Enginyeria romana
L'enginyeria romana ha estat admirada per les generacions al llarg dels segles. Algunes de les seves invencions, però, són en realitat millores basades en idees o invents més antics.
La tecnologia per a portar aigua corrent a les ciutats va ser desenvolupada a la zona orient, però els romans la van transformar d'una manera inconcebible per a Grècia.
En l'arquitectura romana hi havia les influències de grecs i etruscs.
Tot i que les vies eren comunes, els romans van millorar-ne el seu disseny i en van perfeccionar la seva construcció de tal manera que van durar molts segles i encara se'n troben trams en perfecte estat.
Aqüeductes[modifica]
Catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d'aigua a la ciutat de Roma i gran part de l'aigua era per a usos públics. Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l'inici fins a 60 metres a l'arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.
Els romans construïren els primers molins hidràulics a occident. També van utilitzar l'energia hidràulica en la mineria.
Ponts[modifica]
Els ponts romans eren els més llargs i resistents que s'havien fet al món. Estaven fets de pedres i tenien un arc com estructura bàsica. Molts d'ells utilitzaven morter de calç.
Embassaments[modifica]
Un exemple és l'embassament romà de Subiaco a Itàlia. A Hispània en varen fer 72.
Enginyeria militar[modifica]
Els romans van construir forts, campaments, ponts, vies i altres equipaments militars. Juli Cèsar va fer construir un pont sobre el riu Rin acabat en només 10 dies. L'exèrcit també estava implicat en la mineria.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- Davies, Oliver. Mines romanes a Europa, 1935.
- Healy, A.F.. Plini el Vell. Oxford: Clarendon, 1999.
- Hodge, T. Roman aqueducts and Water supply. 2nd. Duckworth, 2001.
- Smith, Norman. A History of Dams. Citadel Press, 1972.
