Emmanuel Gònima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmmanuel Gònima
Biografia
Naixement1712 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1792 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata

Emmanuel Gònima (Lleida, 1712Girona, 1792) fou un músic i compositor català.[1]

Gònima fou mestre de capella de la catedral de Girona de 1735 a 1774, quan es jubilà. Va escriure cantates, drames, oratoris i villancets. En el seu estil, de barroc tardà ja és clara la tendència cap al primer classicisme, especialment l'anomenat estil galant.

Vida[modifica]

Possiblement fou infant de cor a la Catedral de Lleida i es formà amb Domènec Teixidor. L'any 1733 va intentar obtenir la plaça com a mestre de capella de la Catedral de Vic, però el capítol va preferir Josep Bernat.[2] El 1735 va reixir l'oposició a la Catedral de Girona i s'hi jubilà el 1774, tot i que va seguir participant en tribunals d'oposicions.

Obra[modifica]

Les seves obres es troben a l'Arxiu de la Catedral de Girona i a la Biblioteca de Catalunya. Se n'han conservat una setantena, entre vilancets, oratoris, drames sacres i alguna cantata també religiosa.

Les més estudiades són els villancets, que es poden encabir en tres etapes:

  • La primera etapa és la més propera al barroc, etapa de la qual en té molt pocs villancets.
  • En la segona etapa coordina la tradició barroca amb altres d'influència italiana. És l'etapa més prolífica.
  • En tercer període anuncia l'estil galant i preclàssic.[3]

A més dels vilancets, en l’obra de Gònima es destaca la seva producció d’oratoris, ja siguin encarregats per la mateixa catedral de Girona, pels jesuïtes o els dominics de la mateixa ciutat, per a la Verge dels Dolors, la Immaculada o per Sant Tomàs. Un dels pocs dels quals s’ha conservat partitures, l’Oratorio a la Expectación del Parto de la Virgen, del 1739, demana una instrumentació a partir de violins, oboès, clarins, trompes, baix i acompanyament, i s’hi denota ja l’estil galant a la introducció instrumental en compàs de 6/8.[4]

Referències[modifica]

  1. «Manuel Gònima». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rifé i Santaló, Jordi. Els Villancets d'Emmanuel Gònima (1712-1792) [Música impresa] :: un model de la transició musical del Barroc al Preclassicisme a la Catalunya del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012-05-11, p. 40-41. ISBN 9788499651422. 
  3. Rifé i Santaló, Jordi. Emilio Casares. Diccionario de la música española e hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores, 1999, p. 735-736. 
  4. Pujol i Coll, Josep. «"Gònima", a El barroc musical gironí.».