Enric Juliana i Ricart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Juliana i Ricart
Enric Juliana.jpg
Naixement 1957 (59/60 anys)
Badalona
Ocupació periodista i assagista
Modifica dades a Wikidata
Enric Juliana, en un col·loqui sobre Gaziel el 2014

Enric Juliana i Ricart (Badalona, Barcelonès, 1957) és un periodista català. Va començar la seva trajectòria professional l'any 1975, en el rotatiu de Barcelona Tele/eXpres. Posteriorment va treballar en el setmanari El Món, pioner de la premsa en llengua catalana de la transició, en els serveis informatius de TVE i en el diari El País. Des de 1991 pertany a la redacció de La Vanguardia, havent estat redactor en cap d'informació local durant els Jocs Olímpics de 1992 i, més tard, corresponsal a Itàlia. Actualment és director adjunt de La Vanguardia, al capdavant de la delegació del diari a Madrid. Premi Ciutat de Barcelona (Mitjans de comunicació) en 2005[1] i "Premio Ciudad de Badajoz" (Periodisme) en 2008.

Juliana va encunyar el terme català emprenyat, per referir-se a un cert sentiment d'enuig que ha emergit entre una part de la societat catalana que se sent objecte d'un tracte discriminatori per part de les institucions espanyoles.[2]

Conjuntament amb el jurista Juan José López Burniol, Enric Juliana va redactar l'editorial conjunt de la premsa catalana anomenat La dignitat de Catalunya publicat el 26 de novembre de 2009 després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya.[3]

És autor d'una trilogia sobre l'evolució política d'Espanya al llarg de la primera dècada del segle XXI, formada per: "La España de los pingüinos" (2006), "La deriva de España" (2009) i "Modesta España" (2012); la trilogia íntegra fou publicada sota el títol "España en el diván" (2014). Juntament amb l'escriptor Julià de Jòdar, el març de 2011, va publicar "Radiacions", una obra teatral que explica, en clau crítica, la possible construcció d'una central nuclear a les portes de Barcelona. L'obra s'inspira, en part, en un fet real: el suport que Josep Pla va donar l'any 1965 a la idea de construir una central atòmica hispanofrancesa a la platja de Pals (Girona, Costa Brava); projecte que finalment es dugué a terme a Vandellós. D'aquesta obra teatral n'existeix una versió televisiva realitzada per la directora Judith Colell i que fou estrenada a TV3 el 14 de maig de 2013.

Obres[4][modifica | modifica el codi]

  • La España de los pingüinos (Destino, 2006). Crònica de la crispació política a Espanya durant la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero.
  • La Rectificació (Destino, 2006, amb altres autors). Assaig sobre la situació política a Catalunya després de l'experiència del primer govern tripartit.
  • La Deriva de España. Geografía d'un país vigoroso y desorientado (RBA, 2009). Crònica política d'Espanya davant dels primers indicadors de la greu crisi econòmica.
  • Radiacions (Proa, 2011, en col·laboració amb Julià de Jòdar). Obra teatral ficcionada sobre la construcció d'una Central Nuclear a les portes de Barcelona.
  • Modesta España. Paisaje después de la austeridad (RBA, 2012). Assaig sobre els efectes de la crisi dins de la societat espanyola.
  • España en el diván: de la euforia a la desorientación, retrato de una década decisiva (2004-2014) (RBA, 2014).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Juliana i Ricart Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Web oficial dels Premis Ciutat de Barcelona
  2. Fancelli, Agustí «El 'català emprenyat', en el Parlament». El País, 28-09-2007, p. 72.
  3. Juliana y López Burniol redactaron el editorial contra el Tribunal Constitucional (La Voz de Barcelona.com 27-11-2009)
  4. «Enric Juliana» (en castellà). Casa del Libro. [Consulta: 13 juliol 2014].