Enric Frederic d'Anglaterra
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1594  Castell de Stirling (Escòcia) | ||
| Mort | 6 novembre 1612 (18 anys) Londres | ||
| Causa de mort | febre tifoide | ||
| Sepultura | Abadia de Westminster (1612–) | ||
| Formació | Universitat d'Oxford | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política | ||
| Lloc de treball | Escòcia Anglaterra | ||
| Ocupació | polític, aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep de Gal·les Comtat de Chester Duc de Cornualla Duc de Rothesay Comte de Carrick | ||
| Família | Dinastia Estuard | ||
| Pares | Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia i Anna de Dinamarca | ||
| Germans | Elisabet d'Anglaterra Margaret Stuart Robert Stuart, Duke of Kintyre and Lorne Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia Mary Stuart Sophia of England | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
Enric Frederic Estuard (en anglès Henry Frederick Stuart (19 de febrer de 1594 - 6 de novembre de 1612) va ser el fill major del rei Jaume I d'Anglaterra i Anna de Dinamarca, membre per tant de la casa Estuard.
Enric va nàixer en el castell de Stirling i va anar Duc de Rothesay, Comte de Carrick i Senyor de les Illes en el moment de nàixer. Quan el seu pare va accedir al tron d'Anglaterra en 1603, va ser nomenat Duc de Cornualla i investit Príncep de Gal·les, així com Comte de Chester en 1610, unint els dos títols que tradicionalment ostentaven els hereus barons de les corones d'Anglaterra i Escòcia fins a la data.
Enric semblava tenir un futur prometedor, pel que la seua mort de febre tifoidea als 18 anys va ser vista com una tragèdia per a la nació. (El diagnòstic es pot realitzar amb relativa seguretat a partir de cròniques escrites de l'examen post-mortem). Els seus títols van ser heretats pel seu germà menor, Carles I d'Anglaterra, que fins llavors havia estat a l'ombra d'Enric. Està enterrat en l'Abadia de Westminster.
