Enric Moles i Ormella
Enric Moles i Ormella, nascut a Barcelona el 1883 i traspassat a Madrid el 1953, fou un químic, físic i farmacòleg espanyol, considerat el químic més important d'abans de la Guerra Civil d'Espanya.
Biografia
Estudià farmàcia a Barcelona i a Madrid on es doctorà en Farmàcia el 1906 i l'any 1907 fou professor supernumerari gratuït de la Universitat de Barcelona. Fou pensionat per la Junta de Ampliación de Estudios entre 1908 i 1911 per a que ampliàs la seva formació acadèmica a Munic i Leipzig, Alemanya, on es doctorà en Ciències Químiques sota la direcció de Wilhelm Otswald (1910) i després a Ginebra, Suïssa, on es doctorà en Ciències Físiques sota la direcció de Guye (1916). L'any 1922 també es doctorà en Ciències Químiques a Madrid. L'any 1927 aconseguí la càtedra de química inorgànica de la Universitat Central de Madrid fins l'any 1936. L'any 1934 entrà com a membre a la Academia de Ciencias Exactas, Físicas i Naturales amb el discurs Del momento científico español (1785-1825), molt important per conèixer l'evolució científica espanyola a principis del segle XIX. L'any 1931 fou nomenat cap de secció de química física en el Laboratorio de Investigaciones Físicas que dirigia Blas Cabrera. Se'l considera l'introductor a Espanya de l'estudi de la química física.
Aconseguí tres premis internacionals: Cannizzaro, Van't Hoff i Solvay. Organitzà important event científics com el IX Congrés Internacional de Química Pura i Aplicada que va tenir lloc a Madrid entre el 5 i l'11 d'abril de 1934. Fou membre de diverses acadèmies de ciències estrangeres i fou secretari de la Comissió de Pesos Atòmics de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).
Durant la Guerra Civil fou director general de pólvores i explosius del govern de la II República. Quan acabà la guerra s'hagué d'exiliar a París però retornà a Espanya el 1942 i va tenir seriosos problemes amb el govern franquista que quasi li costaren la vida. Sortí de la presó el 1943 amb llibertat condicional.
Obra
Les seves principals aportacions, algunes d'elles realitzades en col·laboració amb Blas Cabrera, tractaren sobre determinacions dels pesos atòmics del fluor, F, i del brom, Br, emprant el mètode de les densitats límits dels gasos. També determinà volums moleculars i ideà mètodes per a la determinació de temperatures, pesos, volums i pressions.
La seva tasca docent fou excepcional i bàsica per tota una generació de químics. És l'autor de 262 publicacions, moltes d'elles en els Anales de la Sociedad Española de Física y Química.