Jiaqing 嘉慶 (Aixinjuelo Yongyan, (愛新覺羅顒琰) 1760-1820) va ser un emperador del període de la Dinastia Qing de la història xinesa. Va ser el fill de l'Emperador Qianlong, el seu nom de temple hi era Qing Renzong (清仁宗). Va ser emperador xinès del 9 de febrer del 1796, després de l'abdicació del seu pare, fins al 1820. No obstant això, Jiaqing va haver de lluitar contra l'arribada dels europeus i la influència de les seves idees. Encara que el seu pare havia estat poderós emperador ell n'hagué d'abdicar, va continuar movent els fils de la política fins que va morir el 7 de febrer 1799. Hi fou un emperador feble i fàcil de manejar. Sota el seu regnat, els eunucs tornaren a cobrar importància a la cort.
Igual que el rei Wu Yi de la dinastia Shang, ell va morir abastat per un llamp al Palau de Jehol (Rehe) (熱河行宫).
