Emmanuel Guigon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmmanuel Guigon
300x300px
Biografia
Naixement 1959 (59/60 anys)
Besançon
  Director de museu Museu Picasso

23 juny 2016 –
Dades personals
Formació La Sorbona
Activitat
Ocupació Conservador, historiador de l'art i director de museu
Ocupador Museu Picasso (2016–)

Facebook: emmanuelguigon
Modifica les dades a Wikidata

Emmanuel Guigon, (Besançon,1959), és un museòleg, doctor en història de l'art i actual director del Museu Picasso de Barcelona. Té doble nacionalitat, francesa i suïssa. És doctor en història de l'art contemporani per la Universitat de la Sorbona (França), i és especialista en avantguardes històriques, surrealisme, art espanyol modern i contemporani i art europeu de postguerra. Abans de ser director del Museu Picasso de Barcelona havia sigut director delegat responsable dels museus de la ciutat francesa de Besançon. Ha estat director i conservador en cap del Museu d'Art Modern i Contemporani d'Estrasburg (França), així com conservador en cap de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM).[1]

Va ser membre de la secció científica a l'École Pratique des Hautes Études Hispaniques Casa de Velázquez a Madrid i anteriorment va exercir la docència d'història de l'art contemporani a la Université de Franche-Comté entre el 1985 i el1987.  És membre associat del Consejo de Gestión de la UFR de Estudios Ibéricos y Latinoamericanos, París l – Sorbonne; del Centre André Chastel, Laboratoire de Recherches sur le patrimoine français et l'histoire de l'art occidental; de l'AICA (Association lnternationale des Critiques d'Art), secció francesa; del Comitè Tècnic del FRAC Alsàcia; del Consell d'Administració de la Société des Amis de Paul Éluard. Té la distinció de Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques i Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres concedides pel Ministeri de Cultura del govern francès.

Comissariats[modifica]

Ha comissariat múltiples exposicions, d'entre les quals destaquen:

Exposicions monogràfiques (art modern)
Exposicions monogràfiques (art contemporani)
Exposicions temàtiques
  • Objets mathématiques (Besançon, 2014)
  • Bijoux d'artistes (Besançon, París, 2012-2014)
  • Grandville, un autre monde, un autre temps (Besançon, 2012)
  • Le Corbusier expose (Besançon, Las Palmas, 2011)
  • Charles Fourier, l'écart absolu (Besançon, 2010)
  • L'œil-moteur: art optique et art cinétique (Estrasburg, Palma de Mallorca, Lisboa, 2005)
  • Alfred Jarry, de la pintura a la patafísica (València, 2001)
  • Lajos Kassák y la vanguardia húngara (València, 1999)
  • Dau al Set, el foc s'escampa. Barcelona, 1948-1952 (Barcelona, 1998 i 1999)
  • El surrealismo y la guerra civil española (Terol, 1998)
  • El Objeto surrealista (València, 1997)
  • Gaceta de Arte y su época (1932-1936) (Las Palmas, Madrid, 1997)
  • Infancia del arte. Arte de los niños y arte moderno en España (Terol, 1996)
  • Mundo de Juan Eduardo Cirlot (València, 1996)
  • Sueño de tinta: Oscar Domínguez y la decalcomanía del deseo (Madrid, Las Palmas, 1993)
  • Automatismos paralelos. La Europa de los movimientos experimentales, 1944-1956 (Madrid, Las Palmas, 1992)

Publicacions[modifica]

  • Revoir Magritte (co-autor amb Bernard Plossu). Wellow Now (2015)
  • Sur l'Object Surrealiste (co–autor amb Georges Sebbag), Les Presses du Réel (2013)
  • Oscar Domínguez. Viceconsejería de Cultura de Canarias (2007)
  • Nostalgia del espacio. Diputación Provincial de Cuenca (2006)
  • L'oeil moteur: Art optique et cinétique 1950-1975. MAM STRASBOURG (2005)
  • El jardín de las cinco lunas: Antonio Saura surrealista. Museo de Teruel (2000)
  • El surrealismo y la guerra civil española. Museo de Teruel (1998)
  • Paul Klee. Generalitat Valenciana (1998)
  • El Objeto Surrealista. Generalitat Valenciana (1997)
  • Historia del collage en España. Museo de Teruel (1995)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]