Enric I de Castella
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 abril 1204  Valladolid | ||
| Mort | 6 juny 1217 (13 anys) Palència | ||
| Causa de mort | mort accidental | ||
| Sepultura | Monestir de Santa María de Las Huelgas | ||
.svg){kind=small} Monarca del regne de Castella | |||
| 1214 – 1217 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei de Castella | ||
| Família | Casal de Borgonya a Lleó | ||
| Cònjuge | Mafalda de Portugal i de Barcelona (1215 (Gregorià)–) | ||
| Pares | Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra | ||
| Germans | Blanca de Castella i d'Anglaterra Elionor de Castella i d'Anglaterra Berenguera de Castella Urraca de Castella Sanç de Castella Sança de Castella Mafalda de Castella Ferran de Castella Constança de Castella | ||
.svg) | |||
Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217[1]).
Orígens familiars
[modifica]Fill menor d'Alfons VIII de Castella i d'Elionor d'Anglaterra[2], va accedir al tron sent un nen, amb tot just 10 anys[3][2] . La seva mare anava a ocupar la regència, però va morir poc després, de manera que la seva germana major, Berenguera, es va fer càrrec de la regència.
Vida política i núpcies
[modifica]No obstant això, aquesta va haver d'enfrontar-se a les intrigues del comte Álvaro Núñez de Lara[4], havent al final de cedir-li la tutela del jove rei. El comte, una vegada aconseguida la tutela, es va enfrontar obertament amb Berenguera, pretenent casar Enric amb la infanta Mafalda de Portugal, filla de Sanç I de Portugal. L'enllaç es realitzà el 1215 però va ser anul·lat l'any següent per ordre del papa Innocenci III pel grau de parentiu que hi havia entre ambdós[5]. Núñez de Lara va tractar de millorar les seves relacions amb Alfons IX de Lleó, pretenent que el jove Enric i Sança de Lleó, filla d'aquell i la seva primer muller Teresa de Portugal, contraguessin matrimoni[6]. Abans, però de celebrar el matrimoni, Enric I va morir a Palència de forma accidental, al caure sobre ell una teula despresa d'una de les torres del palau episcopal de Palència, on jugava amb altres nens[4].
A la seva mort, es va plantejar un problema successori. Escollida Berenguera, germana d'Enric I i esposa d'Alfons IX de Lleó, com reina el 1217, va renunciar en favor del seu fill, l'hereu del Regne de Lleó Ferran III el Sant, amb el qual s'uniren definitivament els dos regnes.
Referències
[modifica]- ↑ Martínez Díez, 2007, p. 52-53.
- 1 2 Rodríguez López, 1994, p. 92.
- ↑ Martínez Díez, 2007, p. 52.
- 1 2 Rodríguez López, 1994, p. 93.
- ↑ Sánchez de Mora, 2003, p. 255.
- ↑ Sánchez de Mora, 2003, p. 256.
- Bibliografia
- Berenguela la Grande: Enrique I el Chico (1179-1246). Gijón: Ediciones Trea, S.L., 2006. ISBN 84-9704-208-5.
- El Panteón de las Huelgas Reales de Burgos. Madrid: Instituto Diego Velázquez. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1946.
- Alfonso VIII: rey de Castilla y Toledo (1158-1214). Gijón: Ediciones Trea, 2007. ISBN 978-84-9704-327-4.
- La Consolidación territorial de la monarquía feudal castellana: expansión y fronteras durante el reinado de Fernando III. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994. OCLC 603706361.
- «La nobleza castellana en la plena Edad Media: el linaje de Lara. Tesis doctoral. Universidad de Sevilla». , 2003.
| Precedit per: Alfons VIII |
 Rei de Castella 1214-1217 |
Succeït per: Berenguera |
