Vés al contingut

Empopada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un 18foot-skiff en plena empopada

L' empopada[1] és un règim de navegació en què el vent arriba per la popa o per darrere del vaixell i les veles estan orientades per rebre el vent des d'aquesta direcció.[2] En termes tàctics, navegar a empopada pot fer-se de forma directa, amb el vent exactament per la popa, o navegant per l'aleta combinats amb trabujades per millorar la velocitat efectiva cap a sotavent. L'empopada contrasta amb la cenyida (navegar contra el vent) i les traslluïda amb les bordades amb rumbs perpendiculars propers al vent.[3]

Tipus d'empopada

[modifica]
Els spinnakers estan adaptats per navegar amb vent de popa.

Empopada plena

[modifica]

Vent exactament per la popa. Les veles queden majoritàriament de través i la botavara queda solta; és una situació menys estable per a aparells amb botavara perquè la vela es pot buidar o creuar amb facilitat.

Empopada oberta o per l'aleta

[modifica]

Rumb amb el vent una mica desviat respecte a la popa (vent per popa-lateral). Sol ser el rumb més ràpid per a moltes embarcacions de vela, ja que permet un millor perfil de vela i una major empenta efectiva.[4]

Empopada tancada

[modifica]

Rumb proper a la popa però amb intents d'aproximar-se al vent aparent per millorar el rendiment; en embarcacions tradicionals això sol reduir la velocitat o l'estabilitat i requereix un control fi d'escotes.

Un veler navegant en empopada utilitzant una vela espinàquer

Un vaixell es pot desplaçar directament a sotavent (amb vent exactament per la popa) generalment a una velocitat menor que la del vent. No obstant això, embarcacions d'alt rendiment (skiffs, catamarans, embarcacions amb foils, i en superfícies de baixa fricció com iceboats o sand yachts) poden aconseguir una velocitat efectiva més gran cap a sotavent navegant per una sèrie de rumbs amplis (broad reaches) i fent trabujades per canviar de banda. Aquesta tàctica augmenta la “velocity made good” (VMG) cap a l'objectiu situat a sotavent davant de mantenir un rumb estrictament a popa.[5]

L'elecció entre navegar exactament a popa o en rumbs amplis depèn de:

  • Tipus d'embarcació i aparell.
  • Condicions de vent i mar.
  • Presència d´obstacles, rutes o boies.
  • Objectius de la maniobra (màxima velocitat, seguretat o control).

Trabujada

[modifica]

La trabujada o virada per popa és la maniobra per on l'embarcació gira la popa passant per l'ull del vent, de manera que el vent aparent passa d'una amura a l'altra i les veles canvien de costat. És la maniobra típica per canviar de banda quan es navega a empopada i permet continuar amb vent a favor a l'amura oposada.[5]

Procediment general

[modifica]
  • Planificar la maniobra i comunicar-la a la tripulació.
  • Assegurar els punts d'amarratge i preparar escotes
  • Deixar anar o controlar la botavara i guiar la vela per evitar que colpegi violentament.
  • Després de completar el pas de la popa per l'eix del vent, cal ajustar escotes per al nou rumb.

Variacions segons l'aparell

[modifica]
  • Velers amb botavara : la botavara pot descriure un moviment ampli i violent; cal frenar-la i deixar-la anar gradualment per evitar cops.
  • Aparell quadrat: presenta menys risc de canvi brusc perquè la vela ja rep el vent des de popa; la maniobra sol ser menys traumàtica.
  • Windsurf i pals rotatius: maniobra ràpida i controlada; el pilot controla el gir de l'aparell per filtrar la força del vent.

Maniobra alternativa: Bordades i VMG

[modifica]

Per millorar la VMG, en lloc de navegar des de la popa exacta, molts regatistes i navegants d'alt rendiment prefereixen alternar rumbs per l'aleta (bordades en sentit ampli) amb trabujades programades. Navegar en bordades permet mantenir un angle d'atac de la vela més eficient i generar més empenta , cosa que es pot traduir en una velocitat més gran sobre l'aigua i, en conseqüència, millor rendiment cap a un objectiu situat a sotavent.

Consideracions pràctiques i de seguretat

[modifica]
  • Control de veles: vigilar la tensió d'escotes i el comportament de l'espinàquer o gennaker per evitar pèrdua de control durant la trabujada.
  • Prevenció d'accidents: la botavara, l'espinàquer o les drisses poden copejar amb força si no és controlada la maniobra; assegurar la tripulació i mantenir zones clares.
  • Obstacles i trànsit: a canals, zones de boies o entre embarcacions, planificar les trabujades per no quedar exposats a col·lisions.
  • Condicions meteorològiques: ràfegues i canvis bruscos de vent augmenten el risc en empopades; ajustar i reduir vela si cal.
  • Elecció del rumb: en moltes circumstàncies de regata o travessia, traçar rumbs per l'aleta i trabujar deliberadament dóna millor resultat que intentar mantenir la popa exacta.

Termes en anglès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Dominguez, Ramon-Joaquin. Diccionario nacional o gran diccionario clasico de la lengua espanola (etc.) 3. ed. por Mellado (en castellà). Mellado, 1848. 
  2. «Empopada». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  3. Keegan, John. The Price of Admiralty. New York: Viking, 1989, p. 281. ISBN 0-670-81416-4. 
  4. «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 12 novembre 2025].
  5. 5,0 5,1 5,2 A naval encyclopædia: comprising a dictionary of nautical words and phrases; biographical notices, and records of naval officers; special articles of naval art and science. PHILADELPHIA: LR HAMERSLY & CO, 1881.  at Internet Archive