Encomi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'encomi és un text de lloança en honor d'algú o alguna cosa. En l'estudi de la retòrica, juntament amb el seu oposat, que és el vituperi (textos insultants), és un component del gènere epidíctic, l'objectiu del qual és l'argumentació. N'hi ha en poesia o en prosa, segons el to desitjat. L'encomi era un important exercici d'oratòria.

Classificació[modifica]

Encara que es poden classificar els discursos encomiàstics segons l'objecte en déus, homes, éssers pedestres, alats i aquàtics i éssers inanimats,[1] es pot fer una classificació dels gèneres de lloança clàssics segons els seus àmbits d'acció:

  • Religiós - Himne: discurs de lloança a una divinitat.
  • Sociopolític: la vida a la polis exigia a l'orador:
    • Privat:
      • Genethliac: naixement i aniversari. L'òrador es podia permetre endevinar proeses futures.
      • Matrimoni: epitalami i kateunastikòs logos. Discursos de noces amb tó solemne i del llit nupcial amb tó eròtic.
      • Mort: epicedi. Inclou: epitafi breu al costat de la tomba, consolatio, consolar als vius i la monodia.
    • Privat/públic:
    • Públic:
      • Discurs imperial: basilikòs logos, en honor a un emperador, rei, general o polític que visita la polis.
      • Regió o ciutat: laus urbis, com a lloança a una regió segons la seva situació, història i habitants.

Estructura[modifica]

Com a abstracció, certes parts generals es poden extreure d'alguns encomis: lloar les qualitats d'una persona.

Proemi[modifica]

És habitual als genethliacs, epitalamis i epicedis començar amb una presentació que pot incloure una invocatio, invocació a una o diverses divinitats perquè acudeixin al ritu, sobretot als epitalamis, així com d'una propositio en la que l'orador s'excusa per prendre part.

Capítols encomiàstics[1][modifica]

Tot i que tot el text ha de lloar a l'encomiat, com a nucli es fa un repàs biogràfic que inclou: família, de la qual es lloa la seva noblesa, antiguitat, honor, virtuts, etc. del seu llinatge; naixement, del moment en què va néixer es dirà si va passar quelcom extraordinari a la terra o al cel, per exemple l'eclipsi que va tenir lloc durant el naixement de Felip IV, si va passar convé lloar els aspectes positius de l'estació en la que va néixer; natura, a la dicotomia cos-ànima, s'han de lloar els dos, ja que la bellesa és un reflex de les virtuts de l'altra; criança, en la qual es destacarà el creixement de les virtuts de l'encomiat, com l'agudesa; educació, es lloa la seva intel·ligència i rapidesa en l'aprenentatge amb la que supera als seus iguals; activitats, acostuma a aprofitar-se per lloar la noblesa del personatge amb les accions que li corresponen: guerra i lletres; accions, per a concluïr es tracten totes les proeses memorables que l'encomiat va realitzar.

Als textos que corresponguin s'afegeixen els tòpics de la quantia de la seva fortuna, de les virtuts i bellesa de l'esposa o virtuts i proeses del marit, i finalment de la nombrosa i semblant descendència.

Pregària[modifica]

Desitjar felicitat, bona fortuna, és essencial als epitalamis i discursos de viatges, així com al basilikòs logos. Aquesta sol anar dirigida al deu que s'hagi invocat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sánchez, P. Menandro el Rétor: Dos tratados de retórica epidíptica (en castellà). Biblioteca Clásica Grelos, 1996.