Enric IV rep el retrat de Maria de Mèdici

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaEnric IV rep el retrat de Maria de Mèdici
Peter Paul Rubens 048.jpg
Tipus quadre
Part de Marie de' Medici cycle Tradueix
Creador Peter Paul Rubens
Sèrie Marie de' Medici cycle Tradueix
Creació 1622/25
Mètode de fabricació Pintura a l’oli
Gènere artístic Al·legoria
Dimensions 394 (Alçada) × 295 (Amplada) cm
Col·lecció Departament de pintura del Museu del Louvre, Room 801., París
Catalogació
Número d'inventari INV 1772
Modifica les dades a Wikidata

Enric IV a la recerca de muller. Quadre a l'oli de 394 X 295 de mides amb data dels anys 1622/25- Lloc actual Departament de pintura del Museu del Louvre (París).

« <<En aquesta obra presenciem el moment en què el rei Enric IV de França veu per primer cop el rostre de la seva futura esposa, Maria de Mèdici. El monarca mira, complagut, els atributs d'una bellesa captivadora segons els cànons de l'època: la pell blanca, els cabells rossos, la boca petita i un sotabarba prominent. »

Enric IV observa l'atractiu de la seva futura esposa, però en el fons allò que li complau és el seu dot. A vint-i-set anys Maria era una conca i no tenia sang blava a les venes, però si la fortuna del llinatge dels Mèdici. Ell era vint anys més gran, una edat avançada si tenim en compte que era un déu bel·licós que havia arriscat la vida en nombroses guerres. A quaranta-set anys era, per tant, tant vell com aparenta en el quadre, tot i que no era pas tant alt --necessitava un tamboret per enfilar-se al cavall-- i llueix l'armadura de gala a pesar que, en realitat no era gaire polit. Pudia com un cadàver, havia dit d'ell una de les seves amants.

Enric IV necessitava un hereu legítim --d'il·legítims en tenia arreu-- hi havia repudiat la primera muller perquè no li n'havia donat. Tot cercant la candidata ideal, va ser el ministre de finances qui va apostar per la neboda del duc de la Toscana: no s'esperava d'ella altra cosa que una relació més fecunda i lucrativa. Demanar la seva mà va consistir en la negociació del dot. I, com era d'esperar, va ser un matrimoni infeliç, amb la reina fastiguejada per la promiscuïtat patològica del rei, que tenia affaires amb dones de totes condicions. De les seves conquestes n'emana una aroma d'aigua de fregar, va dir algú.

Maria, però, va complir i, en vuit anys, li va donar sis fills. I a la mort del rei, el 1610, es va convertir en la regent de França. Però això tampoc va ser font de felicitat per a una reina que no era una llumenera. El seu propi fill la va tancar per arrabassar-li el poder. El cardenal Richelieu va posar pau entre mare i fill i per celebrar-ho van encarregar a Rubens una sèrie de vint-i-quatre pintures monumentals que netejaven la reputació dels reis i els ennoblien. Aquesta és una d'elles.

Observant el quadre[modifica]

Sobre un tron de núvols Júpiter i Juno, observen complaguts la parella reial de França, Enric IV i Maria de Mèdici. Al seu costat tenen els seus símbols respectius: l'àliga amb els rajos i el carro tirat per paons. Sostenint el quadre tenim, a l'esquerra, Himeneu, déu del matrimoni, i a la dreta, Cupido, déu de l'amor.

L'amazona amb la capa blava amb flors de lis brodades és Gàl·lia, la representació de la nació francesa.

Dos querubins custodien les armes del rei guerrer.

La fumera negra de l'esquerra fa referència a la guerra de Savoia (1600) de Carles Manuel 1 i el regne de França, d'Enric IV.

Rubens, va ser el pintor més emblemàtic del barroc flamenc. I el més prolífic: mercès als ajudants del seu taller, va signar més de 3.00 quadres.

Referències[modifica]

  • Armengol, Montse «A la recerca de muller». Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 204, març 2019, p.20-23. ISSN: 1695-2014.