Encefalopatia espongiforme bovina
  | |
| Tipus | encefalopatia espongiforme transmissible, malaltia bovina i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | neurologia i veterinària |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0250916 |
| OMIM | 123400 |
| MeSH | D016643 |
| UMLS CUI | C0085209 |
| DOID | DOID:5435 |
L'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) més coneguda com la malaltia de les vaques boges, ja que afecta el sistema nerviós central dels animals bovins adults, fa que el cervell s'espongi i en provoca la mort. És causada per proteïnes desnaturalitzades (prions). En alguns casos es pot transmetre als humans (Malaltia de Creutzfeldt-Jakob) mitjançant la ingestió de determinades parts dels animals de més de 30 mesos d'edat, ja que a través de les anàlisis mai es va trobar que es desenvolupés la malaltia en els bovins menors de 30 mesos (que comprèn la totalitat dels vedells.)
Característiques[modifica]
És una malaltia degenerativa del sistema nerviós central que té un llarg període d'incubació (de 4 a 5 anys) caracteritzada per l'aparició de símptomes nerviosos progressius que fan que els animals no es puguin estar dempeus i els esforços i relliscades que fan per a intentar-ho fa que semblin "boges". Mentalment també en queden afectades. La malaltia no té cap remei conegut i els animals acaben morint. La ingestió per part dels bovins de prions d'animals contaminats transmet la malaltia. El prions no són pas virus ni bacteris sinó un tipus de proteïnes desnaturalitzades que han perdut la seva estructura en tres dimensions. En ser un component fisiològic encara no s'ha pogut eliminar, si és que és possible fer-ho. Els prions s'acumulen en les neurones dels animals i originen la mort cel·lular i donen llocs a lesions semblants a vacúols que, amb les parts buides, donen al teixit l'aspecte d'una esponja. Altres parts del cos on s'acumulen els prions són el crani, amígdala, medul·la espinal, l'espinada, intestí i la melsa.
La majoria dels científics opinen que la malaltia es pot transmetre als humans que es mengin el cervell o la medul·la espinal dels animals infectats.[1] En els humans la malaltia transmesa pels bovins és una nova variant de la malaltia de Creutzfeldt–Jakob, que ja existia abans de l'epidèmia en vaques.
Història[modifica]
És una malaltia que ja es coneixia des de fa centenars d'anys i apareixia de manera esporàdica. Publius Flavius Vegetius Renatus a l'antiga Roma en va registrar casos al segle iv.(Nota: la malaltia s'anomenava malleus en llatí).[2][3][4]
Cap al 1395, el Llibre del mostassaf de Mallorca indicava 62 normes per als carnissers que venguessin carn. Als animals bovins de més de tres anys els hi havien d'extirpar la medul·la.[5]
El primer cas que va originar l'alarma es va detectar al Regne Unit el 1984 amb la mort d'una vaca. Fins a l'any 2009 s'havien declarat 182.507 caps de bestiar malalts a tot el món, la gran majoria (179.441) al Regne Unit, allà es van sacrificar 4,4 milions de vaques com a mesura preventiva, i el Comitè Veterinari de la UE va prohibir en 1996 les exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats.[6] Determinades circumstàncies van fer que fos al Regne Unit on, de bon tros, el problema fos més greu, entre elles la tendència britànica a consumir més "vaca" que "vedella".[7] De persones afectades n'hi ha hagut 210 casos amb mortalitat.[8] s'espera que el nombre s'acabi incrementatant, ja que hi ha un llarg període d'incubació de la malaltia.[9] Entre 460.000 i 482.000 animals infectats d'EEB han entrat en la cadena de consum humà abans de ser detectada la malaltia.[10] A Espanya es va informar en total de 412 casos d'animals infectats, a França 900 i a Itàlia 138
Es creu que probablement la malaltia la va originar l'alimentació amb subproductes carnis procedents de restes d'ovins que podien estar afectats amb una varietat d'encefalopatia ovona (anomenada scrapie) que no es transmet als humans però podria haver fet canvis dins les vaques i també de restes de bovins. Com a conseqüència es va prohibir a tota la UE el consum i comercialització de subproductes animals (fins i tot de peixos) per l'alimentació dels animals herbívors de granja, mesura que continua en vigor.
La malaltia va originar que molts consumidors, durant un cert temps, rebutgessin consumir qualsevol tipus de carn de boví i això va portar a greus pèrdues econòmiques en el sector ramader i la intervenció de l'administració amb multitud d'anàlisis, el sacrificis de tots els animals que havien estat en contacte amb qualsevol cas declarat i la congelació de grans quantitats de carn en condicions sanitàries segures (bovins de menys de 30 mesos) que temporalment no s'ajustaven a la reducció de la demanda i que van sortir al mercat mesos més tard. També es va prohibir la utilització o venda de determinats productes de la carn de bovins sospitoses de transmetre la malaltia als humans (per exemple cervell i medul·la espinal)
Referències[modifica]
- ↑ «Commonly Asked Questions About BSE in Products Regulated by FDA's Center for Food Safety and Applied Nutrition (CFSAN)». Center for Food Safety and Applied Nutrition, Administració d'Aliments i Fàrmacs, 14-09-2005. Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 25 març 2010].
- ↑ Digesta Artis Mulomedicinae, Publius Flavius Vegetius Renatus
- ↑ Publius Vegetius Renatus. Artis veterinariæ, sive mulo-medicinæ libri quatuor. Vegetius Renatus of the Distempers of Horses, and of the art of curing them ... Translated from Latin into English by the author of the translation of Columella. A. Millar, 1748, p. 221–.
- ↑ Flavius Vegetius Renatus; Publius Vegetius Renatus Vegetii Renati Artis veterinariae sive mulomedicinae libri quatuor. Cura & sumptibus Societatis literatae, 1781, p. 158–.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica; Veny, Joan Scripta mallorquina. Institut d'Estudis Catalans, 9 octubre 2013, p. 110–. ISBN 978-84-9965-182-8.
- ↑ «1996: BSE - CJD» (en anglès). BSE and CJD chrisis chronology. BBC. [Consulta: 28 juny 2015].
- ↑ «A Focus on Bovine Spongiform Encephalopathy». Pathogens and Contaminants. Food Safety Research Information Office, November 2007. Arxivat de l'original el 2008-03-03. [Consulta: 25 març 2010].
- ↑ «Variant Creutzfeld-Jakob Disease, Current Data (October 2009)». The National Creutzfeldt-Jakob Disease Surveillance Unit (NCJDSU), University of Edinburgh, October 2009. Arxivat de l'original el 2012-07-21. [Consulta: 25 març 2010].
- ↑ «Creutzfeldt-Jakob Disease Fact Sheet». National Institute of Neurological Disorders and Stroke, 13-02-2008. Arxivat de l'original el 2013-01-27. [Consulta: 8 abril 2008].
- ↑ Valleron AJ, Boelle PY, Will R, Cesbron JY «Estimation of epidemic size and incubation time based on age characteristics of vCJD in the United Kingdom». Science (New York, N.Y.), 294, 5547, November 2001, pàg. 1726–8. DOI: 10.1126/science.1066838. PMID: 11721058 [Consulta: 20 juny 2009].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Encefalopatia espongiforme bovina |
- Pàgina de la OMS
- L'encefalopatia espongiforme bovina Arxivat 2013-01-08 a Wayback Machine.. Document tècnic informatiu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
- Malaltia de les vaques boges Arxivat 2020-10-27 a Wayback Machine. Informació del Center for Global Food Issues (anglès)
- Wroe SJ, Pal S, Siddique D, et al. «Clinical presentation and pre-mortem diagnosis of variant Creutzfeldt-Jakob disease associated with blood transfusion: a case report». Lancet, 368, 9552, desembre 2006, pàg. 2061–7. DOI: 10.1016/S0140-6736(06)69835-8. PMID: 17161728.
- Prusiner SB «Detecting mad cow disease» (PDF). Sci. Am., 291, 1, juliol 2004, pàg. 86–93. Arxivat de l'original el 2010-07-20. PMID: 15255592 [Consulta: 25 març 2010]. Arxivat 2010-07-20 a Wayback Machine.
- Mad Cow Information - North Dakota State University
- BSE (mad cow disease) Arxivat 2008-08-21 a Wayback Machine. - Iowa State University