Enduriment (metal·lúrgia)
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Enduriment és qualsevol procediment mecànic, físic o químic aplicat en metal·lúrigia per incrementar la duresa d'un metal.[1] Entre les mètodes hi ha:
- Enduriment per tremp[2]
- Enduriment per límit de gra.
- Enduriment per treball en fred, prodeciment molt ultilzat per endurir els metalls purs[3]
- Enduriment per solució sólida
- Enduriment per precipitació
- Enduriment superficial, tractament químic en un medi sòlid, gasòs o líquid, que manté la tenacitat del nucli del material.[3] Aquests tractaments no necessiten cap escalfament.[4]
Tots els procediments d'enduriment, excepte les transformacions martensítiques, introdueixen dislocacions o defectes en l'estructura cristal·lina que actuen com a barrera pels lliscaments.
Referències[modifica]
- ↑ «Enduriment (metal·lúrgia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Molera i Solà, Pere; Cruells i Cadevall, Montserrat; Llorca i Isern, Núria; Viñals i Olià, Juan. «Enduriment per tremp». A: Ciència dels materials. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007. ISBN 978-84-475-3178-3.
- ↑ 3,0 3,1 Molera i Solà, Pere. Materials : ciència i tecnologia. Barcelona: Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, 2009, p.65 (Diccionari d'especialitat n° 6). ISBN 978-84-475-3408-1.
- ↑ «Tractament dels metalls». Assajos físics p.19. UPF, s.d.[Enllaç no actiu]