Enduriment (metal·lúrgia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Enduriment és qualsevol procediment mecànic, físic o químic aplicat en metal·lúrigia per incrementar la duresa d'un metal.[1] Entre les mètodes hi ha:

  • Enduriment per tremp[2]
  • Enduriment per límit de gra.
  • Enduriment per treball en fred, prodeciment molt ultilzat per endurir els metalls purs[3]
  • Enduriment per solució sólida
  • Enduriment per precipitació
  • Enduriment superficial, tractament químic en un medi sòlid, gasòs o líquid, que manté la tenacitat del nucli del material.[3] Aquests tractaments no necessiten cap escalfament.[4]

Tots els procediments d'enduriment, excepte les transformacions martensítiques, introdueixen dislocacions o defectes en l'estructura cristal·lina que actuen com a barrera pels lliscaments.

Referències[modifica]

  1. «enduriment». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Molera i Solà, Pere; Cruells i Cadevall, Montserrat; Llorca i Isern, Núria; Viñals i Olià, Juan. «Enduriment per tremp». A: Ciència dels materials. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007. ISBN 978-84-475-3178-3. 
  3. 3,0 3,1 Molera i Solà, Pere. Materials : ciència i tecnologia. Barcelona: Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, 2009, p.65 (Diccionari d'especialitat n° 6). ISBN 978-84-475-3408-1. 
  4. «Tractament dels metalls». Assajos físics p.19. UPF, s.d.