Enquesta sobre l'amor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEnquesta sobre l'amor
Comizi d'amore Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPier Paolo Pasolini i Vincenzo Cerami Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfredo Bini Modifica el valor a Wikidata
GuióPier Paolo Pasolini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Delli Colli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Subtitulat en catalàSí 
RodatgeCrotona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057960 Filmaffinity: 812085 Allocine: 4863 Letterboxd: love-meetings Allmovie: v30308 TV.com: movies/comizi-damore TMDB.org: 42733 Modifica el valor a Wikidata

Enquesta sobre l'amor (originalment en italià, Comizi d'amore) és una pel·lícula de documental italià de 1965 dirigit per Pier Paolo Pasolini. S'ha subtitulat en català.[1]

El 1963 Pier Paolo Pasolini i el productor Alfredo Bini van recórrer Itàlia per trobar llocs i cares per a la nova pel·lícula del director friülà, L'evangeli segons sant Mateu. Però Pasolini fa temps que té una obsessió: conèixer les opinions dels italians sobre sexualitat, amor i moral i veure com la moral del seu país ha canviat en els darrers anys.

Per tant, es decideix combinar els dos i Pasolini entra al camp, amb el micròfon a la mà, per parlar amb els italians sobre "invertit", "primera vegada", "prostitutes" i "divorci". El resultat és un retrat del país contradictori, una secció transversal d'una Itàlia a diverses velocitats, una imatge desconcertant que alterna obertures falsament casuals al nord i rigidesa ancestral al sud.

Dins de la pel·lícula també hi ha les opinions autoritzades dels "amics" de Pasolini com Alberto Moravia, Cesare Musatti, Adele Cambria, Camilla Cederna, Giuseppe Ungaretti i Oriana Fallaci.[2] La impressió que s'obté d'aquesta extraordinària pel·lícula d'investigació és la d'una gran ignorància generalitzada fins i tot en els sectors més cultes de la població, d'un profund endarreriment i la por de l'italià mitjà a enfrontar-se sense vergonya a un enfrontament vinculat al tema de la sexualitat.

Estructura de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula es divideix en diverses parts segons els temes tractats o les diverses zones d'Itàlia on es van rodar les entrevistes.

Primer temps[modifica]

  • Investigació 1: fregit a la italiana. On veiem una mena de venedor viatger que fa una volta per Itàlia per investigar els italians sobre els seus gustos sexuals: i no per llançar un producte, sinó amb la intenció més sincera d'entendre i informar fidelment.
    • Com acullen els italians la idea de pel·lícules d'aquest gènere?
    • Com es comporten davant la idea de la importància del sexe a la vida?
  • Recerca 2 - Fàstic o llàstima? (o l'homosexualitat)[3] »

Segon temps[modifica]

  • Recerca 3 - La veritable Itàlia?
    • Reunions a les platges romanes o sexe com a sexe
    • Reunions a les platges de Milà o el sexe com a afició
    • Reunió a les platges del sud o sexe com a honor
    • Reunions a la platja o sexe com a esdeveniment
    • Reunions a platges toscanes (populars) o sexe per plaer
    • Reunions a les platges toscanes (burgeses) o el sexe com a deure
  • Investigació 4: des de baix i des del fons

Reconeixements[modifica]

Fou estrenada al Festival Internacional de Cinema de Locarno. La pel·lícula ha estat seleccionada entre els 100 film italiani da salvare.[4]

Referències[modifica]

  1. «Enquesta sobre l'amor». Cinema en Català. [Consulta: 18 març 2022].
  2. «Love meetings, comizi d'amore». jclarkmedia.com, 12-04-2003. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2018. [Consulta: 5 juny 2018].
  3. «Enquête sur la sexualité de Pier Paolo Pasolini - (1964)». Télérama.
  4. Rete degli Spettatori

Enllaços externs[modifica]