Empar Fernández Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Empar Fernández)
Infotaula de personaEmpar Fernández Gómez
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, columnista, catedràtica Modifica el valor a Wikidata

Empar Fernández Gómez (Barcelona, 1962) és una novel·lista, columnista de premsa i professora d'història catalana resident a Cornellà de Llobregat. També ha escrit guions per a documentals històrics i obres de divulgació històrica.

Trajectòria[modifica]

Nascuda al Turó de la Peira de Barcelona, Fernández sabia que volia ser escriptora des de ben petita. El seu pare treballava al magatzem de la editorial Juventud i mai hi van faltar llibres a casa seva. Es va llicenciar en Psicologia Clínica, i tot i que no ha exercit mai, els coneixements adquirits queden reflectits en les seves obres. També es llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i és professora de secundària des de fa molts anys en un institut de secundària de Sant Feliu de Llobregat.[1]

La seva producció literària és força diversa, entre la qual la novel·la negra i de gènere detectivesc hi ocupen un lloc principal. En la seva trajectòria cal destacar la col·laboració amb Judith Pujadó; juntes han publicat Planeta ESO i l'obra satírica 30,40, l'edat amarganta. També ha treballat amb Pablo Bonell Goytisolo; junts han escrit i publicat 6 novel·les entre les quals destaquen la trilogia de gènere policíac protagonitzada pel subinspector Santiago Escalona (Las cosas de la muerte, Mala sangre i Un mal día para morir) o la novel·la històrica La mirada infinita. També ha escrit, en col·laboració amb la Júlia Tardà, La jornada interminable. La novel·la negra ocupa un lloc privilegiat dins la seva producció en solitari; n'ha escrit molta i de qualitat.[1]

Obres[modifica]

La llista d'obres publicades per Fernández, diverses de les quals han estat guardonades, és la següent:[2]

  • La ciutat foradada (1998). Guió de cinema. Guanyadora del premi Serra i Moret.
  • Horacio en la Memoria (2000). Guanyadora XXV Premi Cáceres 2000 de novel·la curta.
  • Para que nunca amanezca (2001).
  • Vostres i de la causa. Cornellanenques del 36 (2006). Assaig.
  • El loco de las muñecas (2007). Finalista del IX Premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones 2007.
  • La jornada interminable. Vida y trabajo de las mujeres andaluzas en Cornellà de Llobregat (2008). Assaig. Coautora amb Júlia Tardà.
  • Hijos de la derrota (2008). traduïda al català per la mateixa autora amb el títol Fills de la derrota.
  • La cicatriz (2009). Guanyadora Premi Rejadorada de Novel·la Curta.
  • Mentiras Capitales (2010).
  • Sin causa aparente (2011)
  • La mujer que no bajó del avión (2014)
  • La última llamada (2015). Finalista al Tenerife Noir 2015.[3]
  • Maldita verdad (2016)[4]
  • Hotel Lutecia (2017).
  • Irina (2018).
  • La epidemia de la primavera (2018).
  • Líbranos del mal (2020)
  • Som uns pringats (2021)
  • Será nuestro secreto (2022)
  • El miedo en el cuerpo (2023)
  • L'accident (2023)

Amb Pablo Bonell Goytisolo[modifica]

  • Cienfuegos, 17 de agosto (2004)
  • Las cosas de la muerte (2006), trilogia del subinspector Santiago Escalona.
  • Mala sangre (2007), trilogia del subinspector Santiago Escalona.
  • Un mal día para morir (2009), trilogia del subinspector Santiago Escalona.
  • Hombre muerto corre (2012).
  • La mirada infinita (2014).
  • Líbranos del mal (2020), continuació de la trilogia del subinspector Santiago Escalona.

Amb Judith Pujadó[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Muñoz, Imma «Empar Fernández, a las puertas del éxito» (en castellà). El Periódico, 05-03-2015 [Consulta: 7 maig 2017].
  2. «Empar Fernández» (en castellà). Escritoras.com. [Consulta: 5 maig 2017].
  3. «La última llamada (Empar Fernández)» (en castellà). Culturamas, 11-06-2015 [Consulta: 7 maig 2017].
  4. Soro, Selena «Empar Fernández: “Una societat on un nen s'ha de suïcidar és una societat malalta”». Ara, 23-01-2016 [Consulta: 7 maig 2017].