Energia de fusió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Sol és un reactor de fusió natural.

L'energia de fusió és l'energia alliberada en realitzar-se una reacció de fusió nuclear. En aquest tipus de reacció, dos nuclis atòmics lleugers es fusionen per forma un nucli més pesat, de manera que s'allibera una gran quantitat d'energia. Aquest procés ocorre de manera natural en el Sol, i ha estat imitat artificialment per l'home en la bomba d'hidrogen, on l'energia alliberada provoca una forta explosió. S'espera que en el futur la reacció de fusió nuclear pugui usar-se per a produir energia elèctrica en un hipotètic reactor de fusió nuclear, on la fusió ocorreria de manera controlada.

La majoria d'estudis existents per al disseny d'una central nuclear de fusió fan servir les reaccions de fusió per a generar calor, que farà funcionar una turbina de vapor que al seu torn activarà els generadors per a produir electricitat, de manera similar a com passa actualment en les centrals tèrmiques, que fan servir combustibles fòssils, o en les centrals nuclears de fissió. En cas que s'aconsegueixi tindrà grans avantatges econòmics i ambientals, ja que per a la producció d'una certa quantitat d'energia caldrà una petita quantitat de combustible, i a més la radioactivitat resultant en els residus de la fusió serà comparativament molt baixa respecte a la de les centrals de fissió.

El més gran experiment actual és el Joint European Torus (JET). El 1977, el JET va produir un pic de 16,01 MW d'energia de fusió corresponent al 65% de l'energia subministrada, amb una potència de més de 10 MW sostinguda durant més de 0,5 segons. Al juny de 2005 es va anunciar la construcció del reactor experimental ITER, dissenyat per a produir de forma continuada més energia de fusió que l'energia que se li subministra en forma de plasma.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]