novembre 2016].