Vés al contingut

Endavant (Flandes)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEndavant
(nl) Vooruit Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtVooruit Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Socialista Belga Modifica el valor a Wikidata
ReemplaçaPartit Socialista Belga Modifica el valor a Wikidata
Creació1978
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Aliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membres49.703 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaConner Rousseau (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorConner Rousseau (2017–2019) Modifica el valor a Wikidata
Cambra de Representants de Bèlgica (2025)
13 / 150
Senat de Bèlgica (2025)
4 / 60 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvooruit.org Modifica el valor a Wikidata
X: vooruit Modifica el valor a Wikidata

Endavant (Vooruit), inicialment Partit Socialista (SP; Socialistische Partij) i posteriorment Partit Socialista Diferent (SP.A; Socialistische Partij Anders), és un partit polític socialdemòcrata de Flandes. Fou creat el 1978, arran de la divisió del Partit Socialista Belga en les seccions flamenca i valona. El 2021 va prendre la denominació actual. El seu lema és: Social progressista alternatiu (Sociaal progressief alternatief).

Història

[modifica]

Des de 1974 André Cools i Jos Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga, i a finals de la dècada de 1970, el debat sobre la reforma de l'Estat va provocar molta tensió entre les ales flamenca i valona del BSP, que van tenir els congresos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins a la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives belgues de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).[1]

Després de les eleccions de 1978 es va formar un govern de transició encapçalat per Paul Vanden Boeynants del Partit Cristià Popular flamenc (CVP) fins que es va formar el 3 d'abril de 1979 el primer govern encapçalat per Wilfried Martens, format pel Partit Cristià Popular flamenc (CVP), el Partit Socialista francòfon (PS), el Partit Socialista flamenc (SP), el Partit Social Cristià való (PSC) i el Front Democràtic dels Francòfons (FDF) i que va caure el 23 de gener de 1980 quan el FDF va abandonar el govern. En l'any 1980 els socialistes flamencs van triar el nom de Socialistische Partij (SP).[1]

El segon govern de Martens el va formar el 23 de gener de 1980 la coalició entre CVP, PS, SP i PSC i va caure el 18 de maig de 1980 quan alguns dels senadors del CVP es van negar a votar a favor de la reforma de l'Estat al·legant que 2 representants del FDF dels afores de Brussel·les podien seure al Consell Regional de Brussel·les. El 18 de maig de 1980 es va formar un nou govern d'unitat nacional entre CVP, PS, PS, SP, Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV) i Parti Réformateur Libéral (PRL) que per la llei especial del 8 d'agost va transferir les competències de la Regió Flamenca a la Comunitat Flamenca de Bèlgica, mentre els francòfons mantindrien la Comunitat Francesa de Bèlgica dividida en dues regions político-administratives: la Regió Valona i Brussel·les-Capital.[2] El govern implosionà una vegada més i deixnt pas al quart govern de Martens el 22 d'octubre de 1980 entre CVP, PSC, PS, SP amb 31 de març de 1981, però finalment l'1 d'abril de 1981 Martens va presentar la renúncia pel veto socialista a les mesures d'austeritat proposades.[3]

El 1999, el SPA va patir una derrota electoral en les eleccions legislatives i regionals. No obstant això, va seguir en el poder a tots els nivells formant part d'un govern de coalició presidit pel liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten amb el Parti Réformateur Libéral, els socialistes de Valònia i els ecologistes Groen i Ecolo.[4] A pesar d'això, el partit comença un procés de modernització i l'octubre de 1999 Patrick Janssens fou escollir com a nou líder de la formació.[5] Amb una nova denominació, sp.a, i sota la presidència de Steve Stevaert, després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va seguir en el nou govern de coalició de Verhofstadt al costat dels socialistes francòfons, i al dels liberals.[6]

A les eleccions regionals belgues de 2004 es presenta en coalició amb Spirit, el partit perd lleugerament vots, però millora els resultats de 1999. Entra llavors, a nivell regional, en una coalició amb els demòcrata-cristians, i els liberals. El 15 d'octubre de 2005, Steve Stevaert renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Johan Vande Lanotte.

A les eleccions legislatives belgues de 2007, el sp.a, sense un lideratge fort, perd pes, i retrocedeix als resultats de 1999. Després d'eixes eleccions, Johan Vande Lanotte renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Caroline Gennez. Gennez va ser succeïda per Bruno Tobback el 18 de setembre de 2011. L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, sp.a, Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[7] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.[8]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014 el Partit Socialista va passar a l'oposició del govern de coalició de Charles Michel del MR amb Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A les eleccions per al loderatge del partit del juny de 2015, després dels mals resultats del partit a les eleccions generals de 2014 Tobback va ser derrotat per John Crombez.[9]

El gener de 2018, el partit va advocar per un «nou socialisme» i una «nova igualtat».[10][11] Després de les eleccions legislatives belgues de 2019 va entrar en el govern de coalició d'Alexander De Croo de l'Open Vld amb el MR, els socialistes valons del PS, el CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.[12]

Vooruit

[modifica]

El setembre de 2020, el líder del partit, Conner Rousseau, va anunciar un canvi de nom del partit a Vooruit («Endavant»).[13] El nou nom es va oficialitzar el 21 de març de 2021. Rosseau va dimitir el 17 de novembre de 2023 per unes declaracions racistes envers els romanís, i Melissa Depraetere va assumir el càrrec de manera provisional[14] fins al retorn de Rousseau a la presidència del partit després dels bons resultats del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024.[15]

El 31 de gener de 2025 Bart de Wever va anunciar al rei dels belgues Felip de Bèlgica l'acord de govern dels nacionalistes flamencs de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), els liberals del Mouvement Réformateur (MR) i Els Compromesos, els demòcratacristians flamencs del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els flamencs demòcrates social d'Endavant, amb 82 escons de 150 a la Cambra de Representants i una agenda amb més federalisme, més autonomia per a les unitats constituents, retallades en la despesa pública social i una setena reforma de l'Estat.[16]

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions a la Cambra de Representants de Bèlgica
Any Candidat Vots % Escons +/– Govern
1978 Karel Van Miert 684,976
12,4 / 100
26 / 212
 Nou Coalició
1981 744,593
12,4 / 100
26 / 212
 = Oposició
1985 882,200
14,6 / 100
32 / 212
 Augment 6 Oposició
1987 915,432
14,9 / 100
32 / 212
 = Coalició
1991 Frank Vandenbroucke 737,976
12 / 100
28 / 212
 Disminució 4 Coalició
1995 Philippe Busquin 762.444
12,6 / 100
20 / 150
 Disminució 8 Coalició
1999 Fred Erdman 593.372
9,5 / 100
14 / 150
 Disminució 6 Coalició
2003[a] Johan Vande Lanotte 979,750
14,9 / 100
23 / 150
 Augment 9 Coalició
2007 684,390
10,3 / 100
14 / 150
 Disminució 9 Oposició
2010 Caroline Gennez 602,867
9,2 / 100
13 / 150
 Disminució 1 Coalició
2014 Bruno Tobback 595,190
8,8 / 100
13 / 150
 = Oposició
2019 John Crombez 455,034
6,7 / 100
9 / 150
 Disminució 4 Suport extern (2020)
Coalició (2020-2024)
2024 Melissa Depraetere 566.436
8,11 / 100
13 / 150
 ▲ 4 Coalició

Senat

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
1978 678,776 12.4
13 / 106
 Nou
1981 732,126 12.3
13 / 106
 =
1985 868,624 14.5
16 / 106
 Augment 3
1987 896,294 14.7
17 / 106
 Augment 1
1991 730,274 11.9
14 / 106
 Disminució 3
1995 792,941 13.2
6 / 40
 Disminució 8
1999 550,657 8.9
4 / 40
 Disminució 2
2003[a] 1,013,560 15.5
7 / 40
 Augment 3
2007 665,342 10.0
4 / 40
 Disminució 3
2010 613,079 9.5
4 / 40
 =
2014
5 / 60
 Augment 1
2019
4 / 60
 Disminució 1
2024
4 / 60
 =

Regional

[modifica]

Parlament de Brussel·les

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
D.E.C. Total
1989 11,710 2.7 (#9)
2 / 75
 Nou Coalició
1995 9,987 2.4 (#9)
2 / 75
 = Coalició
1999[b] 13,223 21.8 (#4) 3.1 (#8)
2 / 75
 = Coalició
2004[a] 11,052 17.7 (#3) 2.4 (#8)
3 / 89
 Augment 1 Coalició
2009 10,085 19.5 (#2) 2.2 (#6)
4 / 89
 Augment 1 Oposició
2014 10,450 19.5 (#2) 2.3 (#8)
3 / 89
 Disminució 1 Coalició
2019 10,540 15.1 (#3) 2.3 (#10)
3 / 89
 = Coalició
2024 8,045 10.0 (#6) 1.6 (#11)
2 / 89
 Disminució 1 Per determinar

Parlament Flamenc

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
1995 733,703 19.4 (#3)
25 / 124
 Nou Coalició
1999 582,419 15.0 (#4)
19 / 124
 Disminució 6 Coalició
2004[a] 799,325 19.7 (#4)
22 / 124
 Augment 3 Coalició
2009 627,852 15.3 (#3)
19 / 124
 Disminució 3 Coalició
2014 587,903 14.0 (#4)
18 / 124
 Disminució 1 Oposició
2019 429,631 10.1 (#5)
12 / 124
 Disminució 6 Oposició
2024 606,406 13.8 (#3)
18 / 124
 Augment 5 Coalició

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Grup
D.E.C. Total
1979 698,889 20.9 (#2) 12.8
3 / 24
 Nou SOC
1984 979,702 28.1 (#2) 17.1
4 / 24
 Augment 1
1989 733,242 20.0 (#2) 12.4
3 / 24
 Disminució 1
1994 651,371 17.6 (#3) 10.9
3 / 25
 = PES
1999 550,237 14.2 (#4) 8.8
2 / 25
 Disminució 1
2004[a] 716,317 17.8 (#3) 11.0
3 / 24
 Augment 1
2009 539,393 13.2 (#4) 8.2
2 / 22
 Disminució 1 S&D
2014 555,354 13.2 (#4) 8.3
1 / 21
 Disminució 1
2019 434,002 10.2 (#6) 6.4
1 / 21
 =
2024 570,067 12.64 (#4) 8.47
2 / 22
 Augment 1

Presidents

[modifica]

SP

  • 1978-1989 Karel Van Miert
  • 1989-1994 Frank Vandenbroucke
  • 1994-1998 Louis Tobback
  • 1998-1999 Fred Erdman
  • 1999-2001 Patrick Janssens

sp.a

Vooruit

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 En coalició amb el Sociaal-Liberale Partij
  2. ↑ En coalició amb Agalev

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Belgische Socialistische Partij / Parti Socialiste Belge (1945-1978)» (en anglès). ODIS, 29 juliol 2018.. [Consulta: 16 juny 2024].
  2. ↑ «Les première et deuxième réformes de l'État». belgium.be. [Consulta: 5 gener 2019].
  3. ↑ Mark Deweerdt, Jozef Smits. «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Arxivat de l'original el 12 d’agost 2013. [Consulta: 16 juny 2024].
  4. ↑ «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].
  5. ↑ «Patrick Janssens» (en anglès). De Singel. [Consulta: 8 agost 2024].
  6. ↑ «Socialistas y liberales repiten Gobierno en Bélgica» (en castellà). El País, 13-07-2003. [Consulta: 13 juny 2024].
  7. ↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
  8. ↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
  9. ↑ «John Crombez is new Flemish socialist leader» (en anglès). VRT, 13-06-2015. [Consulta: 4 juliol 2024].
  10. ↑ «Le sp.a pour un "nouveau socialisme" et de "nouvelles égalités"» (en francès), 21-01-2018. [Consulta: 23 juliol 2021].
  11. ↑ «Le sp.a pour un "nouveau socialisme"» (en francès). Le Vif, 21-01-2018. [Consulta: 23 juliol 2021].
  12. ↑ «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
  13. ↑ NWS, VRT. «SP.A verandert binnenkort van naam en gaat "Vooruit" heten» (en neerlandès), 09-09-2020. [Consulta: 23 juliol 2021].
  14. ↑ «Propos racistes : Conner Rousseau démissionne de son poste de président de Vooruit» (en francès). Le Soir, 17-11-2023. [Consulta: 24 juny 2024].
  15. ↑ «Conner Rousseau returns after election success for socialists Vooruit» (en anglès). Belga, 10-06-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  16. ↑ «L’independentista De Wever es converteix en primer ministre de Bèlgica». Nationalia, 03-02-2025. [Consulta: 16 febrer 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endavant


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Endavant_(Flandes)&oldid=34809113»