Enolasa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Enolasa del llevat.

L'enolasa o fosfopiruvat hidratasa (CE 4.2.1.11) és un metaloenzim que catalitza la conversió de 2 fosfoglicerats de fosfoenolpiruvat durant la glucòlisi. L'enzim també pot catalitzar la reacció inversa, segons la concentració de substrat en el medi.

L'enolasa es troba en tots els teixits i organismes capaços de glucòlisi o fermentació. Va ser descoberta per Lohmann i Meyerhof el 1934.

Mecanisme d'acció de l'enolasa

Característiques[modifica]

L'enolasa té tres subunitats α, β i γ, que poden combinar-se formant dímers´,són Isoenzymes; les combinacions possibles són cinc: αα, αβ, αγ, ββ i γγ. Té un pes molecular de 82-100 kDa, depenent de l'isoforma. L'enzim és globular i compacte a causa de les interaccions entre dos dominis hidròfobs. Actua a un pH òptim de 6,5.

Bibliografia[modifica]

  • «The isolation and characterization of rabbit muscle enolase». The Journal of Biological Chemistry, 236, Desembre 1961, pàg. 3227–31. PMID: 13908561.
  • Boyer, P.D., Lardy, H. and Myrback, K. (Eds.), The Enzymes, 2nd ed., vol. 5, Academic Press, Nova York, 1961, p. 471-494.
  • «A purification of brewers' and bakers' yeast enolase yielding a single active component». The Journal of Biological Chemistry, 239, Agost 1964, pàg. 2464–8. PMID: 14235523.