Vés al contingut

Enric Frederic d'Anglaterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Frederic d'Anglaterra

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Henry Frederick, Prince of Wales Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1594 Modifica el valor a Wikidata
Castell de Stirling (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1612 Modifica el valor a Wikidata (18 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Febre tifoide Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturaabadia de Westminster (1612–) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Escòcia
Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Gal·les
Comtat de Chester
Duc de Cornualla
Duc de Rothesay
Comte de Carrick Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Estuard Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Anna de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet d'Anglaterra, Margaret Stuart (en) Tradueix, Robert Stuart, Duke of Kintyre and Lorne (en) Tradueix, Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia, Mary Stuart (en) Tradueix i Sophia of England (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata
Enric Estuard, retratat per Robert Peake

Enric Frederic Estuard (en anglès Henry Frederick Stuart (19 de febrer de 1594 - 6 de novembre de 1612) va ser el fill major del rei Jaume I d'Anglaterra i Anna de Dinamarca, membre per tant de la casa Estuard.

Enric va nàixer en el castell de Stirling i va anar Duc de Rothesay, Comte de Carrick i Senyor de les Illes en el moment de nàixer. Quan el seu pare va accedir al tron d'Anglaterra en 1603, va ser nomenat Duc de Cornualla i investit Príncep de Gal·les, així com Comte de Chester en 1610, unint els dos títols que tradicionalment ostentaven els hereus barons de les corones d'Anglaterra i Escòcia fins a la data.

Enric semblava tenir un futur prometedor, pel que la seua mort de febre tifoidea als 18 anys va ser vista com una tragèdia per a la nació. (El diagnòstic es pot realitzar amb relativa seguretat a partir de cròniques escrites de l'examen post-mortem). Els seus títols van ser heretats pel seu germà menor, Carles I d'Anglaterra, que fins llavors havia estat a l'ombra d'Enric. Està enterrat en l'Abadia de Westminster.