Endocarditis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaEndocarditis
Blood culture negative endocarditis.jpg
Bacils de Bartonella henselae en una vàlvula cardíaca d'un pacient amb endocarditis. Els bacils apareixen com grànuls de color negre. Tinció argèntica de Whartin-Starry. Augment: 250X[1]
Tipus endocardium disease
Especialitat cardiologia
Medicació amikacina i gentamicina
Classificació
CIM-10 I33
CIM-9 421
Recursos externs
DiseasesDB 4224
MedlinePlus 001098
eMedicine emerg/164 med/671 ped/2511
Patient UK infective-endocarditis-pro
MeSH D004696
NDL 00571083
UMLS CUI C0014118 i C0375268
DOID DOID:10314
Modifica dades a Wikidata
Imatge macroscòpica d'una endocarditis mitral

L'endocarditis és una malaltia que es produeix com a resultat de la inflamació de l'endocardi, és a dir, d'un procés inflamatori localitzat en el revestiment intern de les càmeres i vàlvules cardíaques, siguin vàlvules natives o protèsiques. Es caracteritza sobretot per la colonització o invasió de les vàlvules del cor produïda per cúmuls -anomenats 'vegetacions'- d'una mescla de plaquetes, fibrina, microcolònies de microorganismes i, ocasionalment, també de cèl·lules inflamatòries.[2] Altres estructures es poden veure afectades, com el septe interventricular, les cordes tendinoses, l'endocardi mural o implants intracardíacs. És una de les causes d'accidents vasculars cerebrals embòlics -sovint múltiples-,[3] d'abscessos metastàtics (a distància), de meningitis, d'encefalopatia tòxica, d'osteomielitis[4] o d'insuficiència renal crònica. Els danys parenquimatosos renals es poden derivar d'embòlies repetides (nefritis focal embòlica de Löhlein) o de glomerulonefritis difusa per formació in situ d'immunocomplexes.[5]

Hi ha diverses maneres de classificar l'endocarditis, la més senzilla és basada en la seva etiologia, bé sigui infecciosa (EI) o no-infecciosa (ENI), depenent si és un microorganisme o no el causant de la inflamació. Aquesta malaltia es diferencia de la inflamació del múscul cardíac, anomenada miocarditis i d'una inflamació del revestiment extern del cor, anomenada pericarditis.

De vegades, el seu origen es deriva d'un cateterisme (cardíac o no)[6] o de manipulacions bucodentals sobre una infecció preexistent.[7] En funció del tipus d'intervenció i dels antecedents del pacient, pot estar indicat un tractament profilàctic amb antibiòtics d'ampli especte,[8] ja que els microorganismes potencialment causants d'una endocarditis odontogènica són molts i cada pacient ha de ser valorat rigorosament.[9] De forma excepcional, persones no immunocompromeses que pateixen una malaltia periodontal poden presentar endocarditis de difícil diagnòstic, sense cap actuació odontològica prèvia i a partir de gèrmens de la flora oral normal, com el bacil Capnocytophaga ochracea.[10] En el cas de Abiotrophia defectiva (un coc Gram-positiu propi de la microbiota bucal),[11] el bacteri pot causar endocarditis refractàries al tractament antibiòtic que arriben a destruir les vàlvules i a crear fístules càrdio-aòrtiques.[12] El bacteri Gram-negatiu Aggregatibacter aphrophilus també és una font atípica d'endocarditis.[13] Aquest microorganisme forma part d'un petit grup de bacteris Gram-negatius anomenat HACEK (Haemophilus spp., Aggregatibacter spp., Cardiobacterium hominis, Eikenella corrodens i Kingella spp.), que tenen en comú unes característiques determinades: colonitzen l'orofaringe, són difícils d'identificar en els cultius sanguinis de rutina i provoquen endocarditis en individus relativament joves, sovint sense signes clínics específics. La infecció per dits bacteris és l'origen del 3-5% d'endocarditis.[14] Dins del grup, E. corrodens és la font d'EIs més inusual, amb menys de 20 casos registrats en la literatura mèdica.[15] L'any 2014 es va publicar el primer cas d'EI -comprovat emprant la tècnica de PCR en un malalt amb cultius negatius- causada per Helicobacter cinaedi, una espècie campilobacteral patògena poc freqüent.[16] Els campilobacteris poques vegades provoquen infeccions fora del tracte gastrointestinal; l'espècie Campylobacter fetus, però, s'ha identificat de forma creixent com a causant d'EIs en el decurs dels darrers anys.[17] El coc aeròbic, alfa-hemolític i Gram-positiu, Aerococcus urinae, provoca cistitis i infeccions de vies urinàries altes. És confon fàcilment amb diverses espècies estreptocòciques i estafilocòcciques. Els avenços en les tècniques de tipificació microbiològica[18] fan possible a hores d'ara identificar-lo com un microorganisme causant d'EIs de pronòstic incert, sobretot en pacients ancians amb diferents comorbiditats.[19]

Amb tot, una de les causes d'endocarditis encara freqüent a molts països avui dia és la febre reumàtica.[20] Algunes estimacions indiquen que aquesta malaltia és l'origen subjacent de més del 50% de totes les endocarditis.[21]

És una patologia que es veu moltes vegades en drogoaddictes per via endovenosa.[22] Eventualment, es conseqüència de piercings efectuats sense garanties higièniques.[23]

Unes lesions associades clàssicament a l'EI (si bé es poden veure en altres malalties), són els nòduls d'Osler. Es presenten com "bonys" subcutanis ben definits i de color vermell-violaci, dolorosos, als palpissos dels dits i/o les eminències tènars o hipotènars. En les endocarditis agudes, es deuen a petites embòlies sèptiques i el cultiu de material obtingut per punció-aspiració pot ser un element diagnòstic del quadre. En les endocarditis cròniques, la causa acostuma a ser una arteritis de la microvasculatura de la pell i el teixit subcutani amb dipòsit focal de complexos immunes. De vegades, la seva patogènia és mixta.[24] Lesions similars poden sorgir a les puntes dels dits del peus.[25] En un ~5% dels casos d'EI apareixen taques de Roth. Són hemorràgies retinals localitzades a prop del disc òptic amb un centre blanquinós, formades per cúmuls de fibrina i hematies.[26] Altres signes perifèrics propis de les EIs són les lesions de Janeway (nòduls eritematosos, sense tensió a la seva superfície ni dolor, que surten als palmells de les mans i les plantes dels peus) i les hemorràgies "en estella" (petites hemorràgies lineals -uns 2/3 mm de llarg- que es veuen sota les ungles.[27] La majoria dels pacients amb EI presenten episodis febrils, de forma més o menys regular. És una de les patologies a descartar en casos de febre d'origen desconegut, sobretot si l'auscultació detecta un buf cardíac.[28] De vegades, però, la malaltia cursa sense cap augment de la temperatura corporal (endocarditis eutèrmica).[29] De tant en tant, s'han registrat EIs que debuten amb una artritis sèptica multifocal, la major part d'elles per S. aureus o Streptococcus viridans.[30]

A banda de les taques de Roth esmentades abans, les EIs tenen altres manifestacions oculars. Predominen les endoftalmitis i les oclusions embòliques de l'artèria retinal o de les seves branques (oclusions que també es poden produir en casos d'endocarditis no bacteriana).[31] Algunes vegades es presenten abscessos a l'iris.[32][33]

El suec Emanuel Winge (1827-1894) fou el primer en determinar la naturalesa microbiològica de l'EI (1869). Els alemanys Theodor Klebs (1824-1913) i Ottomar Rosenbach (1851-1907) confirmaren experimentalment el fet provocant infeccions en vàlvules de conills emprant diferents mètodes entre 1878 i 1881. La malaltia causà la mort del compositor Gustav Mahler i del neuròleg Alois Alzheimer.[34][35]

L'ecografia, de tipus transtoràcic o transesofàgic, és la tècnica d'elecció per diagnosticar les endocarditis i les seves troballes són fonamentals per escollir el tipus de tractament a emprar segons les característiques de l'endocarditis. Moltes vegades, la informació que aporten dites exploracions també te valor pronòstic.[36]

Els criteris de la Universitat Duke (1994), amb petites modificacions, són la principal eina de referència en el diagnòstic integrat de les EIs:[37]

+ Criteris majors

Hemocultius positius per gèrmens típics o serologia positiva per C. Burnetii 
 • Evidència d'afectació endocàrdica per ecocardiografia

+ Criteris menors:

 • Cardiopatia/valvulopatia predisposant 
 • Febre >38º 
 • Fenòmens embòlics vasculars 
 • Fenòmens immunològics
− EI definitiva: 2 criteris majors o 1 major i 3 menors
− EI possible: 1 major i 1 menor o 3 menors

A efectes més semiològics que diagnòstics, alguns especialistes divideixen les EIs en quatre grans grups:[38]

• EI sobre vàlvula cardíaca nativa en la població general. Representa el 50-60% dels casos i es produeix amb molta freqüència a partir d'una lesió valvular preexistent.

• EI sobre vàlvula cardíaca protèsica. Es presenta en un 10-20% de tots els casos i pot ser precoç o tardana. L'EI sobre válvula protèsica precoç es defineix com aquella derivada d'una colonització bacteriana durant l'acte quirúrgic, independentment del temps transcorregut fins l'aparició dels signes clínics (menys de dos mesos, tot i que de vegades s'observen als sis o dotze mesos). L'EI tardana sobre vàlvula protèsica no té relació amb la cirurgia d'implantació i el seu espectre microbiològic es similar al d'una EI sobre vàlvula nativa. Encara que l'EI apareix per igual en pròtesis biològiques i mecàniques, la patogènia i les manifestacions anatomopatològiques i ecocardiogràfiques són diferents en cadascun dels dos tipus. La infecció de les pròtesis mecàniques, sobretot si la contaminació s'ha produït durant el període perioperatori, afecta fonamentalment la unió entre l'anell i la sutura quirúrgica, fet que comporta una major incidència de complicacions perianulars. En les bioprotèsis, la infecció pot localitzar-se a l'anell i als vels membranosos de la pròtesi, sent més freqüent la presència de vegetacions en aquests i la perforació o trencament dels mateixos.[39]

• EI en addictes a drogues por vía parenteral. Aproximadament un 30% de les EIs. La forma mixta dreta-esquerra no és rara i no acostuma a existir una patología facilitadora o precipitant de base.

• EI amb hemocultius negatius.

El diagnòstic de les EIs es basa principalment en l'ecografia i els hemocultius. Ara bé, en un ~10% d'EIs el hemocultius són negatius. Això pot ser conseqüència de teràpia antibiòtica prèvia, gèrmens atípics o limitacions en la tècnica de cultiu. També, els resultats ecocardiogràfics negatius (~15% dels casos) poden correspondre a estructures alterades causants de confusió (prolapse, engruiximent valvular, etc.), a fases molt inicials de l'EI o a canvis artefactuals relacionats amb material protèsic. Per això, davant d'una forta sospita d'EI i una ecografia transesofàgica negativa, cal repetir-la una setmana desprès.[40]

El tractament, com és lògic, varia segons la tipologia, els gèrmens implicats i el mecanisme causal de l'endocarditis. La Societat Europea de Cardiologia publica regularment unes pautes terapèutiques actualitzades d'acord als consensos científics sobre la malaltia.[41] Una de les noves recomanacions que es consideren importants és la creació d'unitats especialitzades interdisciplinàries que valorin la malaltia des de criteris amb una major perspectiva.[42] En casos determinats, la cirurgia pot ser una opció vàlida per tractar aquesta malaltia.[43]

La mortalitat per EI és important. Als hospitals, des de la dècada de 1970 es manté entorn al 25%, malgrat la introducció d'antibiòtics d'ampli espectre més eficaços i de noves eines diagnòstiques. Aquest fet pot estar relacionat amb l'envelliment de la població general i, per tant, el conseqüent augment de comorbilitats. En el decurs dels darrers anys, s'ha registrat un nombre creixent d'EIs causades per enterococs. Un fenomen preocupant, ja que dits microorganismes tenen una gran proclivitat a desenvolupar resistències.[44]

El bacteri Coxiella burnetii, causant de la febre Q, pot originar EIs de curs insidiós. Normalment, afecten a persones amb anomalies valvulars preexistents o immunodeprimides. Sovint, aquestes endocarditis són asimptomàtiques i representen un alt risc de cronificació de la malaltia si no són detectades i tractades preventivament.[45] Representen un ~5% de totes les EIs. Ja que C. burnetii no creix en els medis de cultiu habituals, el diagnòstic d'aquesta endocarditis és difícil i requereix positivitat serològica. Inclús, la sensibilitat dels estudis amb PCR és només del 75%.[46] Bartonella quintana, agent etiològic de la 'febre de les trinxeres' transmesa pels polls i molt difícil d'identificar per hemocultiu, provoca endocarditis greus i recurrents que tenen un pronòstic molt dolent si el bacteri s'estén pel miocardi.[47] L'endocarditis disseminada per mucorales és una raresa. Gairebé sempre apareix en persones immunocompromesses i acostuma a ser funesta.[48] En algun cas, s'ha produït una isquèmia aguda bilateral a les cames a causa d'embolismes fúngics.[49] El bacil Gram-positiu Propionibacterium acnes, propi de la microbiota normal de la pell, pot ser causa d'endocarditis a vàlvules cardíaques protèsiques i d'abscessos concomitants.[50] Uns altres cocs anaerobis de la flora microbiana mucocutània, Peptostreptococcus spp., provoquen endocarditis en vàlvules nadiues i protèsiques amb un alt risc d'embolització pulmonar i sistèmica.[51] El cocobacil anaerobi Gram-negatiu Kingella kingae, conegut des de 1960, es considera una font emergent d'endocarditis, inclús en nens sense alteracions estructurals cardíaques.[52] Les EIs per anaerobis són rares, però s'ha descrit algun cas de colonització valvular conjunta per diferents espècies de dit tipus de gèrmens.[53] Haematobacter massiliensis, un insidiós bacil aeròbic Gram-negatiu d'un gènere microbiològic tipificat l'any 2007,[54] es una de les noves causes d'EI registrades durant els darrers anys.[55][56] Histoplasma capsulatum no sempre es detecta als hemocultius i provoca endocarditis molt greus en persones que viuen a llocs on aquest fong és endèmic.[57] Les zoonosis no acostumen a produir EIs. Rarament i en subjectes proclius a les infeccions, Capnocytophaga canimorsus (un bacteri comensal present a la saliva dels gossos) ocasiona endocarditis després d'una mossegada.[58] El diplococ Gram-negatiu Neissèria sicca, en aquest cas un comensal del tracte respiratori superior humà, ha estat identificat com a patogen causal d'endocarditis i infarts cerebrals embòlics en malalts amb diverses patologies preexistents.[59] Un germen propi de la pell del perineu, el Staphylococcus lugdunensis,[60] origina EIs molt agressives, especialment perilloses en dones embarassades. La incidència general d'EIs en gestants és de 1/100000 embarassos i són causants d'una mortalitat materna (~33%) i fetal (~29%) elevada.[61]

S'ha observat al sud d'Europa un augment del nombre d'endocarditis per Streptococcus bovis (en especial del biotip I, anomenat avui dia S. gallolyticus) en vàlvules sense patologia prèvia de pacients predominantment geriàtrics. Aquest coc Gram-negatiu s'associa amb el desenvolupament de bacterièmies en persones afectes d'una neoplàsia colorectal o greus trastorns hepàtics.[62] Aquest increment no ha estat registrat als EUA o a Austràlia i els especialistes creuen que la causa es deu a clonacions esporàdiques, selectives i resistents del coc, originades en la microflora endògena intestinal d'alguns grups de població de la zona.[63] L'aparició en un pacient d'una EI de dites característiques fa recomanable descartat la concurrència de neoformacions a colon.[64]

Enterococcus spp. és la causa d'un ~8% de les endocarditis en vàlvules natives dins de la comunitat, del ~16% de les nosocomials i del 9% de les corresponents a addictes a drogues per via parenteral. Es veu en un 8% d'EIs sobre pròtesi cardíaca durant els primers dos mesos posteriors a la cirurgia, en un 12% entre els 2 i els 12 mesos i en un 11% un any o més després de l'operació. Pot presentar-se amb un quadre inespecífic de febre i poliartritis.[65]

Una forma especial i rara d'endocarditis infecciosa és l'endocarditis mural primària, que cursa sense afectació valvular i sense anomalies estructurals cardíaques de base.[66] Els hemocultius són reiteradament negatius i l'agent patogen es localitza dins del teixit del cor, on acostuma a formar múltiples abscessos. Pot originar grans vegetacions intraventriculars.[67]

Existeix un tipus d'endocarditis sense inflamació, la trombòtica no bacteriana (o marasmàtica), poc comú i sovint localitzada a la vàlvula mitral, amb presència de trombes de plaquetes aglutinades i capes de fibrina que no contenen cèl·lules inflamatòries. Les vegetacions poden ser microscòpiques o formar masses exuberants superficials que es desprenen amb una major facilitat que les de les EIs i provoquen extensos infarts a distància. El teixit valvular subjacent és normal, si bé algunes vegades s'aprecien subtils evidències histològiques de fibres col·làgenes i elàstiques anormals. Gairebé el 50% dels malalts afectes pateixen embolitzacions sistèmiques, preferentment als vasos cerebrals, coronaris, renals i mesentèrics. S'associa a malalties de base molt greus, com neoplàsies, sèpsia[68] o leucèmia.[69] S'ha observat que els adenocarcinomes productors de mucina tenen una particular tendència a provocar aquest tipus d'endocarditis estèril, fet atribuïble a als efectes gel·lificants de dita proteïna sobre diversos mecanismes implicats en la correcta funcionalitat del sistema circulatori.[70] Ocasionalment, ha estat diagnosticada en persones afectes d'artritis reumatoide de llarga evolució.[71] L'etiopatogènia d'aquesta endocarditis es creu relacionada amb un alt nivell de citocines circulants i estats d'hipercoagulabilitat (els quals deriven molt freqüentment de processos cancerosos). És una important causa de mort en malalts oncològics, sovint no relacionable amb el grau de malignitat de la malaltia principal.[72] Aquest tipus d'endocarditis es veu també en casos de malaltia de l'empelt contra l'hoste, eventualment després de trasplantaments al·lògrafs.[73]

Una ENI associada a la síndrome hipereosinofìlica (una malaltia caracteritzada per un nombre excessiu d'eosinòfils en la sang sense causa determinada, ≥ 1500 eosinòfils/mm³; durant 6 mesos com a mínim i amb afectació cardíaca, nerviosa o de moll d'os) és l'endocarditis de Loeffler. Els eosinòfils infiltren les fibres musculars del cor i determinades proteïnes catiòniques producte de la seva degradació s'acumulen a la zona endocardíaca. Els canvis miocitolítics deriven en un engruiximent fibrós de l'endocardi d'un o dels dos ventricles que afecta a les unions intercel·lulars del miocardi subjacent i a la seva contractilitat. Això ocasiona el desenvolupament de grans trombes murals que redueixen la mida de les cavitats ventriculars i poden ser l'origen de tromboembolismes pulmonars o sistèmics.[74] Ocasionalment, es presenta associada a la síndrome de Churg-Strauss (un tipus de vasculitis).[75] S'ha descrit algun cas després d'una miocarditis secundària a l'ús d'infliximab en el context de d'una artritis reumatoide, causant de fibrosis endomiocàrdica diferida i fallida cardíaca dreta.[76] La RM cardíaca multiparamètrica permet determinar el grau d'evolució de la malaltia.[77] No sempre és fàcil avaluar la gravetat de la disfunció contràctil miocardíaca provocada per aquest tipus d'endocarditis amb una ecocardiografia transesofàgica convencional; per això, pot ser necessari efectuar exàmens amb tècniques ultrasonogràfiques molt específiques, com l'ecografia bidimensional de rastreig de senyals cardíaques per capes.[78]

El lupus eritematós sistèmic (LES) pot cursar amb una ENI particular, anomenada de Libman-Sacks, descrita el 1923 per aquests dos metges americans.[79] Afecta a ~10% dels pacients amb LES. Es formen petites (1-4 mm) vegetacions verrucoses estèrils fibrinoplaquetàries a les vàlvules cardíaques -a la mitral sobretot-, si bé també poden sorgir a les cordes tendinoses, la superfície endocàrdica o als músculs papil·lars. Les vegetacions són d'ecodensitat heterogènia, a diferència de les que s'observen en l'endocarditis bacteriana.[80] Acostuma a cursar de forma asimptomàtica o amb poques manifestacions clíniques,[81] tot i que algunes vegades causa un dany valvular greu.[82] Sovint es detecta al apreciar-se ecocardiogràficament una regurgitació valvular mitral o aòrtica d'intensitat molt variable. La regurgitació de la tricúspide és infreqüent.[83] Aquesta endocarditis s'ha associat també a la síndrome antifosfolípid primària i pot originar ictus embòlics.[84]

Endocarditis mitral. Microscopi òptic. 150X. Tinció d'HE.

Algunes vasculitis de naturalesa autoimmune, com la vasculitis de petits vasos associada amb els anticossos dirigits contra el citoplasma dels neutròfils, són causa d'ENIs de diagnòstic problemàtic, ja que un percentatge significatiu d'endocarditis infeccioses presenta positivitat als ANCA.[85] S'ha observat que la positivitat a aquest tipus d'anticossos es correspon amb endocarditis valvulars múltiples, de prognosi greu i que requereixen tractaments agressius.[86]

L'endocarditis de la meitat dreta del cor es poc freqüent en persones no addictes a drogues per via parenteral o portadores de marcapassos. Aquests casos acostumen a tenir relació amb procediments mèdics o quirúrgics i les vegetacions es desenvolupen preferentment a la vàlvula tricúspide. No és rar que els malalts presentin malalties o trastorns predisponents (immunodepressió, anèmia crònica, diabetis, IRC o càncer).[87] Excepcionalment, les endocarditis a la tricúspide apareixen en persones sense cap antecedent patològic o quirúrgic destacable; en aquests casos especials es sospita que el procés causal podria ser una bacterièmia possiblement secundària a una infecció cutània en aparença banal.[88] L'envelliment de la població i l'augment del nombre d'implants de dispositius cardíacs han fet que avui dia la majoria d'EIs dretes es presentin en pacients portadors aquest tipus d'aparells, sent l'estafilocòccia l'origen més habitual del procés, el qual es manifesta sovint com una sèpsia i requereix la retirada del dispositiu i antibioticoteràpia endovenosa.[89] Dins del grup de les endocarditis dretes cal esmentar una entitat molt particular i de difícil diagnòstic, l'endocarditis de la vàlvula d'Eustaqui, descrita per primera vegada l'any 1986. En adults, aquesta vàlvula és una estructura sense funció, considerada una resta embrionària intranscendent. Ara bé, en un petit percentatge d'endocarditis dretes (3,3%), es detecta que dita estructura és el lloc on es desenvolupen les vegetacions infeccioses. L'ús de drogues intravenoses és el principal factor de risc en la majoria de casos.[90] En cas de persistència de la fossa oval o de defecte septal, les vegetacions d'una endocarditis dreta poden arribar a la circulació sistèmica i causar fenòmens d'embolització a zones molt diferents.[91]

Les cardiopaties congènites són un dels factors que predisposen el desenvolupament d'una endocarditis, la qual acostuma a ser causada per Streptococcus spp. o Staphylococcus spp.[92] Les EIs associades amb aquest grup de cardiopaties s'observen sobretot en casos de vàlvula aòrtica bicúspide i comunicació interauricular, afecten a persones joves que sovint són sotmeses a cirurgia i tenen un pronòstic millor que la resta d'endocarditis.[93]

Un ~10% de les endocarditis cursen amb una fibril·lació auricular (FA). De vegades, això comporta l'aparició d'una insuficiència cardíaca afegida que complica el procés i empitjora el pronòstic, independentment de la coexistència o no d'altres variables amb importància clínica. En aquests casos, però, la FA no implica un augment significatiu de la insuficiència valvular, ni -generalment- una major incidència d'embòlies sistèmiques o en el SNC, inclús entre els pacients sense anticoagulació prèvia.[94]

Referències[modifica]

  1. Houpikian P, Raoult D «Traditional and Molecular Techniques for the Study of Emerging Bacterial Diseases: One Laboratory’s Perspective» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2002 Feb; 8 (2), pp: 122–131. DOI: 10.3201/eid0802.010141. PMC: 3369584. PMID: 11897062 [Consulta: 14 octubre 2017].
  2. Kasper, Dennis L.; Eugene Brunwald, Anthony S. Fauci, Stephen Hauser, Dan L. Longo, J. Larry Jameson. Harrison 16 Ed. Principios de Medicina Interna. McGraw-Hill, 2005, pp. 731-740. ISBN 0-07-139140-1. 
  3. Grecu N, Tiu C, Terecoasa E, Bajenaru O «Endocarditis and stroke» (en anglès). Maedica (Buchar), 2014 Des; 9 (4), pp: 375-381. PMC: 4316883. PMID: 25705308 [Consulta: 8 maig 2017].
  4. Wang, Y; Wang, A «Complications of Endocarditis» (en anglès). InTech. Recent Advances in Infective Endocarditis. Chapter 1, 2013; Jun 27, pàgs: 132 ISBN 978-953-51-1169-6. DOI: 10.5772/56091 [Consulta: 8 maig 2017].
  5. Verde Moreno, E «El riñon y la endocarditis infecciosa» (en castellà). Presentación. II Congreso de la SEICV, 2013, Set, pàgs: 26 [Consulta: 23 novembre 2017].
  6. Janga KC, Sinha A, Greenberg S, Sharma K «Nephrologists Hate the Dialysis Catheters: A Systemic Review of Dialysis Catheter Associated Infective Endocarditis» (en anglès). Case Rep Nephrol, 2017; 2017, pp: 9460671. DOI: 10.1155/2017/9460671. PMC: 376949. PMID: 28409042 [Consulta: 8 maig 2017].
  7. Chen PC, Tung YC, Wu PW, Wu LS, et al «Dental Procedures and the Risk of Infective Endocarditis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2015 Oct; 94 (43), pp: e1826. DOI: 10.1097/MD.0000000000001826. PMC: 4985400. PMID: 26512586 [Consulta: 8 maig 2017].
  8. Castillo F, Castillo JC, Anguita P, Roldán R, et al «¿Se siguen en nuestro medio las recomendaciones de profilaxis de endocarditis infecciosa? Diferencias entre los profesionales sanitarios implicados» (en castellà). Aten Primària, 2017 Mar; 49 (3), pp: 198-200. DOI: 10.1016/j.aprim.2016.02.009. ISSN: 0212-6567. PMID: 27345764 [Consulta: 2 juliol 2017].
  9. Taubert KA, Wilson W «Is endocarditis prophylaxis for dental procedures necessary?» (en anglès). Heart Asia, 2017; 9 (1), pp: 63–67. DOI: 10.1136/heartasia-2016-010810. PMC: 5337686. PMID: 28321267 [Consulta: 28 juliol 2017].
  10. Buu-Hoi AY, Joundy S, Acar JF «Endocarditis caused by Capnocytophaga ochracea» (en anglès). J Clin Microbiol, 1988 Maig; 26 (5), pp: 1061-1062. PMC: 266522. PMID: 3384900 [Consulta: 3 juliol 2017].
  11. Rojas, P; Castillo, P; Sepúlveda, S «Abiotrophia defectiva» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2016 Abr; 33 (2), pp: 189-190. DOI: 10.4067/S0716-10182016000200009. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 11 agost 2017].
  12. Bhattacharya P, Mohammed A, Mizrahi E «Aorto-right ventricular fistula: a rare complication of Abiotrophia Endocarditis» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2017 Jul 3; 2017 (7), pp: omx035. DOI: 10.1093/omcr/omx035. PMC: 5495012. PMID: 28680649 [Consulta: 11 agost 2017].
  13. Broa AL, Cruz I, Cotrim C, Diogo J «Aggregatibacter aphrophilus aortic valve infective endocarditis» (en anglès). Infectio, 2017; 21 (2), pp: 126-128. DOI: 10.22354/in.v21i2.656. ISSN: 0123-9392 [Consulta: 19 setembre 2017].
  14. Chambers ST, Murdoch D, Morris A, Holland D, et al «HACEK Infective Endocarditis: Characteristics and Outcomes from a Large, Multi-National Cohort» (en anglès). PLoS One, 2013 Maig 17; 8 (5), pp: e63181. DOI: 10.1371/journal.pone.0063181. PMC: 3656887. PMID: 23690995 [Consulta: 19 gener 2018].
  15. Nordholm AC, Vøgg ROB, Permin H, Katzenstein T «Eikenella corrodens endocarditis and liver abscess in a previously healthy male, a case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Gen 12; 18 (1), pp: 35. DOI: 10.1186/s12879-018-2949-4. ISSN: 1471-2334. PMID: 29329519 [Consulta: 19 gener 2018].
  16. Bartels H, Goldenberger D, Reuthebuch O, Vosbeck J, et al «First case of infective endocarditis caused by Helicobacter cinaedi» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Nov 18; 14, pp: 586. DOI: 10.1186/s12879-014-0586-0. PMC: 4243372. PMID: 25403102 [Consulta: 6 octubre 2017].
  17. Désidéri-Vaillant C, Guichon JM, Noyer V, Nedelec Y, et al «Endocardite à Campylobacter fetus: à propos d’un cas» (en francès). Ann Biol Clin (Paris), 2013 Jul-Ag; 71 (4), pp: 465-467. DOI: 10.1684/abc.2013.0862. ISSN: 1950-6112. PMID: 23906576 [Consulta: 20 gener 2018].
  18. Rasmussen, M «Aerococcus: an increasingly acknowledged human pathogen» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2016 Gen; 22 (1), pp: 22-27. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.09.026. ISSN: 1469-0691. PMID: 26454061 [Consulta: 7 febrer 2018].
  19. Tathireddy H, Settypalli S, Farrell JJ «A rare case of aerococcus urinae infective endocarditis» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2017 Jun 6; 7 (2), pp: 126-129. DOI: 10.1080/20009666.2017.1314072. PMC: 5473194. PMID: 28638578 [Consulta: 7 febrer 2018].
  20. Goodwin, JF «Natural history and management of chronic rheumatic endocarditis» (en anglès). Bristol Med Chir J, 1969 Oct; 84 (312), pp: 107-114. PMC: 5068103. PMID: 5824913 [Consulta: 8 maig 2017].
  21. Seckeler MD, Hoke TR «The worldwide epidemiology of acute rheumatic fever and rheumatic heart disease» (en anglès). Clin Epidemiol, 2011 Feb 22; 3, pp: 67–84. DOI: 10.2147/CLEP.S12977. PMC: 3046187. PMID: 21386976 [Consulta: 7 febrer 2018].
  22. Wurcel AG, Anderson JE, Chui KK, Skinner S, et al «Increasing Infectious Endocarditis Admissions Among Young People Who Inject Drugs» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2016 Jul 26; 3 (3), pp: ofw157. DOI: 10.1093/ofid/ofw157. PMC: 5084714. PMID: 27800528 [Consulta: 20 juny 2017].
  23. Mariano A, Pisapia R, Abdeddaim A, Taibi C, et al «Endocarditis and meningitis associated to nape piercing in a young female: a case report» (en anglès). Infez Med, 2015 Sep; 23 (3), pp: 275-279. ISSN: 1124-9390. PMID: 26397300 [Consulta: 20 juny 2017].
  24. Espinosa Parra, FJ; Ramos Rincón, JM; Herrero Huerta, F; et al «Utilidad diagnóstica de los nódulos de Osler en la endocarditis infecciosa en usuarios de drogas por vía parenteral (UDVP)» (en castellà). An Med Interna (Madrid), 2002, 19 (6), pp: 299-301. ISSN: 0212-7199 [Consulta: 6 juliol 2017].
  25. Gomes RT, Tiberto LR, Bello VN, Lima MA, et al «Dermatologic manifestations of infective endocarditis» (en anglès). An Bras Dermatol, 2016 Sep-Oct; 91 (5 Supl 1), pp: 92–94. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20164718. PMC: 5325006. PMID: 28300907 [Consulta: 9 juliol 2017].
  26. Mahroo OA, Graham EM «Images in clinical medicine. Roth spots in infective endocarditis» (en anglès). N Engl J Med, 2014 Jun 19; 370 (25), pp: e38. DOI: 10.1056/NEJMicm1312093. PMID: 24941198 [Consulta: 6 juliol 2017].
  27. Urbano, Frank L «Peripheral Signs of Endocarditis» (en anglès). Hospital Physician, 2000, Maig, pp: 41–46. ISSN: 0888-2428 [Consulta: 9 juliol 2017].
  28. Tunkel, AR «Fiebre de origen desconocido (FOD)» (en castellà). Manual Merck. Versión para profesionales, 2016, Maig, pàgs: 14 [Consulta: 6 octubre 2017].
  29. DeSimone DC, Baddour LM, Lahr BD, Chung HH, et al «Euthermic Endocarditis» (en anglès). PLoS One, 2013 Nov 11; 8(11), pp: e80144. DOI: 10.1371/journal.pone.0080144. PMC: 3823819. PMID: 24244630 [Consulta: 19 juliol 2017].
  30. Soor P, Sharma N, Rao C «Multifocal Septic Arthritis Secondary to Infective Endocarditis: A Rare Case Report» (en anglès). J Orthop Case Rep, 2017 Gen-Feb; 7 (1), pp: 65-68. DOI: 10.13107/jocr.2250-0685.692 [Consulta: 6 octubre 2017].
  31. Wathek, C; Rannen, R «Ocular Manifestations of Endocarditis» (en anglès). A: Contemporary Challenges in Endocarditis. Chap. 5 (Firstenberg, MS; Ed.) InTech, 2016; Nov 9, pàgs: 8 ISBN 978-953-51-2769-7. DOI: 10.5772/65313 [Consulta: 19 febrer 2018].
  32. Chen X, Baumal CR «Iris Abscess» (en anglès). N Engl J Med, 2018 Gen 11; 378 (2), pp: e3. DOI: 10.1056/NEJMicm1705033. ISSN: 1533-4406. PMID: 29320659 [Consulta: 19 febrer 2018].
  33. Manrique Lipa R, González Sánchez E, Asencio Duran M, Gonzalez-Peramato P, Fonseca Santodomingo A «Absceso iridiano tras endocarditis bacteriana en un paciente con leucemia. Diagnóstico diferencial» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2014 Abr; 89 (4), pp: 143-145. DOI: 10.1016/j.oftal.2012.09.011. ISSN: 1989-7286. PMID: 24269469 [Consulta: 19 febrer 2018].
  34. Contrepois, A «Towards a history of infective endocarditis» (en anglès). Med Hist, 1996 Gen; 40 (1), pp: 25-54. PMC: 1037058. PMID: 8824676 [Consulta: 13 agost 2017].
  35. Geller, SA «Infective endocarditis: a history of the development of its understanding» (en anglès). Autops Case Rep, 2013 Oct-Des; 3 (4), pp: 5–12. DOI: 10.4322/acr.2013.033. PMC: 5453655. PMID: 28584801 [Consulta: 13 agost 2017].
  36. Vilacosta I, Olmos C, de Agustín A, López J, et al «The diagnostic ability of echocardiography for infective endocarditis and its associated complications» (en anglès). Expert Rev Cardiovasc Ther, 2015 Nov; 13 (11), pp: 1225-1236. DOI: 10.1586/14779072.2015.1096780. ISSN: 1477-9072. PMID: 26471429 [Consulta: 24 juny 2017].
  37. Topan A, Carstina D, Slavcovici A, Rancea R, et al «Assesment of the Duke criteria for the diagnosis of infective endocarditis after twenty-years. An analysis of 241 cases» (en anglès). Clujul Med, 2015; 88 (3), pp: 321-326. DOI: 10.15386/cjmed-469. PMC: 4632890. PMID: 26609264 [Consulta: 21 juliol 2017].
  38. Lozano Sanz, O; Oteiza Lopez,L «Endocarditis infecciosa. A: Libro electrónico de Temas de Urgencia, 12. Enfermedades infecciosas ISBN 978-84-690-6958-5» (en castellà). Servicio Navarro de Salud, 2008; Gen, pàgs: 4 [Consulta: 8 setembre 2017].
  39. Olmos, C; Vilacosta, I; López, J; Sarriá, C; et al «Actualización en endocarditis protésica» (en castellà). Cir Cardiov, 2017 Gen-Feb; 24 (1), pp: 33-40. DOI: 10.1016/j.circv.2016.11.001. ISSN: 1134-0096 [Consulta: 21 novembre 2017].
  40. Baddour LM, Wilson WR, Bayer AS, Fowler VG Jr, et al «Infective Endocarditis in Adults: Diagnosis, Antimicrobial Therapy, and Management of Complications: A Scientific Statement for Healthcare Professionals From the American Heart Association» (en anglès). Circulation, 2015 Oct 13; 132 (15), pp: 1435-1486. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000296. PMID: 26373316 [Consulta: 21 maig 2017].
  41. Habib, G; Lancellotti, P; Antunes, MG; Bongiorni, MG,et al «Guía ESC 2015 sobre el tratamiento de la endocarditis infecciosa» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2016; 69 (1), pp: 69e1-e49. DOI: 10.1016/j.recesp.2015.11.015. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 25 juny 2017].
  42. Grupo de Trabajo de la SEC y revisores expertos para la guía ESC 2015 sobre endocarditis infecciosa y Comité de Guías de la SEC «Comentarios a la guía ESC 2015 sobre el tratamiento de la endocarditis infecciosa» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2016; 69 (1), pp: 7-10. DOI: 10.1016/j.recesp.2015.12.001. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 25 juny 2017].
  43. Bach, DS «Timing of Surgery in Infective Endocarditis» (en anglès). Latest In Cardiology. American College of Cardiology Foundation, 2016; Gen 8, pàgs: 3 [Consulta: 8 maig 2017].
  44. Muñoz P, Kestler M, De Alarcon A, Miro JM, et al «Current Epidemiology and Outcome of Infective Endocarditis: A Multicenter, Prospective, Cohort Study» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2015 Oct; 94 (43), pp: e1816. DOI: 10.1097/MD.0000000000001816. PMC: 4985396. PMID: 26512582 [Consulta: 18 febrer 2018].
  45. Fenollar F, Fournier PE, Carrieri MP, Habib G, et al «Risks factors and prevention of Q fever endocarditis» (en anglès). Clin Infect Dis, 2001 Ag 1; 33 (3), pp: 312-316. DOI: 10.1086/321889. PMID: 11438895 [Consulta: 21 maig 2017].
  46. Deyell MW, Chiu B, Ross DB, Alvarez N «Q fever endocarditis: A case report and review of the literature» (en anglès). Can J Cardiol, 2006 Jul; 22 (9), pp: 781–785. PMC: 2560519. PMID: 16835673 [Consulta: 14 agost 2017].
  47. Montcriol A, Benard F, Fenollar F, Ribeiri A, et al «Fatal myocarditis-associated Bartonella quintana endocarditis: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2009 Jul 17; 3, pp: 7325. DOI: 10.4076/1752-1947-3-7325. PMC: 2737767. PMID: 19830188 [Consulta: 27 juliol 2017].
  48. Metallidis S, Chrysanthidis T, Kazakos E, Saraf A, Nikolaidis P «A fatal case of pacemaker lead endocarditis caused by Mucor spp» (en anglès). Int J Infect Dis, 2008 Nov; 12 (6), pp: e151-152. DOI: 10.1016/j.ijid.2008.03.034. PMID: 18620884 [Consulta: 7 agost 2017].
  49. Tachamo N, Rajagopalan P, Nazir S, Lohani S, et al «Acute ischemia of bilateral lower extremities as a presenting feature of disseminated mucormycosis endocarditis: A case report» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2016 Des 15; 6 (6), pp: 33215. DOI: 10.3402/jchimp.v6.33215. PMC: 5161785. PMID: 27987284 [Consulta: 7 agost 2017].
  50. Kurz M, Kaufmann BA, Baddour LM, Widmer AF «Propionibacterium acnes prosthetic valve endocarditis with abscess formation: a case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014; 14, pp: 105. DOI: 10.1186/1471-2334-14-105. PMC: 4015906. PMID: 24568204 [Consulta: 7 agost 2017].
  51. Bassa Malondra A, García Gasalla M, Cladera A, Gaeau M «Endocarditis por Peptostreptococcus: presentación de dos casos y revisión de la literatura» (en castellà). An Med Interna, 2008 Maig; 25 (5), pp: 226-228. ISSN: 0212-7199. PMID: 18769744 [Consulta: 30 novembre 2017].
  52. Otero Reigada MC, Silveira LF, Policarpo SN, Pérez Tamarit MA, et al «Infecciones por Kingella kingae en la edad pediátrica» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2011 Mar; 29 Supl 3, pp: 29-32. DOI: 10.1016/S0213-005X(11)70024-6. ISSN: 0213-005X. PMID: 21458708 [Consulta: 15 agost 2017].
  53. Cho Y, Minami K, Kasai M, Kubota N, Higuchi T «Infective endocarditis due to multiple species of anaerobes following tricuspid valve replacement» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2017 Oct; 50 (5), pp: 733-734. DOI: 10.1016/j.jmii.2016.06.005. ISSN: 1684-1182. PMID: 27553447 [Consulta: 30 novembre 2017].
  54. Helsel LO, Hollis D, Steigerwalt AG, Morey RE, et al «Identification of Haematobacter, a New Genus of Aerobic Gram-Negative Rods Isolated from Clinical Specimens, and Reclassification of Rhodobacter massiliensis as Haematobacter massiliensis comb. nov.» (en anglès). J Clin Microbiol, 2007 Abr; 45 (4), pp: 1238-1243. DOI: 10.1128/JCM.01188-06. PMC: 1865840. PMID: 17287332 [Consulta: 3 novembre 2017].
  55. Buscher A, Li L, Han XY, Trautner BW «Aortic Valve Endocarditis Possibly Caused by a Haematobacter-Like Species» (en anglès). J Clin Microbiol, 2010 Oct; 48 (10), pp: 3791-3793. DOI: 10.1128/JCM.00238-10. PMC: 2953082. PMID: 20610676 [Consulta: 3 novembre 2017].
  56. Cheng JW, Wang P, Xiao M, Yuan Y, et al «First case report of endocarditis caused by Haematobacter massiliensis in China» (en anglès). BMC Infect Dis, 2017 Oct 31; 17 (1), pp: 709. DOI: 10.1186/s12879-017-2809-7. ISSN: 1471-2334. PMID: 29089026 [Consulta: 3 novembre 2017].
  57. Riddell J 4th, Kauffman CA, Smith JA, Assi M, et al «Histoplasma capsulatum endocarditis: multicenter case series with review of current diagnostic techniques and treatment» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2014 Jul; 93 (5), pp: 186-193. DOI: 10.1097/MD.0000000000000034. PMC: 4602453. PMID: 25181311 [Consulta: 14 agost 2017].
  58. Hayani O, Higginson LA, Toye B, Burwash IG «Man's best friend? Infective endocarditis due to Capnocytophaga canimorsus» (en anglès). Can J Cardiol, 2009 Abr; 25 (4), pp: e130–e132. PMC: 2706773. PMID: 19340358 [Consulta: 15 agost 2017].
  59. Kirlew C, Wilmot K, Salinas JL «Neisseria sicca Endocarditis Presenting as Multiple Embolic Brain Infarcts» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2015 Jul 8; 2 (3), pp: ofv105. DOI: 10.1093/ofid/ofv105. PMC: 4536332. PMID: 26284256 [Consulta: 5 octubre 2017].
  60. Cercenado, E «Staphylococcus lugdunensis: un estafilococo coagulasa negativo diferente de los demás» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2009 Mar; 27 (3), pp: 139-142. DOI: 10.1016/j.eimc.2009.01.001. ISSN: 0213-005X. PMID: 19246125 [Consulta: 5 octubre 2017].
  61. Connolly C, O'Donoghue K, Doran H, McCarthy FP «Infective endocarditis in pregnancy: Case report and review of the literature» (en anglès). Obstet Med, 2015 Jun; 8 (2), pp: 102-104. DOI: 10.1177/1753495X15572857. PMC: 4935011. PMID: 27512463 [Consulta: 5 octubre 2017].
  62. Abeni C, Rota L, Ogliosi C, Bertocchi P, et al «Molecular epidemiology of Streptococcus bovis causing endocarditis and bacteraemia in Italian patients» (en anglès). J Med Case Rep, 2013 Jul 15; 7, pp: 185. DOI: 10.1186/1752-1947-7-185. PMC: 3750266. PMID: 23855909 [Consulta: 27 novembre 2017].
  63. Tripodi MF, Fortunato R, Utili R, Triassi M, Zarrilli R «Molecular epidemiology of Streptococcus bovis causing endocarditis and bacteraemia in Italian patients» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2005 Oct; 11 (10), pp: 814-819. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2005.01248.x. ISSN: 1469-0691. PMID: 16153255 [Consulta: 27 novembre 2017].
  64. Cruz CS, Machado C, Almeida A, Moura RB «Streptococcus gallolyticus: a single bacteria, two different conditions» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Jul 1; 2015, pii: bcr2014208998. DOI: 10.1136/bcr-2014-208998. PMC: 4493171. PMID: 26135668 [Consulta: 27 novembre 2017].
  65. Vázquez Fuentes N, Querol Gutiérrez JJ, Miralles Ibarra JM, De Torres RM, et al «Clínica: fiebre y artritis. Diagnóstico: endocarditis por enterococo» (en castellà). Reumatol Clin, 2007 Nov; 3 (6), pp: 273-275. DOI: 10.1016/S1699-258X(07)73703-8. ISSN: 1699-258X. PMID: 21794446 [Consulta: 19 febrer 2018].
  66. Tahara M, Nagai T, Takase Y, Takiguchi S, et al «Primary Mural Endocarditis Without Valvular Involvement» (en anglès). J Ultrasound Med, 2017 Mar; 36 (3), pp: 659-664. DOI: 10.7863/ultra.16.03049. PMID: 28127793 [Consulta: 8 maig 2017].
  67. Takemoto K, Hirata K, Kubo T, Imanishi T, Akasaka T «Primary mural endocarditis with enormous vegetation in the left ventricle» (en anglès). Eur Heart J Cardiovasc Imaging, 2013 Jun; 14 (6), pp: 514. DOI: 10.1093/ehjci/jes275. ISSN: 2047-2412. PMID: 23288893 [Consulta: 15 octubre 2017].
  68. Llenas García, J; Guerra Vales, JM; et al «Endocarditis trombótica no bacteriana: estudio clínico-patológico de una serie necrópsica» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2007 May; 60 (5), pp. 493-500. DOI: 10.1016/S0300-8932(07)75066-2. PMID: 17535760 [Consulta: 22 gener 2016].
  69. Jeong EG, Jung MH, Youn HJ «Histologically confirmed nonbacterial thrombotic endocarditis in a febrile leukemic patient» (en anglès). Korean J Intern Med, 2017; Jun 26, pàgs: 2. DOI: 10.3904/kjim.2016.135. ISSN: 2005-6648. PMID: 28859469 [Consulta: 5 setembre 2017].
  70. Min KW, Gyorkey F, Sato C «Mucin-producing adenocarcinomas and nonbacterial thrombotic endocarditis: pathogenetic role of tumor mucin» (en anglès). Cancer, 1980 Maig 1; 45 (9), pp: 2374-2382. ISSN: ‎0008-543X. PMID: 7379034 [Consulta: 12 gener 2018].
  71. Choi JH, Park JE, Kim JY, Kang T «Non-Bacterial Thrombotic Endocarditis in a Patient with Rheumatoid Arthritis» (en anglès). Korean Circ J, 2016 Maig; 46 (3), pp: 425-428. DOI: 10.4070/kcj.2016.46.3.425. PMC: 4891610. PMID: 27275182 [Consulta: 18 juliol 2017].
  72. el-Shami K, Griffiths E, Streiff M «Nonbacterial Thrombotic Endocarditis in Cancer Patients: Pathogenesis, Diagnosis, and Treatment» (en anglès). Oncologist, 2007 Maig; 12 (5), pp: 518-523. DOI: 10.1634/theoncologist.12-5-518. ISSN: 1549-490X. PMID: 17522239 [Consulta: 15 octubre 2017].
  73. Ozcan C, Miller EJ, Russell KS, Dewar ML, Rosenfeld LE «An unusual case of nonbacterial thrombotic (marantic) endocarditis» (en anglès). J Thorac Cardiovasc Surg, 2009 Gen; 137 (1), pp: 239-241. DOI: 10.1016/j.jtcvs.2008.01.019. ISSN: 1681-1685. PMID: 19154931 [Consulta: 6 gener 2018].
  74. Benezet-Mazuecos J, de la Fuente A, Marcos-Alberca P, Farre J «Loeffler endocarditis: what have we learned?» (en anglès). Am J Hematol, 2007 Oct; 82 (10), pp: 861-862. DOI: 10.1002/ajh.20957. PMID: 17573694 [Consulta: 21 juliol 2017].
  75. Seo JS, Song JM, Kim DH, Kang DH, Song JK «A Case of Loeffler's Endocarditis Associated with Churg-Strauss Syndrome» (en anglès). J Cardiovasc Ultrasound, 2010 Mar; 18 (1), pp: 21-24. DOI: 10.4250/jcu.2010.18.1.21. PMC: 2889385. PMID: 20661332 [Consulta: 6 febrer 2018].
  76. Alam A, Thampi S, Saba SG, Jermyn R «Loeffler Endocarditis: A Unique Presentation of Right-Sided Heart Failure Due to Eosinophil-Induced Endomyocardial Fibrosis» (en anglès). Clin Med Insights Case Rep, 2017 Ag 30; 10, pp: 1179547617723643. DOI: 10.1177/1179547617723643. PMC: 5580843. PMID: 28890659 [Consulta: 6 febrer 2018].
  77. Gastl M, Behm P, Jacoby C, Kelm M, Bönner F «Multiparametric cardiac magnetic resonance imaging (CMR) for the diagnosis of Loeffler's endocarditis: a case report» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2017 Mar 11; 17 (1), pp: 74. DOI: 10.1186/s12872-017-0492-7. PMC: 5346256. PMID: 28284183 [Consulta: 5 setembre 2017].
  78. Jin X, Ma C, Wang Y, Yang J «A Case of Loeffler Endocarditis That Showed Endomyocardial Systolic Dysfunction Detected by Layer Specific Strain Analysis» (en anglès). Int Heart J, 2017 Nov 17; 16-422, pp: 1-3. DOI: 10.1536/ihj.16-422. ISSN: 1349-2365. PMID: 29151479 [Consulta: 30 novembre 2017].
  79. Libman, E; Sacks, B «A hitherto undescribed form of valvular and mural endocarditis» (en anglès). Arch Intern Med (Chic), 1924 Jun; 33 (6), pp: 701-737. DOI: 10.1001/archinte.1924.00110300044002 [Consulta: 20 juny 2017].
  80. Saldarriaga, C; Múnera, AG; Duque, M «Endocarditis de Libman-Sacks» (en castellà). Rev Colomb Cardiol, 2015; 22 (3), pp: 144-148. DOI: 10.1016/j.rccar.2015.03.010. ISSN: 0120-5633 [Consulta: 20 juny 2017].
  81. Gómez-Larrambe N, González-Tabarés L, Millán B, Cobelo C, et al «Endocarditis de Libman-Sacks: una manifestación frecuentemente inadvertida» (en castellà). Nefrologia (Madr), 2017 Mar-Abr; 37 (2), pp: 217-219. DOI: 10.1016/j.nefro.2016.09.016. ISSN: 1989-2284. PMID: 27837928 [Consulta: 28 agost 2017].
  82. Aby ES, Rosol Z, Simegn MA «Mitral Valve Perforation in Libman-Sacks Endocarditis: A Heart-Wrenching Case of Lupus» (en anglès). J Gen Intern Med, 2016 Ag; 31 (8), pp: 964-969. DOI: 10.1007/s11606-016-3640-3. PMC: 4945550. PMID: 26976291 [Consulta: 28 agost 2017].
  83. Moyssakis I, Tektonidou MG, Vasilliou VA, Samarkos M, et al «Libman-Sacks Endocarditis in Systemic Lupus Erythematosus: Prevalence, Associations, and Evolution» (en anglès). Am J Med, 2007 Jul; 120 (7), pp: 636-642. DOI: 10.1016/j.amjmed.2007.01.024. ISSN: ‎0002-9343. PMID: 17602939 [Consulta: 7 febrer 2018].
  84. González A, Vergara M, Heredia A, Llanos L, Araos F «Accidente cerebrovascular embólico por endocarditis de Libman-Sacks como manifestación inicial de síndrome antifosfolípidos primario en una paciente de 17 años» (en castellà). Rev Med Chil, 2013 Set; 141 (9), pp: 1206-1210. DOI: 10.4067/S0034-98872013000900015. ISSN: 0034-9887. PMID: 24522426 [Consulta: 28 agost 2017].
  85. Muñoz-Grajales C, Chavarriaga JC, Márquez JD, Pinto LF «Noninfective endocarditis in microscopic polyangiitis: Report of a case with a successful response to immunosuppressive therapy» (en castellà). Reumatol Clin, 2017; Ag 16, pii: S1699-258X(17)30181-X. DOI: 10.1016/j.reuma.2017.07.005. ISSN: 1699-258X. PMID: 28822626 [Consulta: 19 setembre 2017].
  86. Langlois V, Lesourd A, Girszyn N, Ménard JF, et al «Antineutrophil Cytoplasmic Antibodies Associated With Infective Endocarditis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Gen; 95 (3), pp: e2564. DOI: 10.1097/MD.0000000000002564. PMC: 4998285. PMID: 26817911 [Consulta: 19 setembre 2017].
  87. Revilla A, López J, Villacorta E, Gómez I, et al «Endocarditis derecha aislada en pacientes no adictos a drogas por vía parenteral» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2008 Des; 61 (12), pp: 1253-1259. DOI: 10.1016/S0300-8932(08)75732-4. ISSN: 0300-8932. PMID: 19080963 [Consulta: 24 juny 2017].
  88. Varona, JF; Guerra, JM «Endocarditis infecciosa aislada de la válvula tricúspide en paciente no adicto a drogas y sin cardiopatía previa predisponente» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2004; 57 (10), pp: 993-996. DOI: 10.1157/13066461. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 29 juliol 2017].
  89. Ortiz-Bautista C, López J, García-Granja PE, Vilacosta I, et al «Endocarditis infecciosa derecha en portadores de dispositivos cardiacos: perfil clínico y pronóstico» (en castellà). Med Clin (Barc), 2017 Des 7; 149 (11), pp: 477-482. DOI: 10.1016/j.medcli.2017.03.055. ISSN: 0025-7753. PMID: 28648588 [Consulta: 20 novembre 2017].
  90. Alreja G, Lotfi A «Eustachian valve endocarditis: Rare case reports and review of literature» (en anglès). J Cardiovasc Dis Res, 2011 Jul-Sep; 2 (3), pp: 181–185. DOI: 10.4103/0975-3583.85266. PMC: 3195198. PMID: 22022147 [Consulta: 24 juny 2017].
  91. Yousef, GM; Okhumale, PI; Aljoudi, H; Cansino, S «Paradoxical left sided endocarditis through patent foramen ovale» (en anglès). Marshall Journal of Medicine, 2017; 3 (1), pàgs: 8. DOI: 10.18590/mjm.2017.vol3.iss1.8. ISSN: 2379-9536 [Consulta: 2 juliol 2017].
  92. Fortún J, Centella T, Martín-Dávila P, Lamas MJ, et al «Infective endocarditis in congenital heart disease: a frequent community-acquired complication» (en anglès). Infection, 2013 Feb; 41 (1), pp: 167-174. DOI: 10.1007/s15010-012-0326-6 [Consulta: 2 juliol 2017].
  93. Varvaro Pardo, G; López Díaz, J; Revilla Orodea, A; Ortiz Bautista, C; et al «Endocarditis infecciosa en las cardiopatías congénitas: descripción de sus principales características en una cohorte desde 1997 a 2013» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2013 Oct; 66 Supl 1 (Congreso Enfermedades Cardiovasculares/SEC, Comunicación 4028-5), pp: 245. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 15 desembre 2017].
  94. Ferrera Durán, C «Relevancia de la fibrilación auricular en la endocarditis infecciosa -Tesi doctoral-» (en castellà). UCM. Facultat de Medicina, 2017, págs: 140 [Consulta: 24 juny 2017].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endocarditis Modifica l'enllaç a Wikidata