Endevina qui ve a sopar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEndevina qui ve a sopar
Guess Who's Coming to Dinner
Quiveasopar2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióStanley Kramer
Protagonistes
Director artísticRobert Clatworthy i Frank Tuttle
ProduccióGeorge Glass
Stanley Kramer
Dissenyador de produccióRobert Clatworthy
GuióWilliam Rose
MúsicaFrank De Vol
FotografiaSam Leavitt
MuntatgeRobert C. Jones
VestuariJoe King
ProductoraColumbia Pictures
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1967
Durada108 min.
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí
RodatgeSan Francisco
Coloren color
Pressupost4 milions dòlars
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióSan Francisco
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0061735 Filmaffinity: 420852 Allocine: 12693 Rottentomatoes: m/guess_whos_coming_to_dinner Mojo: guesswhoscomingtodinner Allmovie: v21044 TCM: 23790 Metacritic: movie/guess-whos-coming-to-dinner TV.com: movies/guess-whos-coming-to-dinner
Modifica les dades a Wikidata

Endevina qui ve a sopar (Guess who's coming to dinner) és una pel·lícula estatunidenca de Stanley Kramer, estrenada el 1967, protagonitzada per Spencer Tracy, Sidney Poitier i Katharine Hepburn, entre d'altres. Narra la problemàtica situació d'una parella interracial que desitja casar-se amb el consentiment dels seus pares, davant d'una societat plena de prejudicis i odi racial.

Fou guanyadora de dos premis Oscars, com a millor actriu (Katharine Hepburn) i millor guió original (William Rose). La pel·lícula fou doblada al català i emesa per primer cop en català l'1 d'abril de 1992 per TV3.[1]

Argument [2][modifica]

Joey Drayton (Katharine Houghton), una jove de 23 anys va a San Francisco a presentar el seu futur espòs, el doctor John Prentice (Sidney Poitier), als seus pares. Subdirector de l'Organització Mundial de la Salut, brillant metge i professor de medicina de 37 anys, John Prentice està de dol des de fa vuit anys per la mort en un accident de la primera esposa i d'un fill.

John tem tanmateix la reacció dels pares de Joey, ja que és negre i ella blanca, diferència particularment problemàtica en aquell temps en què, segons coementa el pare de Joey, aquella unió era il·legal en diversos estats dels Estats Units.[3] Els pares de Joey tenen conviccions liberals (en el sentit nord-americà del terme) molt arrelades i han educat la seva filla en el rebuig del racisme. Tanmateix, quan John els fa saber que renunciarà al matrimoni si no obté el seu consentiment sense reserva, Matt i Christina Drayton (Spencer Tracy i Katharine Hepburn) es troben de cara a cara amb les seves contradiccions. La seva filla projecta casar-se amb John a Ginebra dues setmanes més tard.

El vespre esdevé encara més tens quan Joey decideix d'avançar la data de la seva partida cap a Suïssa i convida a sopar els pares de John, que viuen a Los Angeles. Ells també estan molt trasbalsats per aquesta situació inesperada.
El pare Ryan, un sacerdot catòlic amic de la família, i Tillie, la minyona, que és negra, no vacil·len a donar la seva opinió sobre la qüestió.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant del film [4][modifica]

  • El rodatge es va fer a San Francisco i en un dels estudis de la Columbia Pictures a Hollywood, del 20 de març al 29 de maig de 1967.
  • Spencer Tracy va morir 17 dies després del final del rodatge.
  • A més a més de ser-ho a la pantalla, Spencer Tracy i Katharine Hepburn eren parella a la vida real des de feia molts anys.
  • A causa la malaltia de Spencer Tracy, la feina es feia sempre al matí. Quan Katharine Hepburn considerava que estava massa cansat, acabava el rodatge.
  • Katharine Hepburn va declarar que no havia vist mai el film sencer. Veure Spencer Tracy tan malalt era massa dolorós per a ella.
  • Katharine Houghton és neboda de Katharine Hepburn.
  • Al film, el Sr. Prentice (Roy Glenn) comenta al seu fill John (Sidney Poitier) que si es casa amb na Joey (Katharine Houghton) seran considerats criminals en setze o disset estats. Però d'ençà del 12 de juny de 1967, el Tribunal suprem dels Estats Units va declarar anticonstitucionals totes les lleis contra el mestissatge.
  • Es tracta del primer film d'Isabel Sanford.
  • El film encara estava a les sales de cinema quan Martin Luther King va ser assassinat. Hi ha una escena en què la cuinera demana a Sidney Poitier: «Qui us penseu que sou, Martin Luther King?». Arran de l'assassinat de King, l'estudi va demanar que es tallés aquesta seqüència.
  • El 2005 es va estrenar Black/White, un remake del film.

Referències[modifica]

  1. «Endevina qui ve a sopar». esAdir. Generalitat de Catalunya, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 18 agost 2014].
  2. «Guess Who's Coming to Dinner». The New York Times.
  3. You'll even be illegal in some states
  4. imdb. Guess Who's Coming to Dinner, tirvia (en anglès). imdb. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endevina qui ve a sopar