Vés al contingut

Enduro de Le Touquet

Enduropale
Acrònim/ÀliesEnduro de Le Touquet
CategoriaCursa de platja
LlocLe Touquet-Paris-Plage,
Pas de Calais
Coordenades50° 31′ 11.91″ N, 1° 34′ 40.48″ E / 50.5199750°N,1.5779111°E / 50.5199750; 1.5779111
DataAl febrer
DirectorBernard Baudoux
EspònsorAMV i IPONE
OrganitzadorETO i FFM
Web oficialenduropaledutouquet.fr
Historial
1a Edició1975
Total d'edicions48 (2024)
1r guanyadorFRA Jacques Vernier
Darrer guanyadorGBR Todd Kellet (moto)
BEL Randy Naveaux (quad)
Rècord victòriesFRA Arnaud Demeester (7)
Darrera revisió: 26/02/2024

Enduro de Le Touquet (en francès: Enduro du Touquet) és el nom que rebé fins al 2005 la cursa de platja coneguda actualment com a Enduropale, disputada a les dunes de la platja normanda de Le Touquet-Paris-Plage, a Pas de Calais. La prova se celebra d'ençà de 1975 anualment el primer diumenge de febrer, i és l'esdeveniment europeu d'enduro més important (tot i que, malgrat el nom, és més aviat una cursa de resistència Tot-Terreny).

L'any 2006, a la vegada que es rebatejà la cursa (el nom actual li ve de la costa on es troba la platja, la Côte d'Opale o Costa d'Òpal) se'n va variar el recorregut amb la intenció de preservar l'espai natural de dunes i, des d'aleshores, discorre també per les platges de Merlimont i Stella-Plage, a banda de la de Le Touquet. Per acabar d'arrodonir el cap de setmana, se celebra també una cursa de quads la vetlla de la prova.

Història

[modifica]

La idea d'organitzar una cursa d'enduro de masses a les platges de Normandia se li acudí a Thierry Sabine[1] (adjunt de comunicació a l'ajuntament de Le Touquet), tot inspirant-se en les populars curses pel desert que es feien a Nord-amèrica, com ara la Baja 1000 de la Baixa Califòrnia.

La primera edició, el 1975, s'anomenà Enduro des Sables ("Enduro de les sorres") i aplegà 286 participants. Amb els anys, la competició adquirí importància i aviat es convertí en un esdeveniment europeu de primer ordre (amb 1.200 participants el 2005[2] i 300.000 espectadors habitualment).[1]

L'experiència i èxit assolits amb l'Enduro du Touquet motivaren Thierry Sabine a crear el Ral·li París-Dakar l'any 1979, amb el mateix plantejament de competició oberta a tothom.

Característiques de L'Enduro du Touquet

[modifica]
Un participant a l'edició del 2008

La prova se celebrà en 30 ocasions (de 1975 a 1990 ininterrompudament, i de 1992 a 2005). De 1976 a 1981 la cursa es va disputar a dues mànegues, i a partir de 1982 en una de sola, de tres hores de durada. A partir de 1997 s'organitzà una cursa d'idèntic format per a quads, que es disputa el dissabte.

La cursa es desenvolupava al llarg d'un dur circuit que recorria les dunes i la platja, al qual calia fer-hi diverses voltes. Oberta a tothom, afeccionats i professionals, sempre fou molt espectacular, amb nombroses motocicletes que tenien dificultats en travessar les dunes, causant així força embussos i caigudes. A banda, la llarga durada i la dificultat del circuit castigaven molt els competidors i la mecànica. Una altra característica de la històrica cursa era la gran quantitat de públic que atreia, esdevenint un fenomen de concentració de motoristes, fet que per sí sol ja representava una veritable festa de la moto.

El 2005 va esclatar un moviment de protesta ecologista que cercava de prohibir l'esdeveniment, al·legant la degradació de les dunes i la quantitat d'escombraries que deixava el públic assistent. Finalment, els organitzadors reeixiren a conciliar els diferents punts de vista i canviaren l'organització de la cursa, rebatejada com a Enduropale.

Característiques de L'Enduropale

[modifica]

La cursa, anomenada Enduropale d'ençà del 2006, consisteix ara en una sola mànega al llarg de quinze quilòmetres únicament per la platja, per tal de preservar les dunes. Com a novetat, el guanyador del holeshot (el primer a sortir del primer viratge) rep un premi en metàl·lic (1.500 € el 2007). L'entitat que organitza la prova actualment és l'Enduropale du Touquet Pas-de-Calais Organisation (ETO).

La vetlla de l'Enduropale, la FFM (Fédération française de motocyclisme) organitza la cursa de quads (en condicions molt similars a la de les motocicletes) anomenada ara Quaduro, i una d'una hora i mitja de durada per un circuit més curt, anomenada Enduropale Juniors, adreçada a joves de 14 a 17 anys. Hi ha també les categories Espoirs ("esperances") i Vintage.

El 2007 es va crear una nova prova, el Quaduro'Star, reservat a pilots estel·lars, famosos i periodistes, que no ha tingut gaire continuïtat.

Llista de guanyadors

[modifica]
La sortida de l'edició del 2007
A 12 de febrer de 2024

Enduro / Enduropale

[modifica]
Any Pilot Constructor
1975 Jacques Vernier OSSA
1976 Daniel Péan Maico
1977 Gilles Francru Husqvarna
1978 Patrick Drobecq Husqvarna
1979 Hakan Carlqvist Husqvarna
1980 Serge Bacou Yamaha
1981 Jean-Paul Mingels Yamaha
1982 Kees Van Der Ven KTM
1983 Kees Van Der Ven KTM
1984 Kees Van Der Ven KTM
1985 Kees Van Der Ven KTM
1986 Kees Van Der Ven KTM
1987 Leif Persson Yamaha
1988 Eric Geboers Honda
1989 Eric Geboers Honda
1990 Eric Geboers Honda
1991 No disputat (Guerra del Golf)
1992 Yann Guedard Kawasaki
1993 Gérard Delpine Honda
1994 Jérôme Belval Honda
1995 Arnaud Demeester Yamaha
1996 Arnaud Demeester Yamaha
1997 David Hauquier Honda
1998 Arnaud Demeester Yamaha
1999 Jean-Claude Moussé Yamaha
2000 Thierry Béthys Honda
2001 Thierry Béthys Honda
2002 Arnaud Demeester Yamaha
2003 Thierry Béthys Honda
2004 Jean-Claude Moussé Honda
2005 Arnaud Demeester Yamaha
2006[a] Timoteï Potisek Honda
2007 Arnaud Demeester Yamaha
2008 Arnaud Demeester Yamaha
2009 Timoteï Potisek Honda
2010 Mickael Pichon Honda
2011 Steve Ramon Suzuki
2012 Jean-Claude Moussé Yamaha
2013 Jean-Claude Moussé Yamaha
2014 Adrien van Beveren Yamaha
2015 Adrien van Beveren Yamaha
2016 Adrien van Beveren Yamaha
2017 Daymond Martens Yamaha
2018 Milko Potisek Yamaha
2019 Nathan Watson KTM
2020 Milko Potisek Yamaha
2021 No disputat (COVID-19)
2022 Milko Potisek Yamaha
2023 Todd Kellet Yamaha
2024 Todd Kellet Yamaha
  1. El 2006, la prova adoptà el nou nom d'"Enduropale"

Guanyadors múltiples

[modifica]
Rang Pilot Anys Victòries
1 Arnaud Demeester 1995, 1996, 1998, 2002, 2005, 2007 i 2008 7
2 Kees van der Ven 1982, 1983, 1984, 1985 i 1986 5
3 Jean-Claude Moussé 1999, 2004, 2012 i 2013 4
4 Eric Geboers 1988, 1989 i 1990 3
Thierry Béthys 2000, 2001 i 2003
Adrien van Beveren 2014, 2015 i 2016
Milko Potisek 2018, 2020 i 2022
8 Timoteï Potisek 2006 i 2009 2
Todd Kellet 2023 i 2024

Enduropale Juniors

[modifica]
Any Pilot Constructor
2010 Arnaud Aubin Yamaha
2011 Dylan Ferrandis Kawasaki
2012 Julien Lieber KTM
2013 Daymond Martens KTM
2014 Ben Watson KTM
2015 Maxime Renaux Yamaha
2016 Anthony Bourdon Husqvarna
2017 Jérémy Hauquier KTM
2018 Alexis Collignon Honda
2019 Mathéo Miot KTM
2020 Florian Miot KTM
2021 No disputat (COVID-19)
2022 Quentin Prugnières Yamaha
2023 Adrien Petit Yamaha
2024 Mathis Valin Kawasaki

Quaduropale

[modifica]
Any Pilots Constructor
1997 Pascal Rochereau
Jean-Charles Tonus
Yamaha
1998 W. Van Der Laan
Éric Gaillard
KTM
1999 Pascal Rochereau
Jean-Charles Tonus
Yamaha
2000 Gilles Abgrall
Alex Brusselers
EML
2001 Pascal Rochereau
Paul Winrow
Yamaha
2002 Blaise Parent
Vincent Pinchon
Yamaha
2003 Blaise Parent
Vincent Pinchon
Yamaha
2004 Romain Couprie
Pascal De Palma
Yamaha
2005 Blaise Parent Yamaha
2006 Romain Couprie
Blaise Parent
Yamaha
2007 Romain Couprie
Blaise Parent
Yamaha
2008 Romain Couprie Yamaha
2009 Romain Couprie Yamaha
2010 Jérémie Warnia Can Am
2011 Jérémie Warnia Can Am
2012 Jérémie Warnia Can Am
2013 Jérôme Bricheux KTM
2014 Romain Couprie Yamaha
2015 Jérémie Warnia Yamaha
2016 Jérémie Warnia Yamaha
2017 Jérémie Warnia Yamaha
2018 Jérémy Forestier Yamaha
2019 Matthieu Ternynck Yamaha
2020 Randy Naveaux Yamaha
2021 No disputat (COVID-19)
2022 Randy Naveaux Yamaha
2023 Randy Naveaux Yamaha
2024 Randy Naveaux Yamaha

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Prop de 900 motoristes participen en la tradicional cursa d'enduro de Le Touquet». 324.cat. 3/24, 09-01-2006. [Consulta: 20 gener 2012].
  2. «Enduro du Touquet» (en francès). jedecouvrelafrance.com. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2011. [Consulta: 20 gener 2012].

Enllaços externs

[modifica]