Emma Willard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmma Willard
Portrait of Emma Willard.jpg
modifica
Biografia
Naixement(en) Emma Hart modifica
23 febrer 1787 modifica
Berlin (Connecticut) modifica
Mort15 abril 1870 modifica (83 anys)
Troy (Nova York) modifica
Lloc d'enterramentOakwood Cemetery (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióEscriptora modifica
Premis

IMSLP: Category:Willard,_Emma_Hart Find a Grave: 1106 Modifica els identificadors a Wikidata

Emma Hart, més coneguda amb el seu cognom de casada Emma Willard (Berlín, EUA, 23 de febrer de 1787-Troy, EUA, 15 d'abril de 1870), fou una educadora i escriptora nord-americana. El seu treball sobre educació de les dones, especialment com a fundadora del seminari femení de Troy, va impulsar la creació d'escoles secundàries per a les noies i de col·legis i universitats per a dones.[1]

Biografia[modifica]

Emma Willard va néixer el 23 de febrer de 1787 a Berlín, Connecticut. Va ser la setzena de disset fills del seu pare, Samuel Hart, i la seva segona esposa, Lydia Hinsdale Hart. El seu pare era un granger que va animar els seus fills a llegir i pensar per ells mateixos. De ben jove, el pare de Willard va reconèixer la seva passió per aprendre. Aleshores, a les dones només se'ls proporcionava educació bàsica, però Willard intervenia en discussions familiars de política, filosofia, política mundial i matemàtiques, que eren considerats aleshores temes masculins. Abans dels 15 anys ja havia après tot el coneixement que s'ensenyava a l'escola pública, havia llegit les Vides paral·leles de Plutarc, la Història Antiga de Charles Rollin i la Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà, d'Edward Gibbon, assenyala una biografia seva publicada per John Lord el 1873.[2][3] Als 15 anys, Willard es va matricular a la seva primera escola a la seva ciutat natal de Berlín. Va progressar tan ràpidament que dos anys després, als 17 anys, ella mateixa ensenyava allà i fins i tot es va fer càrrec de l'acadèmia durant un curs, el 1806.[4]

Carrera[modifica]

El 1807, Willard va abandonar Berlín i va treballar breument a Westfield, Massachusetts, abans d'acceptar una oferta de treball en una acadèmia femenina de Middlebury, Vermont. Va ocupar el càrrec de directora al Seminari Femení de Middlebury des del 1807 fins al 1809.[5] Es va quedar impressionada pel material ensenyat allí i va obrir un internat per a dones el 1814, a la seva pròpia llar. Es va inspirar en les matèries que estudiava el seu nebot, John Willard, al Middlebury College. i es va esforçar per millorar el currículum que s'ensenyava a les escoles de noies.[4] Willard creia que les dones podrien dominar temes com les matemàtiques i la filosofia. Aquesta passió per l’educació femenina la va portar a lluitar per la primera escola de dones en l’educació superior.[1]

Un dels gràfics que Emma Willard ideà per explicar història a començament del segle XIX

El seu èxit la va portar a compartir les seves idees sobre educació i a escriure el 1819 A Plan for Improving Female Education, un fulletó que va presentar als membres de la legislatura de Nova York. El seu pla incloïa una proposta de seminari per a dones que es financés públicament tal com es feia amb les escoles masculines. Willard no va rebre resposta dels legisladors, alguns dels quals creien que l'educació de les dones era contrària a la voluntat de Déu. Willard, finalment, va rebre el suport del governador de Nova York, DeWitt Clinton, que la va convidar a obrir una escola allà. En no rebre el suport financer promès, va traslladar la seva escola a Troy, Nova York.[4][6]

La història dels Estats Units mostrada en forma d'arbre, al segle XIX.

El Seminari Femení de Troy, la primera escola dels Estats Units a oferir educació superior per a dones, es va inaugurar el setembre de 1821, per a estudiants internes i externes.[1] El currículum incloïa matemàtiques, filosofia, geografia, història i ciències. Willard va tenir èxit, i el 1831 l'escola havia inscrit més de 300 estudiants, entre les quals filles de famílies benestants o amb alts càrrecs. Tot i que la majoria de les alumnes encara acabaria com a mestresses de casa, Willard mai va impedir que seguissin estudis superiors i continuessin lluitant pels seus drets.[7]

Vida familiar[modifica]

Mentre treballava a l'acadèmia de Middlebury, Willard va conèixer el seu futur marit, John Willard, que va aportar quatre fills dels seus anteriors matrimonis. El seu nebot, també anomenat John Willard, va viure amb ells mentre assistia al Middlebury College, cosa que li va donar molta inspiració a Emma Willard per formar els seus punts de vista educatius. Almira Hart Lincoln Phelps, la germana menor d'Emma Willard, es va unir a Emma el 1823, després de la mort del seu primer marit, Simeon Lincoln, i va impartir classes al Troy Female Seminary durant vuit anys. Emma i John Willard van tenir un únic fill, John Willard Hart, que va assumir la direcció del Seminari Femení de Troy, juntament amb la seva dona, quan Willard el va deixar el 1838. El primer marit d'Emma va morir el 1825 i el 1838 es va casar amb Christopher C. Yates, però se'n va divorciar el 1843.[7][8]

Obra[modifica]

Al llarg de la seva vida va escriure diversos llibres de text, incloent-hi llibres sobre història i geografia. Algunes de les seves obres són History of the United States, o Republic of America (1828), A Treatise on the Motive Powers which Produce the Circulation of the Blood (1846), Guide to the Temple of Time and Universal History for Schools (1849), Last Leaves of American History (1849), Astronography; or Astronomical Geography (1854), and Morals for the Young (1857).[9]

Els textos d’història i geografia de Willard van incloure dones i homes i van emfasitzar la condició de la dona com a factor principal per determinar si una societat es podia qualificar de civilitzada.[9] Però la seva pedagogia geogràfica de mapes es va popularitzar ben aviat als Estats Units.[10] Pel que fa a l'ensenyament de la història, Willard va inventar el seu propi sistema de cronologies en perspectiva per representar línies temporals i narrar el pas el temps a través d'infografies. El progrés de l'Imperi romà, representat en el curs d'un riu; la història dels Estats Units, feta arbre, les migracions de les tribus bàrbares, com unes poques línies de colors que s'entrecreuen sobre el mapa d'Europa.[3]

Willard també va publicar un llibre de poesia, The Fulfilment of a Promise (1831). El 1830, va fer una gira per Europa. Tres anys després, va fer donació dels guanys del llibre sobre els seus viatges a una escola per a dones que va ajudar a fundar a Atenes, Grècia.[1][11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Emma Willard | American educator» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  2. Lord. The Life of Emma Willard. D. Appleton, 1873, p. 351 pàgines. 
  3. 3,0 3,1 Hidalgo Pérez, Montse. «Emma Willard, la pionera de la infografia que va inventar l'atles històric en el segle XIX». El País. Retina, 30-01-2020. [Consulta: gener 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Emma Willard. American educator». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: gener 2020].
  5. New World Encyclopedia. WILLARD, Emma. Funk & Wagnalls. 
  6. «Emma Hart Willard – People of Connecticut». Netstate.com. [Consulta: gener 2020].
  7. 7,0 7,1 «About Emma Hart Willard». Emma Willard School. [Consulta: gener 2020].
  8. «Almira Hart Lincoln Phelps». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: gener 2020].
  9. 9,0 9,1 B. Knupfer, Peter «How to Write a History Textbook: The Willard–Willson Debate over History Education in the Common School». History of Education Quarterly Vol. 59 No. 2, maig 2019. DOI: 10.1017/heq.2019.6.
  10. Schulten, Susan «Map Drawing, Graphic Literacy, and Pedagogy in the Early Republic». History of Education Quarterly Vol. 57 No. 2, Maig 2017. DOI: 10.1017/heq.2017.2.
  11. «Emma C. Hart Willard 1787-1870». [Consulta: gener 2020].

Enllaços externs[modifica]


Vegeu també[modifica]