Enric Larreula i Vidal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Larreula i Vidal
Dades biogràfiques
Naixement 1941
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació escriptor
Període en actiu Actual
Gènere poesia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Enric Larreula Vidal. Nascut l'any 1941. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriptor. Dibuixant d'historietes. Va ésser guanyador del Premi Pere Quart d'humor i sàtira de l'any 1990 amb l'obra La propina i, una altra vegada, l'any 2000 amb La dutxa.

També escriu cançons i les interpreta en públic. Fou concretament l'any 1963 quan va col·laborar amb el grup Estrop de Badalona, i més tard va passar a cantar en solitari.

Va formar més endavant el quartet Ells i Elles, batejat així per Salvador Escamilla al seu programa Radioscope. Els altres membres eren Albert Feliu (germà de Núria Feliu), Montserrat Cantó i Rosa Maria Leria -aquesta darrera va enregistrar més endavant un disc en solitari amb el nom de Rosmi, mentre que Albert Feliu va fer-se càrrec d'un grup d'animació anomenat Els Garigots-.

Després de la dissolució -sense haver enregistrat cap disc- d'Ells i Elles, Enric Larreula va tornar a cantar tot sol fins al 1967, en què va abandonar definitivament la Cançó, víctima d'una faringitis crònica. Al llarg de la seua breu trajectòria havia compartit els escenaris amb Pi de la Serra, Guillermina Motta, Raimon, Joan Manuel Serrat, Maria Cinta, Mercè Madolell i molts altres autors i intèrprets.[1]

En ple franquisme als anys 60, i motivat pel seu profund interès a defensar la llengua, es va dedicar tot sol a trucar portes als domicilis particulars, de casa en casa, de pis en pis, oferint la venda de llibres en català.

Obra[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Davant nostre un mar de vidres trencats. Barcelona: Pòrtic, 1982.
  • T'han enganyat, Immaculada. Barcelona: La Campana, 1989.
  • La propina. Barcelona: La Campana, 1990, Premi Pere Quart d'humor i sàtira.
  • Terres Verges. Barcelona: Cruïlla, 1997. Edicions 62, 2013
  • La dutxa. Barcelona: La Campana, 2000. Premi Pere Quart d'humor i sàtira
  • Bon dia. Barcelona. La Campana, 2003.
  • El tresor dels jueus. Barcelona: Barcanova, 2012.
  • Lladres d'infanteses. Lleida: Pagès Editors, 2016.

Narrativa juvenil[modifica | modifica el codi]

  • L'aventura sideral del rei Titó. Barcelona: La Galera, 1984.
  • Brillant. Barcelona: Cruïlla, 1986.
  • Ala de Corb. Barcelona: Edelvives-Baula, 1990
  • Homènica vila olímpica. Barcelona: La Galera, 1990.
  • La por. Barcelona: Cruïlla, 1990.
  • Em dic Paco... Barcelona: Barcanova, 1991.
  • Contes per a un món millor. Barcelona: La Magrana, 1992.
  • El misteri de l'illa de gel. Barcelona: Barcanova, 1993.
  • Els arbres passaven ran de finestra. Barcelona: Cruïlla, 1995.
  • Ala de Corb i la gran revolta. Barcelona: Baula, 1996.
  • Alba. Barcelona: La Galera, 1997.
  • Amics de les estrelles. Barcelona: Grup Promotor-Alfaguara, 1997.

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 74El bestiesari. Madrid: Bruño, 1996.

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà. Barcelona: Edicions 62, 1985.
  • Dolor de llengua. València: Edicions 3 i 4, 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 172.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]