Enargita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralEnargita
Enargite huaron.jpg
Enargita del districte miner de Huaron, Perú
Fórmula química Cu3AsS4
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.KA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 2.KA.05
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.14
Dana 3.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí Cristalls prismàtics tabulars, estriats i paral·lels a {001}; massiu
Estructura cristal·lina a = 7.407(1) Å, b = 6.436(1) Å,
c = 6.154(1) Å; Z = 2
Simetria ortoròmbica piramidal
Massa molar 393.82 g
Color gris acer, gris fosc, negre amb un tènue reflex violeta
Macles comunes planes a {320}, rarament com a interpenetracions pseudohexagonals
Exfoliació {110} bona, {100} i {010} imperfecta
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 3
Lluïssor metàl·lica a mat
Color de la ratlla negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,4 a 4,5
Densitat 4,4
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'enargita (del grec enarges, evident) és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1850 al Perú. És un mineral dimorf de la luzonita.

Característiques[modifica]

Químicament és un sulfur d'arsènic i coure, amb fórmula Cu3AsS4, semblant a la tennantita la qual, però, no té exfoliació. Presenta com a aspecte típic un hàbit massiu negre, tot i que també pot adoptar la forma de cristalls allargats tabulars ratllats. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa és de 3 en l'escala de Mohs. S'extreu industrialment de les mines per ser una mena del coure.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'enargita pertany a "02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S4 tetraedre" juntament amb els següents minerals: petrukita, briartita, famatinita, luzonita, permingeatita, barquillita i fangita.

Formació[modifica]

L'enargita és un mineral secundari format en roques metamòrfiques mitjançant metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, per la qual cosa apareix en vetes hidrotermals. Els minerals associats solen ser: quars, bornita, galena, esfalerita, tennantita, calcocita, calcopirita, covellita, pirita i altres sulfurs.

Varietats[modifica]

  • L'enargita argèntica és una varietat que conté plata, trobada a la mina Chala, Khaskovo Oblast, Bulgària.[2]
  • La stannoenargita és una varietat d'enargita que conté estany.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enargita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Enargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juny 2014].
  2. «Argentian Enargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juny 2014].
  3. «Stannoenargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juny 2014].