Enlluernat
Bedazzled  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Harold Ramis |
| Protagonistes | |
| Producció | Harold Ramis |
| Guió | Larry Gelbart, Peter Tolan, Dudley Moore, Peter Cook i Harold Ramis |
| Música | David Newman |
| Fotografia | Bill Pope |
| Productora | Regency Enterprises i 20th Century Studios |
| Distribuïdor | InterCom i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 2000 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | anglès castellà rus |
| Subtitulat en català |  Sí |
| Rodatge | San Francisco, Long Beach i Malibu |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 48.000.000 $ |
| Recaptació | 90.383.208 $ |
| Descripció | |
| Basat en | Bedazzled (en)  |
| Gènere | comèdia romàntica, cinema fantàstic, cinema de ficció especulativa, comèdia, cinema LGBT i cinema satànic |
| Qualificació MPAA | PG-13 |
| Lloc de la narració | San Francisco i Colòmbia |
            | |
Enlluernat (Bedazzled en anglès) és una pel·lícula nord-americana de comèdia[1] estrenada el 20 d'octubre de 2000. Es tracta d'un nova versió del film homònim de 1967 escrita per Peter Cook. Va ser dirigida per Harold Ramis amb Elizabeth Hurley i Brendan Fraser com a protagonistes. Ha estat subtitulada al català.[2]
Trama[modifica]
Una espècie de programari dissenyat per a saber què tan pura o corrupta és una ànima i els seus trets més distintius (propietat del Diable) examina diferents punts del planeta abans de centrar-se en San Francisco a l'estat de Califòrnia. Després d'una anàlisi de personalitat de diverses persones, se centra en Elliot Richards (Brendan Fraser), que treballa extenuants jornades laborals en un centre d'atenció telefònica on sofreix les bromes dels seus col·legues i no té amics veritables. Està enamorat de la seua col·lega Alison Gardner (Frances O'Connor), però tem confessar-l'hi. Mentre Elliot està en un bar pensant parlar a Alison i murmura que donaria el que fos per a tenir-la, el Diable (que en aquesta pel·lícula té aparença femenina, interpretat per Elizabeth Hurley, per tant és una «diablessa») escolta el seu desig i proposa a Elliot un contracte: la seva ànima a canvi de set desitjos.
Així succeeix; no obstant això hi ha inconvenients en cadascun dels seus desitjos:
Per al seu primer desig (com a prova) demana una hamburguesa Big Mac de McDonald's i una Coca-Cola. La diablessa el porta a McDonald's i ordena el que va demanar. Elliot va haver de pagar (perquè no va desitjar que fos gratis i «no existeix tal cosa com un esmorzar gratis»). Desitja ser ric, poderós i estar casat amb Alison. La diablessa ho converteix en un traficant colombià de cocaïna. No obstant això la dona l'enganya amb un professor d'idiomes, els seus homes el traeixen i Elliot serà assassinat per una banda rival. Desitja ser l'home més sensible del món; la diablessa el transforma en un adolescent tan sensible que passa gairebé tot el temps ploriquejant en reflexionar sobre les belleses. Una Alison hippie tatuada decideix escapolir-se amb un home rude, el qual desafia Elliot. Desitja ser un gran esportista. La diablessa el converteix en un altíssim jugador de bàsquet però amb baix quocient intel·lectual i maldestre llenguatge. Una Alison reportera en entrevistar-lo es decep en veure el seu penis petit. Desitja ser intel·lectual, maco i elegant. La diablessa el converteix en un famós escriptor. Elliot porta Alison a la seva residència, per a descobrir que és gai en trobar el seu amant masculí al llit. Desitja ser president dels Estats Units. La diablessa el converteix en Abraham Lincoln (1809-1865) la nit del seu assassinat. Després de renunciar a cada desig marcant 666 en un pager, Elliot es topa amb la diablessa fent de les seves: posa multes a actuacions ben estacionades, dona dolços en comptes de medicaments als malalts i mal encamina estudiants d'una escola. Després del desig del president, ell pensa en els seus pròxims dos desitjos, però la diablessa li recorda que només li falta un en descomptar el de l'hamburguesa, la qual cosa el fa malhumorat. Intenta buscar ajuda en una església, però el rector el titlla de dement i fa que l'arrestin (la diablessa és un dels policies). En arribar a la cel·la es topa amb un afroamericà que li diu que no pot vendre la seva ànima al Diable ja que aquesta pertany a Déu, encara que el Diable intentarà confondre'l. Elliot, adonant-se que el seu company de cel·la és més del que sembla, però sense estar molt segur de qui és, li pregunta la seva identitat, al qual l'altre home riu suaument i li diu «només sóc un bon amic». Elliot en sortir demana a la diablessa cancel·lar el contracte, cosa que rebutja i el porta a l'infern per a obligar-lo a decidir-se. Elliot desitja que Alison sigui feliç, la qual cosa cancel·la el contracte, perquè aquest desig no el beneficia a ell al no actuar en forma egoista. Elliot desperta en unes escalinates i es troba amb la diablessa com a advocada i li explica que el seu contracte va ser cancel·lat. Abans que la diablessa parteixi aquesta reconeix que en realitat li cau bé Elliot (encara que li amenaça perquè no ho repeteixi) i li recorda que el cel i l'infern estan en la terra i cadascú decideix el que vol.
Elliot, ja decidit, parla a Alison i li pregunta si voldria sortir amb ell, però ella li diu que ja té xicot. Ell s'ho pren amb filosofia i la felicita. Els companys de Elliot intenten burlar-se d'ell una altra vegada, però només agarra a un de les solapes i li diu «que bo va ser parlar amb tu», i es va; els companys rondinen pel baix que Elliot no sap acceptar una broma, però mai tornen a ficar-se amb ell. Elliot arriba a la seva casa i es troba amb una nova veïna, Nicole De la Russo (també interpretada per Frances O'Connor), amb la qual inicia una amistat i després una relació ja que tots dos tenen molts gustos en comú i compaginen bé. En l'última escena es veu com Elliot i Nicole caminen presos de la mà en un moll; la diablessa, que juga escacs amb un home misteriós, els reconeix i els assenyala al seu rival d'escacs, que resulta a l'excompany de cel·la de Elliot, i s'insinua que aquest home és Déu. Déu els mira de manera aprovatòria i la diablessa aprofita la distracció de Déu per a fer trampa en el joc; no obstant això Déu l'atrapa fent trampa, però la deixa acabar els seus moviments tramposos mentre tots dos riuen. L'última escena mostra l'última anàlisi del programa de la diablessa, mostrant que Elliot beu de l'envàs de llet i que Nicole acapara les aculls, trets que pel que sembla cap troba molest en l'altre.
Repartiment[modifica]
- Brendan Fraser - Elliot Richards/Jefe/Mary
- Elizabeth Hurley - El Diable
- Frances O'Connor - Alison Gardner / Nicole De La Russo
- Gabriel Casseus - Detingut / Déu
- Orlando Jones - Daniel / Dan / Danny / Esteban / Beach Jock / Lamar Garrett / Dr. Ngegitigegitibaba
- Paul Adelstein - Bob / Roberto / Beach Jock / Bob Bob
- Toby Huss - Jerry / Alejandro / Beach Jock / Jerry Turner / Lance
- Miriam Shor - Carol / Amfitriona del penthouse
- Brian Doyle-Murray - Sacerdot
- Jeff Doucette - Sargent de guàrdia a la comissaria
- Aaron Lustig - Supervisor de Synedyne
- Rudolf Martin - Raoul
- Julian Firth - John Wilkes Booth
Referències culturals[modifica]
- La diablessa afirma que el 16 de novembre compleix 6.000 anys de servei. Això fa referència al fet que l'arquebisbe James Ussher, basant-se en una interpretació literal de la Bíblia, va deduir que el món va ser creat el 23 d'octubre de 4004 a. C.
- En el desig del "adolescent sensible", la diablessa passejava a dos gossos anomenats "Peter" i "Dudley". Una referència a Peter Cook i Dudley Moore, que van protagonitzar la pel·lícula original estrenada en 1967.
- En el desig del "intel·lectual", es fa referència a Joc de Pijames, obra dirigida per Stanley Donen, el director de la versió original de la pel·lícula.
- Quan la diablessa esborra la tasca del pizarrón en classe, el primer que esborra és l'equació {\displaystyle x^{n}+i^{n}=z^{n}}{\displaystyle x^{n}+i^{n}=z^{n}} on n > 2. Això és una referència a l'Últim Teorema de Fermat.
- Les diferents aparicions de la diablessa (policia, animadora, infermera, professora i advocada) són considerades com a fantasies sexuals masculines.
- Es va eliminar l'escena del desig de "rocker" ja que feia el film molt extens i mantenia escenes molt fos de to per a la comèdia.
- Quan apareix la diablessa com a professora, aquesta li diu a Elliot: «Ho sé. He estat molt entremaliada, veritat? Tal vegada és adequada una bona azotaina.» Elliot li respon: «És això tot en el que penses? Creus que tot és sobre sexe?». Això fa referència a fantasies eròtiques sobre disciplina anglesa (que, per cert, li agrada a l'actriu Elizabeth Hurley1).
- Quan la diablessa li demana a Elliot que s'apuri amb el seu desig, li diu: "en 10 minuts tinc terratrèmol a Xile", fa referència, per ser el país més sísmic del món, ja que ha sofert molts terratrèmols, un d'ells el més gran de la història.
Recepció[modifica]
Taquilla[modifica]
La pel·lícula va sortir raonablement bé a taquilla. Va superar les vendes de taquilla britànica quan va debutar al Regne Unit durant el cap de setmana del 10 de novembre de 2000,[3] i va acabar al segon lloc el cap de setmana d'estrena a Amèrica darrere del gran èxit sorpresa Els pares d'ella.[4]
Crítiques[modifica]
La pel·lícula va rebre crítiques diverses. L'actuació de Hurley va ser elogiada, però la seva assistència a l'estrena va ser rebuda amb una reacció negativa per part del Sindicat d'Actors de Pantalla perquè es va produir durant una vaga que estava celebrant.[5] A Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una puntuació d'aprovació del 50% basada en 115 crítiques, amb una mitjana de 5,5/10. El consens general del lloc afirma: "Tot i que té els seus moments divertits, aquest remake és essencialment una pel·lícula de broma amb massa trames planes, i no un pegat a l'original superior."[6] A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació de 49 sobre 100 basats en crítiques de 34 crítics, indicant crítiques mixtes.[7]
Banda sonora[modifica]
- 01 - Just The One, (I`ve been looking for) por Johnnie Taylor
- 02 - Stay Awhile, por Gary Schreiner
- 03 - The Name Game, por Lincoln Chase y Shirley Elliston
- 04 - My Family, por Banana Oil
- 05 - When I Get Around You, por Terry Radigan
- 06 - Wild Thing, por Tone Loc
- 07 - Tell Me Girlfriend, por Miklos Malek y Adam Balazs
- 08 - Frenazo, por Tony Philips
- 09 - Stop the Rock, (Mint Royale Mix) por Apollo Four Forty
- 10 - Rust & Paprika, por Curt Sobel, David Barratt y Gary Schreiner
- 11 - Bem, Bem, Maria, por Gipsy Kings
- 12 - Mi Amor, por Javier Torres Mosley
- 13 - DJ Girl Around the World, (Disco Mix) por Jon St. James y Kara Wethington
- 14 - Dolphin Song, por Brendan Fraser
- 15 - Virtual Beat Ritual, por Meeks
- 16 - (Don`t Wanna) Hear About Love, por Kati Mac, Curt Sobel y Garu Schreiner
- 17 - The Way She Was, por Dave Hansen
- 18 - Rock and Roll Part 2, por Gary Glitter
- 19 - Get Ready for This, por 2 Unlimited
- 20 - Twilight zone, por 2 Unlimited
- 21 - Bring Your Lovin, por Robert D. Hanna
- 22 - Two-Beat or Not Two-Beat, por Curt Sobel y Gary Schreiner
- 23 - Marching Through Georgia, por George Wilson
- 24 - Makambo, por Geoffrey Oryema
- 25 - Meena Devi, (Goddess Mix) por Tulku
- 26 - Change Your Mind, por Sister Hazel, Ken Block, Jeff Beres, Andrew Copeland
- 27 - Strange Disease, por Prozzak
Referències[modifica]
- ↑ Deming, Mark. «Bedazzled (2000) – Harold Ramis». [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Enlluernat». Goita què fan, ara!. [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ «ENTERTAINMENT | Bedazzled charms UK box office». BBC News, 14-11-2000. [Consulta: 8 abril 2014].
- ↑ RICHARD NATALE. «'Parents' Gets In the Last Word With Moviegoers». Los Angeles Times, 23-10-2000. [Consulta: 8 abril 2014].
- ↑ «Bedazzled, bothered and bewildered | Film | The Observer». Theguardian.com, 22-10-2000. [Consulta: 8 abril 2014].
- ↑ «Bedazzled (2000)». [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ «Bedazzled».