Eni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Eni de l'Ànglia Oriental».
Infotaula d'organitzacióEni
Paolo Monti - Servizio fotografico (Roma, 1967) - BEIC 6364270.jpg
Palazzo ENI, Roma, construït entre els anys 1959 i 1962.[1] Foto de Paolo Monti
Dades bàsiques
Tipus negoci i empresa
Indústria recurs natural i Indústria del petroli
Forma jurídica S.p.A.
Forma jurídica
Data de creació o fundació 10 febrer 1953 a Milà
Fundador Enrico Mattei
Activitat
Produeix petroli
Borsa de cotització (NYSE E) - (BIT ENI)
Organització i govern
Seu 
Empleats 29.053 (2015)
Empresa matriu Cassa Depositi e Prestiti Tradueix
Propietat de Cassa Depositi e Prestiti Tradueix, Ministry of Economy and Finance Tradueix i Banc Popular de la Xina
Filial
Part de FTSE MIB
Euro Stoxx 50
Xifres destacables
Ingressos totals 67.740.000.000 euros (2015)
Benefici net -8.783.000.000 euros
Actius totals 134.792.000.000 euros (2015)

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: eni
Modifica les dades a Wikidata

Eni (acrònim de Ente Nazionale Idrocarburi, traduït al català Corporació Nacional d'Hidrocarburs) és una empresa energètica italiana. Va ser creada pel govern d'Itàlia el 1953 com a empresa pública, propietat de l'Estat italià i va ser després convertida en societat anònima el 1992. Posteriorment l'Estat italià ha anat venent part important del capital accionariat en cinc fases —entre els anys 1995 i 2001—, però conservant una participació superior al 30% i mantenint així mateix el control efectiu de l'empresa, reservant-se el dret de nomenar al president i a l'administrador delegat. Actualment cotitza les seves accions en la Borsa d'Itàlia i en la Borsa de Nova York.[2]

Les activitats d’Eni se situen en el sector petrolier i de gas natural, petroquímica, producció d'energia elèctrica i enginyeria de la construcció. Amb la venda de Snamprogetti a Saipem, Eni es converteix en una de les empreses a l'avantguarda mundial en serveis d'enginyeria offshore i onshore per a la indústria petroliera. Saipem al seu torn també cotitza en la borsa.

El seu primer president va ser Enrico Mattei. ENI és present a una norantena de països amb gairebé 78.000 empleats i és la major empresa italiana. El seu president és Giuseppe Recchi.

Sectors productius[modifica]

Divisions[modifica]

ENI es troba organitzada en tres grans divisions operatives:

  • Divisió I&P (Exploration and Production), les activitats de la qual són l'exploració i producció de hidrocarburs.
  • Divisió G&P (Gas and Power), les activitats del qual són la producció i comercialització de gas natural i d'energia elèctrica.
  • Divisió R&M (Refining and Marqueting), les activitats del qual són la refinació del petroli i comercialització dels seus derivats.

Principals accionistes[modifica]

  • La República Italiana, a través del Ministeri d'Economia i Finances, que posseeix el 3,93%
  • La Cassa Depositi i Prestiti (Caixa de Dipòsits i Préstecs, de la qual el 70% és també controlat pel Ministeri d'Economia i Finances), amb 26,37%
  • ENI S.p.A. (accions pròpies), 7,51%

Estructura empresarial[modifica]

ENI té a més participació en les següents empreses:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. La costruzione dell'architettura: temi e opere del dopoguerra italiano. Gangemi Editore, 2016, p. 190–. ISBN 978-88-492-9096-7. 
  2. «Annual Report 201». Eni. [Consulta: 30 abril 2011].

Bibliografia[modifica]

  • «Bilancio Eni S.p.A. al 31.12.2007» (en italià). Eni S.p.A..
  • Marcello Boldrini, Mattei, in Enciclopedia del petrolio e del gas naturale, Colombo, Roma, 1969
  • Luigi Bruni, Marcello Colitti, La politica petrolifera italiana, Giuffré, Milà, 1967
  • Giovanni Buccianti, Enrico Mattei: assalto al potere petrolifero mondiale, Giuffrè, Milà, 2005
  • Marcello Colitti, Energia e sviluppo in Italia: la vicenda di Enrico Mattei, De Donato, Bari, 1979
  • Marcello Colitti, ENI - Cronache dall'interno di un'azienda, EGEA, Milà, 2007
  • Giorgio Galli, La sfida perduta: biografia politica di Enrico Mattei, Bompiani, Milà, 1976
  • Nico Perrone, Mattei, il nemico italiano: politica e morte del presidente dell'Eni attraverso i documenti segreti, 1945-1962, Leonardo (Mondadori), Milà, 1989 ISBN 8820018063
  • Nico Perrone, Enrico Mattei, Il mulino, Bolonya, 2001 ISBN 88-15-07913-0
  • Italo Pietra, Mattei, la pecora nera, Sugarco, Milà, 1987
  • Sergio Terranova, La Pira e Mattei nella politica italiana. 1945-1962, Oasi Editrice, Troina, 2001
  • Francesco Venanzi, Massimo Faggiani, ENI. Un'autobiografia, Sperling & Kupfer, 1994, ISBN 8820018063
  • Daw Votaw, Il cane a sei zampe, Mattei e l'Eni. Saggio sul potere, Feltrinelli, Milà, 1965
  • Enrico Mattei, scritti e discorsi. 1953-1962, Comune di Matelica & Fondazione Enrico Mattei & Università di Camerino
  • Giorgio Steimetz, Questo è Cefis, Effigie, Milà, 2010

Enllaços externs[modifica]