Encefalopatia espongiforme bovina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En verd fosc els països amb casos confirmats de la variant humana de la malaltia (vCJD). En verd clar els que han informat només de la malaltia dels bovins (EEB).

L'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) més coneguda com la malaltia de les vaques boges, ja que afecta al sistema nerviós central dels animals bovins adults, fa que el cervell s'espongi i en provoca la mort. Està causada per proteïnes desnaturalitzades (prions). En alguns casos es pot transmetre als humans (Malaltia de Creutzfeldt-Jakob) mitjançant la ingestió de determinades parts dels animals de més de 30 mesos d'edat, ja que a través de les anàlisis mai es va trobar que es desenvolupés la malaltia en els bovins menors de 30 mesos (que comprèn la totalitat dels vedells.)

És una malaltia que ja es coneixia des de fa centenars d'anys i apareixia de manera esporàdica. Publius Flavius Vegetius Renatus a l'antiga Roma en va registrar casos (segle IV) [1]

El primer cas que va originar l'alarma es va detectar al Regne Unit el 1984 amb la mort d'una vaca. Fins a l'any 2009 s'havien declarat 182.507 caps de bestiar malalts a tot el món, la gran majoria (179.441) al Regne Unit, allà es van sacrificar 4’4 milions de vaques com a mesura preventiva. Determinades circumstàncies van fer que fos al Regne Unit on, de bon tros, el problema fos més greu, entre elles la tendència britànica a consumir més "vaca" que "vedella".[2] De persones afectades n’hi ha hagut 210 casos amb mortalitat.[3] s'espera que el nombre s'acabi incrementatant, ja que hi ha un llarg període d'incubació de la malaltia.[4] Entre 460.000 i 482.000 animals infectats d'EEB han entrat en la cadena de consum humà abans de ser detectada la malaltia.[5] A Espanya es va informar en total de 412 casos d'animals infectats, a França 900 i a Itàlia 138

Es creu que probablement la malaltia la va originar l'alimentació amb subproductes càrnics procedents de restes d'ovins que podien estar afectats amb una varietat d'encefalopatia ovona (anomenada scrapie) que no es transmet als humans però podria haver fet canvis dins les vaques i també de restes de bovins. Com a conseqüència es va prohibir a tota la UE el consum i comercialització de subproductes animals (fins i tot de peixos) per l'alimentació dels animals herbívors de granja, mesura que continua en vigor.

La malaltia va originar que molts consumidors, durant un cert temps, rebutgessin consumir qualsevol tipus de carn de boví i això va portar a greus pèrdues econòmiques en el sector ramader i la intervenció de l'administració amb multitud d'anàlisis, el sacrificis de tots els animals que havien estat en contacte amb qualsevol cas declarat i la congelació de grans quantitats de carn en condicions sanitàries segures (bovins de menys de 30 mesos) que temporalment no s'ajustaven a la reducció de la demanda i que van sortir al mercat mesos més tard. També es va prohibir la utilització o venda de determinats productes de la carn de bovins sospitoses de transmetre la malaltia als humans (per exemple cervell i medul·la espinal)

És una malaltia degenerativa del sistema nerviós central que té un llarg període d'incubació (de 4 a 5 anys) caracteritzada per l'aparició de símptomes nerviosos progressius que fan que els animals no es puguin estar dempeus i els esforços i relliscades que fan per a intentar-ho fa que semblin "boges". Mentalment també en queden afectades. La malaltia no té cap remei conegut i els animals acaben morint. La ingestió per part dels bovins de prions d'animals contaminats transmet la malaltia. El prions no són pas virus ni bacteris sinó un tipus de proteïnes desnaturalitzades que han perdut la seva estructura en tres dimensions. En ser un component fisiològic encara no s'ha pogut eliminar, si és que és possible fer-ho. Els prions s'acumulen en les neurones dels animals i originen la mort cel·lular i donen llocs a lesions semblants a vacúols que, amb les parts buides, donen al teixit l'aspecte d'una esponja. Altres parts del cos on s'acumulen els prions són el crani, amígdala, medul·la espinal, l'espinada, intestí i la melsa.

La majoria dels científics opinen que la malaltia es pot transmetre als humans que es mengin el cervell o la medul·la espinal dels animals infectats.[6] En els humans la malaltia transmesa pels bovins és una nova variant de la malaltia de Creutzfeldt–Jakob, que ja existia abans de l'epidèmia en vaques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Digesta Artis Mulomedicinae, Publius Flavius Vegetius Renatus
  2. «A Focus on Bovine Spongiform Encephalopathy». Pathogens and Contaminants. Food Safety Research Information Office, November 2007.
  3. «Variant Creutzfeld-Jakob Disease, Current Data (October 2009)». The National Creutzfeldt-Jakob Disease Surveillance Unit (NCJDSU), University of Edinburgh, October 2009.
  4. «Creutzfeldt-Jakob Disease Fact Sheet». National Institute of Neurological Disorders and Stroke, 2008-02-13. [Consulta: 2008-04-08].
  5. Valleron AJ, Boelle PY, Will R, Cesbron JY. «Estimation of epidemic size and incubation time based on age characteristics of vCJD in the United Kingdom». Science (New York, N.Y.), vol. 294, 5547, November 2001, pàg. 1726–8. DOI: 10.1126/science.1066838. PMID: 11721058 [Consulta: 20 juny 2009].
  6. «Commonly Asked Questions About BSE in Products Regulated by FDA's Center for Food Safety and Applied Nutrition (CFSAN)». Center for Food Safety and Applied Nutrition, Administració d'Aliments i Fàrmacs, 2005-09-14.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Encefalopatia espongiforme bovina