Emmanuel Servais

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmmanuel Servais
Emmanuel Servais by Bernhoeft-101.jpg
Biografia
Naixement Lambert Joseph Emmanuel Servais
11 d'abril de 1811
Mersch, Luxemburg
Mort 17 de juny de 1890(1890-06-17) (als 79 anys)
Bad Nauheim, Alemanya
  3è i 9è Ministre de Finances
1853 – 1857

1869 – 1869
  6è Primer Ministre de Luxemburg
1867 – 1874
  5è Ministre d'Afers Exteriors
1867 – 1874
  6è President del Consell d'Estat
1874 – 1887
  Alcalde de la Ciutat de Luxemburg
1875 – 1890
  15è President de la Cambra de Diputats
1887 – 1890
Dades personals
Formació professional Ateneu de Luxemburg
Universitat de Gant
Formació Universitat de Gant
Activitat
Ocupació Advocat, diplomàtic i polític
Partit sense valor
Família
Cònjuge Justine Elise Boch
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Lambert Joseph Emmanuel Servais, més conegut com a Emmanuel Servais, (Mersch, 11 d'abril de 1811 - Bad Nauheim, 17 de juny de 1890) va ser un jurista i polític luxemburguès. Va ocupar nombrosos càrrecs d'importància nacional, sobre tot el que es trobava en servir com el cinquè Primer ministre de Luxemburg, durant set anys, del 3 de desembre 1867 fins al 26 de desembre 1874.

Després de ser primer ministre, va ser llarg temps alcalde de la ciutat de Luxemburg, va exercir càrrecs després de la seva sortida de la presidència, el 1875, fins a la seva mort, el 1890. Servais també va ser successivament President del Consell d'Estat (1874- 1887) i President de la Cambra de Diputats (1887-1890). Cap més persona ha tingut tres d'aquestes quatre posicions a Luxemburg.

Educació[modifica]

Servais va ser educat en l'Ateneu de Luxemburg, on va destacar acadèmicament, acabant primer de la seva classe en els seus dos últims anys de l'escola.[1] Després de deixar l'Ateneu, el 1828, va estudiar dret a la Universitat de Gant. Tanmateix, es va veure obligat a abandonar després d'un any, el 1830, per la commoció causada per la Revolució belga.[1] En lloc seu, se'n va anar a París, on es va graduar el 1831.

Vidal personal[modifica]

Es va casar amb la seva cosina, Anne Justine Elisa Boch (1819-1860) el 16 de novembre de 1841.[2] A través de la família Bochs, i la família de la mare d'Anne (la Richards), Servais es casava en una trama política que també va incloure les famílies Thilges, Pescatore, Northomb, d'Huart i de Premorel.[3]

El seu fill, Émile Servais, passaria a liderar una frustrada revolta comunista el 9 de gener 1919.

Carrera política[modifica]

A partir del 8 de setembre de 1836 fins al tercer repartiment de Luxemburg, en 1839, va representar el cantó de Mersch al consell provincial de Luxemburg. Al mateix any, va establir, amb Victor Tesch, la revista l'Echo du Luxembourg, que va publicar la seva primera edició el 21 de desembre de 1836.[4] Servais va utilitzar l'edició per promoure els seus interessos polítics, en particular la millora dels enllaços de transport, un exemple dels quals va ser la construcció d'una carretera permanent entre Ettelbruck i Bastogne.[4]

Servais es trobava entre un grup que, el 5 de maig de 1838, va fundar la Societat Patriòtica Central de Luxemburg, que es va oposar al Primer Tractat de Londres.[5] El Tractat guardonat amb dos terços del gran ducat de Bèlgica, va separar Mersch d'Arlon i Bastogne, i per tant va dividir en dos el cantó de Servais- Tanmateix, els seus esforços van ser en va, ja que el Tractat va ser acceptat tant per la Cambra de Representants i el Senat. Servais va romandre en el disminuït gran ducat, sent nomenat a la juriscendencia a l'agost de 1839.[5]

Després de la partició i la dissolució del Regne Unit dels Països Baixos, la constitució va ser esmenada per permetre l'auto-govern. El 3 d'agost de 1841, Servais va ser nomenat un dels nou representants de Luxemburg que es van reunir a La Haia per assessorar al Rei-Gran Duc a la seva formulació.[6]Pel seu treball, se li va concedir el grau de Commandant de l'Orde de la Corona de Roure.[7] Al marc del nou acord, el poder va passar a l'Assemblea d'estats, que va celebrar la seva primera reunió el 1842. Una vegada més, Servais va representar a Mersch, juntament amb Théodore Pescatore i Claude Clément.[6] A l'Assemblea, va ser notable per ésser relativament un extremista i revolucionari liberal.[7]

Es va mostrar molt prominent a la promoció moderada del pressupost, i va liderar la campanya -sense èxit- per reduir la llista civil en un terç.[7] La seva altra qüestió principal va ser l'educació. L'educació primària estava regulada per l'estat per primera vegada el 1843, i l'abast de l'Església Catòlica Romana a la instrucció era anatema per al Servais radical.[8] Així mateix, quan es va discutir el tema de l'educació secundària, Servais va argumentar que el Concordat de 1801 i els articles orgànics van ser anul·lats per la Constitució belga de 1831, per la qual cosa el Govern luxemburguès no estava obligat amb l'Església catòlica.[9]

Honors[modifica]

Honors i condecoracions rebudes:[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Mersch, 1972, p. 473.
  2. Mersch, 1972, p. 478.
  3. Mersch, 1972, p. 477-78.
  4. 4,0 4,1 Mersch, 1972, p. 474.
  5. 5,0 5,1 Mersch, 1972, p. 475.
  6. 6,0 6,1 Mersch, 1972, p. 477.
  7. 7,0 7,1 7,2 Mersch, 1972, p. 479.
  8. Mersch, 1972, p. 479-480.
  9. Mersch, 1972, p. 480.
  10. Mersch, 1972, p. 587.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Emmanuel Servais


Càrrecs públics
Precedit per:
Norbert Metz
Ministre de Finances de Luxemburg
23 de setembre de 185329 de novembre de 1857
Succeït per:
Guillaume-Mathias Augustin
Precedit per:
Alexandre de Colnet d'Huart
Ministre de Finances de Luxemburg
30 de setembre de 186912 d'octubre de 1869
Succeït per:
Georges Ulveling
Precedit per:
Charles Simonis
Alcalde de la ciutat de Luxemburg
17 de desembre de 187517 de juny de 1890
Succeït per:
Dominique Brasseur