Enric Adroher i Pascual

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Adroher i Pascual
Dades biogràfiques
Naixement 1908
Girona
Mort 1987 (78/79 anys)
Activitat professional
Ocupació Sindicalista
Altres dades
Partit polític Partit Obrer d'Unificació Marxista
Modifica dades a Wikidata

Enric Adroher i Pascual (Girona, 1908 - Barcelona, 1987) fou un polític català, també conegut pel malnom de Gironella. Treballà com a mestre d'escola. El 1931 era membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. El 1934 participà en l'organització de la Federació Catalana de Treballadors de l'Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general, i col·laborà al diari La Batalla.

Fou fundador, militant i dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 1935. Quan esclatà la guerra civil espanyola fou representant del POUM al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Després de la repressió dels fets de maig i la victòria franquista a la guerra civil espanyola hagué d'exiliar-se a França i després a Mèxic, on fou impulsor del moviment pels Estats Units Socialistes d'Europa. El 1976 encapçalà una escissió de signe socialdemòcrata al si del POUM que s'integrà al Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C). El juny del 1987 signà una carta dirigida a Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del PCUS, demanant-li que fes públiques les dades que poguessin existir, en els arxius soviètics, sobre el segrest i posterior assassinat d'Andreu Nin.

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per diversos membres de les famílies Isgleas Alsina i Adroher Isgleas (principalment de Francesc Isgleas i Flora Isgleas, per una banda, i d'Enric Adroher, per una altra). Inclou documentació personal i familiar, produïda en funció de les seves activitats professionals i, especialment, la generada com a resultat de la militància política i sindical en temps de l'exili i la Transició democràtica. Destaca, a més, la sèrie de correspondència i d'obra creativa.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès, Pelai (coords.). Diccionari biogràfic del moviment obrer dels Països Catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 36. 

Enllaços externs[modifica]