Enheduanna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:34, 23 set 2016 amb l'última edició de Kippelboy (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEnheduanna

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XXIII aC Modifica el valor a Wikidata
Imperi Accadi Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XXIII aC Modifica el valor a Wikidata
Summe sacerdotessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, sacerdotessa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
ParesSargon d'Accad Modifica el valor a Wikidata  i Tashlultum Modifica el valor a Wikidata
GermansManixtuixu, Ilaba'is-takal (en) Tradueix, Rimuix d'Accad i Shu-Enlil Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 88872243 Modifica el valor a Wikidata

Enheduanna o Enkheduanna,[1] (2285–2250 aC),[2] va ser una «poetessa» accàdia considerada "l'autor i poeta" conegut pel seu nom més antic del món, i una de les primeres dones en la història der la qual es coneix el seu nom,[3] va ostentar l'important càrrec de «Sacerdotessa» de la deessa del déu llunar An.[4] Era una princesa, filla del Sargon d'Accad, va viure a la ciutat-estat d' Ur, al sud de la regió de sumeria.

El seu nom s'ha transliterat com Enheduanna, En-hedu-ana o EnHeduAnna, en idioma sumeri "A" vol dir gran sacerdot o suma sacerdotessa, "Hedu" vol dir adorn, i "An" vol dir cel, el títol "Heduana" (adorn del cel) és un epítet poètic que assenyalava a la bellesa de la Lluna en el cel, de manera que el seu nom es pot traduir literalment com «suma sacerdotessa de l'adorn del cel»,[5] o en directa referència a la Lluna «suma sacerdotessa de la Lluna».

Vida

És la primera persona de la qual es coneix ostentà el títol de "Sacerdotessa En", un paper de gran importància política que molt sovint dugueren les filles de la família reial[6] que dominava en Mesopotàmia; com Enmenanna, filla de Naram-Sin d'Akkad, fins a la filla de Nabonid, rei de Babilònia al segle VII a. C.

Enheduanna era tia del rei acadi Naram-Sin i fou una de les primeres dones de la història el nom de la qual es coneix. Fou nomenada pel seu pare, el rei Sargón de Acad,[1] com a summa sacerdotessa de Nanna, el déu-Lluna sumeri, una de les majors divinitats del panteó mesopotámic, en Ur, durant el mil·lenni III aC .[2] Sa mare va ser la reina Tashlultum.[7][8]

El nomenament es considera un atreviment polític per part de Sargó, per ajudar a fomanetar el poder de Sumer al sur on es ytobava la ciutat d'Ur.[9]

Continuà amb el carrec durant el regnat de Rimush, el seu germà. Fou durant aquest regnat de Rimush quan s'implicà en l'agitació política, raó per la qual fou expulsada, i més tard eventualment reinstaurada como a summa sacerdotessa. La seua composició Exaltació d'Inanna o ‘nin me sar2-ra’[10] detalla la seua expulsió d'Ur i la posterior eventual reinstauració (Franke 1995: 835). Açò es relaciona amb "La maledicció d'Acad"[11] en la qual Naram-Sin, sota qui és posible també que Enheduanna servís, és maleït i desterrat per Enlil. Després de la seua mort, Enheduanna continuà sent recordada com a una figura important, potser inclús obtenint un estatus semidiví.[12]

Referències

  1. 1,0 1,1 Cruz García, Álvaro. «Literatura en Sumer y Acad» (en castellà). Arte e Historia. Junta de Castilla y León. [Consulta: 2 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 Binkley, Roberta. «Summary of Major Themes "Enheduanna: An Overview of Her Writings"» (en anglès). Hosted by the Center for Digital Discourse and Culture at Virginia Tech University, 1998. [Consulta: 2 juliol 2016].
  3. J.-J. Glassner, « La princesse Enheduana », Pour la Science, agost 2008
  4. Jeremy Black, Anthony Green. Gods, Demons, and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en anglès), 1992, p. 134. ISBN ISBN 0-292-70794-0. 
  5. «The En-hedu-Ana Research Pages» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2016].
  6. J Renger 1967: "Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit", Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118.
  7. Elisabeth Meier Tetlow. Women, Crime, and Punishment in Ancient Law and Society: The ancient Near East. Continuum International Publishing Group, 2004. ISBN 978-0-8264-1628-5 [Consulta: 29 juliol 2011]. 
  8. Michael Roaf. Mesopotamia and the ancient Near East. Stonehenge Press, 1992. ISBN 978-0-86706-681-4 [Consulta: 29 juliol 2011]. 
  9. Franke, Franke, S. Kings of Akkad: Sargon and Naram-Sin" en Sasson, Jack, M. "Civilizations of the Ancient Near East". Scribener, Nueva York, 1995, p. 831
  10. traducción ETCSL: t.4.07.2
  11. traducción ETCSL: t.2.1.5
  12. Hallo, William W. y Van Dijk, J.J.A. The Exaltation of Inanna, Yale University Press, 1968 p. 5