Vés al contingut

Ennio de Giorgi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnnio de Giorgi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Ennio Raffaele Paolo De Giorgio Modifica el valor a Wikidata
8 febrer 1928 Modifica el valor a Wikidata
Lecce (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1996 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza (1946–1950) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMauro Picone Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, equació diferencial en derivades parcials, matemàtiques, superfície mínima i drets humans Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, activista polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorScuola Normale Superiore de Pisa (1959–1996)
Universitat de Messina (1958–1959)
Istituto per le applicazioni del calcolo (1950–1958) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHaïm Brezis Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLuigi Ambrosio, Gianni Dal Maso, Furio Honsell, Giuseppe Buttazzo, Carlo Mantegazza, Livio Piccinini, Giovanni Alberti, Andrea Braides, Ferruccio Colombini, Antonio Leaci i Paolo Marcellini Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesNicola De Giorgi i Stefania Scopinich
Premis


Ennio de Giorgi (Lecce, 8 de febrer de 1928 - Pisa, 25 d'octubre de 1996) va ser un matemàtic italià.

Vida i Obra

[modifica]

El seu pare va morir quan només tenia dos anys.[1] Va cursar els estudis secundaris a la seva vila natal durant la Segona Guerra Mundial, mentre el seu germà gran era al front. El 1946 va anar a Roma per a estudiar enginyeria a la universitat de Roma La Sapienza però el curs següent va decidir canviar-se a matemàtiques a instàncies d'Enrico Bompiani.[2] Es va graduar el 1950 sota la direcció de Mauro Picone i, immediatament, va començar a treballar a l'Istituto per le applicazioni del calcolo que dirigia el propi Picone.[3]

El 1959, després d'un curs fent de professor a la universitat de Messina, va ser nomenat professor de la Scuola Normale Superiore de Pisa, on va romandre la resta de la seva vida.[4]

De Giorgi es va fer famós el 1957 quan, simultània però independentment de John Nash, va formular un teorema sobre la regularitat de les equacions diferencials el·líptiques, que donava solució al dinovè problema de Hilbert.[5] A partir de 1975 també va introduir una nova eina en l'estudi de les equacions diferencials i el càlcul de variacions: la Γ-convergència.[6]

Va publicar unes cent cinquanta obres entre articles, llibres i monografies.[7] A part dels temes esmentats, va estar interessat pels fonaments de la matemàtica, proposant teories més generals que les purament axiomàtiques[8] i repensant les condicions del formalisme matemàtic.[9]

Va rebre el Premi de la República el 1973 i el Premi Wolf el 1990, a més de ser membre de diferents acadèmies i societats científiques de tot el món.[10] L'Institut de Matemàtiques de la Scuola Normale porta el seu nom i des del 2001 s'organitzen el col·loquis mensuals De Georgi en aquest institut.[11]

Referències

[modifica]
  1. Parlangeli, 2019, p. 3.
  2. Parlangeli, 2019, p. 14.
  3. Ambrosio et al., 1999, p. 3.
  4. Lions i Murat, 1997, p. 1096.
  5. Emmer, 1997, p. 1101.
  6. Dal Maso, 2011, p. 1017-1021.
  7. Ambrosio et al., 1999, p. 23-31.
  8. Ambrosio et al., 1999, p. 19-20.
  9. Di Patri, 2021, p. 213 i ss.
  10. Chang, 2011, p. 201.
  11. Zannier, 2012, p. vii.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ennio de Giorgi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Centro di Ricerca Matematica Ennio De Giorgi» (en italià). Scuola Normale Superiore. [Consulta: 4 octubre 2023].