Enargita
 Enargita | |
|---|---|
 Enargita del districte miner de Huaron, Perú | |
| Fórmula química | Cu₃AsS₄ |
| Epònim | singularitat  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.KA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.KA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.14 |
| Dana | 3.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics tabulars, estriats i paral·lels a {001}; massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 7.407(1) Å, b = 6.436(1) Å, c = 6.154(1) Å; Z = 2 |
| Grup puntual | ortoròmbica piramidal |
| Massa molar | 393.82 g |
| Color | gris acer, gris fosc, negre amb un tènue reflex violeta |
| Macles | comunes planes a {320}, rarament com a interpenetracions pseudohexagonals |
| Exfoliació | {110} bona, {100} i {010} imperfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica a mat |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,4 a 4,5 |
| Densitat | 4,4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Eng |
| Referències | [1] |
L'enargita (del grec enarges, evident) és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1850 al Perú. És un mineral dimorf de la luzonita.
Característiques[modifica]
Químicament és un sulfur d'arsènic i coure, amb fórmula Cu₃AsS₄, semblant a la tennantita la qual, però, no té exfoliació. Presenta com a aspecte típic un hàbit massiu negre, tot i que també pot adoptar la forma de cristalls allargats tabulars ratllats. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa és de 3 en l'escala de Mohs. S'extreu industrialment de les mines per ser una mena del coure.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'enargita pertany a «02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre» juntament amb els següents minerals: petrukita, briartita, famatinita, luzonita, permingeatita, barquillita i fangita.
Formació[modifica]
L'enargita és un mineral secundari format en roques metamòrfiques mitjançant metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, per la qual cosa apareix en vetes hidrotermals. Els minerals associats solen ser: quars, bornita, galena, esfalerita, tennantita, calcocita, calcopirita, covel·lita, pirita i altres sulfurs.
Varietats[modifica]
- L'enargita argèntica és una varietat que conté plata, trobada a la mina Chala, Khaskovo Oblast, Bulgària.[2]
- La stannoenargita és una varietat d'enargita que conté estany.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enargita |
- ↑ «Enargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juny 2014].
- ↑ «Argentian Enargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juny 2014].
- ↑ «Stannoenargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juny 2014].