Enric I d'Empúries

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEnric d'Aragó
Henry of Aragon, duke of Villena.jpg
Biografia
Naixement ca. 1400
Medina del Campo
Mort 1445
Calataiud
Causa de mort Ferides de la batalla d'Olmedo
Lloc d'enterrament Monestir de Poblet 
  XXXI Comte d'Empúries
1436 – 1445
Activitat
Ocupació Senyor de Sogorb
Altres
Títol Infant d'Aragó
Dinastia Trastàmara-Aragó
Cònjuge Caterina de Castella
Beatriz Pimentel
Fills Enric II d'Empúries
Pares Ferran d'AntequeraElionor d'Alburquerque
Germans Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe
Modifica les dades a Wikidata

Enric d'Aragó i d'Alburquerque (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445)[1] va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.

Va ser el tercer fill de Ferran d'Antequera i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. De ben jove, va ser nomenat mestre de l'Orde de Sant Jaume el 1409, i també comte d'Alburquerque. Joan II de Castella el va crear duc de Villena el 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li va atorgar el 1436 el comtat d'Empúries,[2] i nombroses viles al Regne de València: Sogorb, la Vall d'Uixó i la Serra d'Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona.[3]

El 1420, a Castella es va apoderar per la força del jove Joan II a Tordesillas, i Enric va prendre el control efectiu del govern castellà i es va casar amb la germana del rei, Caterina,[4] al Torreón del Alamín de Guadalajara el 12 de juliol del mateix any.[5] No obstant això, el rei, finalment, va aconseguir fugir gràcies a la col·laboració del seu privat Álvaro de Luna. Dos anys més tard, Enric era acusat de ser còmplice del rei de Granada i va ser empresonat, i no obtindria la seva llibertat fins a 1426, quan es va aliar amb el seu germà Joan, el futur Joan II d'Aragó, i aconseguí l'enderrocament d'Álvaro de Luna el 1428. Va lluitar durant la Guerra dels Infants d'Aragó, que va enfrontar les corones de Castella i d'Aragó, però amb la victòria de Joan II de Castella, li van confiscar pel Tractat de Majano el 1430 els seus béns castellans[6] i el mestrat de l'Orde de Sant Jaume. Aleshores, es va posar al servei d'Alfons el Magnànim, i va lluitar contra els genovesos, però va ser empresonat a Ponça el 1425. Novament alliberat, va tornar a Castella, on va lluitar amb el seu germà Joan contra Álvaro de Luna, el qual va fugir el 1441, i el rei castellà va ser fet presoner pels infants aragonesos. Va enviudar de Caterina de Castella, i es va tornar a casar, aquesta vegada amb Beatriz Pimentel y Enríquez, filla del comte de Benavente,[4] a Tordesillas, l'1 d'octubre de 1443.[5]

Enric va morir el 1445 a causa de les ferides rebudes durant la batalla d'Olmedo, la qual van guanyar el rei de Castella i el privat Álvaro de Luna, quelcom que els va permetre recuperar el poder. La seva immensa fortuna va anar a parar al seu únic fill, i pòstum, Enric, anomenat per aquesta raó Infant Fortuna. El seu cos va ser enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.[4]

L'infant va ser un gran amant de les lletres, fastuós i inquiet, Jorge Manrique el va immortalitzar a les seves Coplas.[4]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa d'Enric d'Aragó» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 agost 2015].
  2. d'Abadal i Vinyals, Ramón. Història de Catalunya. vol.2. CUPSA, 1979, p. 325. ISBN 8439001258. 
  3. «Enric d'Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Vescomtat d'Osona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 «Fitxa de Beatriz Pimentel» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 agost 2015].
  6. «año 1430, capítol V». A: Crónica de Juan II (en castellà), p. 479. 



Precedit per:
Alfons IV
Comte d'Empúries
14361445
Succeït per:
Enric II
regència d'Alfons IV