Emperador Gaozong de Tang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmperador Gaozong de Tang
Gaozong of Tang.jpg
modifica
Biografia
Naixement21 juliol 628 modifica
Xi'an (RP Xina) modifica
Mort27 desembre 683 modifica (55 anys)
Luoyang (RP Xina) modifica
Lloc d'enterramentMausoleu Qianling modifica
Emperador de la Xina
Emperador
modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Família
FamíliaHouse of Li (en) Tradueix modifica
CònjugeEmpress Wang (en) Tradueix
Consort Liu (Gaozong) (en) Tradueix
Wu Zetian
Consort Xiao (en) Tradueix modifica
FillsLi Zhong (en) Tradueix
Li Xiao (en) Tradueix
Li Shangjin (en) Tradueix
Li Sujie (en) Tradueix
Lǐ Hóng
Li Xian (en) Tradueix
Emperador Zhongzong de Tang
Emperor Ruizong of Tang (en) Tradueix
Li Xiayu (en) Tradueix
Princess Gao'an (en) Tradueix
Princess Si of Anding (en) Tradueix
Princess Taiping (en) Tradueix modifica
ParesTaizong modificaEmpress Zhangsun (en) Tradueix modifica
GermansPrincess Xiangcheng (en) Tradueix, Princess Runan (en) Tradueix, Princess Nanping (en) Tradueix, Princess Sui'an (en) Tradueix, Li Lize (en) Tradueix, Princess Yuzhang (en) Tradueix, Princess Baling (en) Tradueix, Princess Pu'an (en) Tradueix, Princess Dongyang (en) Tradueix, Li Mengjiang (en) Tradueix, Li Jing (en) Tradueix, Li Shu (en) Tradueix, Princess Jin'an (en) Tradueix, Princess Ankang (en) Tradueix, Princess Xinxing (en) Tradueix, Princess Chengyang (en) Tradueix, Princess Gaoyang (en) Tradueix, Princess Jinshan (en) Tradueix, Li Mingda (en) Tradueix, Princess Changshan (en) Tradueix, Princess Xincheng (en) Tradueix, Li Zhen (en) Tradueix, Li Kuan (en) Tradueix, Li You (en) Tradueix, Li Yin (en) Tradueix, Li Yun (en) Tradueix, Li Shen (en) Tradueix, Li Xiao (en) Tradueix, Li Jian (en) Tradueix, Li Fu (en) Tradueix, Li Ming (en) Tradueix, Li Chengqian (en) Tradueix, Li Ke (en) Tradueix i Li Tai (en) Tradueix modifica

Emperador Gaozong (xinès: 高宗; pinyin: Gāozōng) ( 628 - 683 ) tercer emperador de la Dinastia Tang. Va regnar entre els anys 649 i 683, tot i que a partir de l'any 665 gran part del poder estava en mans de la seva segona esposa l'emperadriu Wu Zetian.[1]

Biografia[modifica]

Li Zhi va néixer el 21 de juliol del 628. Era el novè fill de  l’emperador Taizong, i el tercer de Zhangsun, l'emperadriu Wende, l’esposa de l’emperador Taizong. Va regnar amb el nom d'Emperador Gaozong. Va tenir dues dones, l'emperadriu Wang i l'emperadriu Wu Zetian, i almenys van tenir vuit fills.[2]

Va morir el 27 de desembre de l 683. El va succeir el seu fill Li Xian que va regnar amb el nom de Zhongzong. La seva tomba es troba a a el Mausuleu Qianling, comtat de Qian, a la província de Shaanxi.[2]

Emperador Gaozong

L'emperadriu Wu Zetian[modifica]

Incialment Gaozong va actuar amb plenes facultats, però l’any 660 va sofrir una apoplexia i la resta del seu regnat va estar totalment influenciat per l’emperadriu Wu Zetian,[3] que no només va exercir una forta influència  sobre les decisions de l’emperador, sinó que de forma  dissimulada assistia a totes les reunions i els consells del govern imperial.[4] L’emperador va delegar tots els assumptes d’estat a la seva dona i després de morir el 683, el poder va caure completament en mans de l’emperadriu Wu, que posteriorment es va convertir en l’única emperadriu regnant de la Xina.[2]

Expansió territorial[modifica]

El pare i l'avi de Gaozaong, els emperadors Gaozu i Taizong ja havien iniciat una important expansió territorial. Els seus exèrcits, a partir del 626 van realitzar una de les més grans expansions de la història de la Xina, amb victòries sobre els turcs orientals i els turcs occidentals, van aïllar als turcs uigurs a la Mongòlia Oriental, i engrandí el territori fins al Turfan.[5] També van crear circumscripcions a varies ciutats de l'actual Uzbekistan, com Samarcanda, Bukharà i Taixkent.

L’any 648 el general Wang Xuance, amb tropes nepalis i tibetanes va arribar fins a la zona de Patna a l’Índia del Nord  i al voltant de l’any 660, la Manxúria  i quasi tota la península coreana van passar al control dels Tang.[5]

El prestigi de la Dinastia Tang va arribar a ser molt gran a l'Àsia i països o estats com Txampa, i el Regne de Zhenla van reconèixer el senyoratge de la Xina. A la Península de Corea, els Tang van sotmetre els regnes de Koguryö i de Silla, amb l'establiment d'una prefectura.[5]

L’any 670 sota el mandat de Gaozong, Luoyang va ser declarada capital permanent de la part de l’est del país, amb la justificació de que tenia millors comunicacions amb la resta del territori que Chang’an (l’actual Xi’an).[6]

El Codi Legal[modifica]

Des del Període dels Regnes Combatents, les dinasties xineses van promulgar codis legals que d’alguna forma constituïen el marc d’actuació de l’emperador i dels respectius governs. Els continguts abastaven temes legals, penals, administratius i comercials. El pare de Gaozong ja va reelaborar el codi dels Tang, especialment en temes relacionats amb els càstigs corporals i la pena de mort. Per la seva part, Gaozong va fer una altra revisió afegint normes sobre la formació legal dels funcionaris i del seu comportament durant els judicis.[6]

Gaozong i la religió[modifica]

Gaozong va  mostrar preferències pel taoisme que va impulsar amb la creació des del govern de monestirs en més de 300 prefectures  i imposant el “Daodejing” en els exàmens oficials. Malgrat això l’Estat fomentava l’erudició en base els principis confucians i l’emperador també va proclamar un edicte imperial pel qual es reconeixia i tolerava el nestorianisme. Durant els dos-cents anys següents el nestorianisme es va continuar estenent per la Xina fins que l’emperador Wuzong va  publicar un nou edicte imperial pel qual es prohibien tant el nestorianisme com el budisme.[7]

A parir de fonts islàmiques es creu que durant els primers anys del mandat de Gaozong (amb el nom d'era de Yonghui) desprès de la visita que va fer Sa`d ibn Abi -Waqqàs company de Mahoma, a la cort imperial, es van construir les primeres mesquites, Segons aquestes fonts,l'emperador havia respectat els ensenyaments de l'Islam, acceptant que eren compatibles amb el confucianisme, i va oferir la construcció de la mesquita com a signe d’admiració.: malgrat això el propi emperador no es va convertir, ja que considerava que l’islam era massa restrictiu. Però, segons aquestes fonts, no va impedir que Sa`d i els seus companys difonessin els ensenyaments a tota la regió. Aquestes fonts, però, no van ser corroborades pels registres xinesos.[1]

En temes de religió l’emperadriu Wu Zetian, a diferència de l’emperador, va  potenciar el budisme amb la construcció de temples en totes les províncies.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Emperor Gaozong of Tang» (en anglès), 04-01-2013. [Consulta: gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Emperor Gaozong of the Tang Dynasty» (en anglès). [Consulta: gener 20120].
  3. 3,0 3,1 Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 147. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  4. Kamenarovic, Ivan P. La Chine classique (en francès). 1ª. París: Les Belles Lettres, 1999, p. 260-261. ISBN 2-251-41011-2. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Gernet, Jacques. Le Monde chinois. De l'âge de bronze au Moyen Âge (en francès). París: Armand Colin, 2005, p. 320-322. ISBN 978-2-266-15368-3. 
  6. 6,0 6,1 Lewis, Mark Edward. China's Cosmopolitan Empire. The Tang Dynasty (en anglès). Cambridge MA: Belknap Press, 2009, p. 34-36. ISBN 9780674064010. 
  7. Doménech del Río, Antonio José «Pensament i religió contemporanis a l'Àsia oriental». UOC, pàg. 10.