Enginyeria de requisits

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'enginyeria de requisits és la branca de l'enginyeria del programari que tracta de l'especificació i gestió de requisits d'un sistema tractant d'assolir els objectius de:

  1. Conèixer els requisits rellevants del sistema, consensuar-los entre les parts interessades, documentar-los seguint els estàndards establerts, i gestionar-los sistemàticament.
  2. Comprendre i documentar els desitjos i les necessitats de les parts interessades.
  3. Especificar i gestionar els requisits de manera que es minimitzi el risc de lliurar un sistema que no satisfaci els desitjos i les necessitats de les parts interessades.[1][2]

En terme enginyeria de requisits es va començar a usar als voltants del 1976.[3] Posteriorment, fou incorporat en la terminologia d'estàndards ISO, amb la definició de "funció interdisciplinària que fa de mediadora entre els compradors i els proveïdors d'un producte o servei per tal definir els requisits que ha de satisfer el sistema, programari o servei d'interès".[4] Actualment, a la pràctica, el terme és molt usat per denotar el tractament sistemàtic dels requisits.[5]

Referències[modifica]

  1. Glinz, Martin «A Glossary of Requirements Engineering Terminology (Version 1.6)». University of Zurich, Maig 2014.
  2. Zave, Pamela «Classification of Research Efforts in Requirements Engineering». ACM Comput. Surv. 29(4), 1997, pàg. 315-321.
  3. Bell, Thomas E.; Bixler, David C.; Dyer, Margaret E. «An Extendable Approach to Computer-Aided Software Requirements Engineering». IEEE Trans. Software Eng. 3(1), 1977, pàg. 49-60.
  4. ISO/IEC «Systems and software engineering —Life cycle processes — Requirements engineering». ISO/IEC/IEEE 29148:2011(E), 2011.
  5. IEEE Computer Society. Guide to the Software Engineering Body of Knowledge SWEBOK, 2014. ISBN 0769551661.