Enric Martí i Carreto
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1893  Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 26 febrer 1971 (77/78 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
 30è President del FC Barcelona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 16 juliol 1952 – 22 setembre 1953 ← Agustí Montal i Galobart – Francesc Miró-Sans i Casacuberta → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Emprenedor i advocat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1952 – | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Enric Martí i Carreto (Sarrià, ca. 1893[1][2] - Barcelona, 26 de febrer del 1971) va ser un empresari català del tèxtil de la segona meitat del segle xx, el qual va adquirir popularitat social per haver estat directiu i president del Futbol Club Barcelona entre els anys 1952 i 1953.
Presidència del FC Barcelona[modifica]
Fou fill de Joan Martí i Badia, d'Olesa de Montserrat, i de Maria Carreto i Cosculluela, de L'Havana, Cuba. Entrà en la junta del F.C. Barcelona com a tresorer el 1948 amb Agustí Montal Galobart de president, del qual fou vicepresident i mà dreta.[3] Va ser nomenat president del Consell Directiu en l'assemblea del 13 de novembre del 1950 i el 16 de juliol del 1952 va rebre el traspàs de la presidència de mans d'en Montal.
La seva gestió al capdavant del club va passar a la història per ser l'home que el presidia quan es va produir l'anomenat "afer Di Stéfano". Martí, pressionat a nivell professional i personal, va haver de dimitir el 21 de setembre del 1953 amb tota la seva Junta Directiva després de rebutjar compartir els drets federatius del jugador argentí amb el Reial Madrid.
Presidí el Consorci Tèxtil Cotoner entre el 1946 i el 1948. Va ser vicepresident (1955-1959) i president (1959-1968, per jubilació) de la Junta d'Obres del port de Barcelona.
Es va casar amb Mercedes Rimbau Fort.[4]
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Els presidents del Barça, de Santiago Codina. 1998, Editorial Barcanova, La Col·lecció del Centenari. ISBN 84-95184-60-5.
- El cas Di Stéfano, de Xavier García Luque i Jordi Finestres. Edicions 62, Barcelona, 2006. ISBN 84-297-5887-9.
Referències[modifica]
- ↑ Segons el padró de Barcelona de 1910, Enric Martí i Carreto tenia aleshores 17 anys.
- ↑ Es va lliure de la lleva de 1914 pagant una certa quantitat de diners, quan era domiciliat a la antiga població de Sarrià, avui barri de Barcelona. Gaceta de Madrid, núm. 352, 18 de desembre de 1917, pàgina 617.
- ↑ Cuadernos de Fútbol, Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra (castellà)
- ↑ La Vanguardia, 24 novembre 1993, Necrològica de Mercedes Rimbau Fort
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina dedicada a Martí Carreto a la web oficial del FC Barcelona [Enllaç no actiu]
- Necrològica a La Vanguardia (castellà)
- Necrològica a El Mundo deportivo (castellà)
| Precedit per: Agustí Montal Galobart |
President del FC Barcelona 1952–- 1953 |
Succeït per: Francesc Miró-Sans i Casacuberta |