Enric Moner Castell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1900 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 8 abril 1945 (44 anys) Hradištko |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Activitat | |
| Ocupació | agricultor, maquisard |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Membre de la Resistència Francesa |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Enric Joaquim Joan Moner Castell (Figueres, Alt Empordà, 1900 – Hradištko, Txèquia, 1945) va ser un pagès, venedor de cavalls i membre de la Resistència francesa que va viure a França, fugit del servei militar obligatori espanyol. Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre de la Resistència Interna, va fer feines de passador entre França i Espanya. Detingut per la Gestapo, va ser assassinat en un camp de concentració nazi.
Origen i primers anys[modifica]
Infància i joventut[modifica]
Enric Moner va néixer el 18 d'agost de 1900 a Figueres (Alt Empordà), al número 88 del carrer de Sant Pau,[1] dins una família de pagesos humils. De petit no va anar a escola, ja que havia d'ajudar els seus pares, Josep Moner (Vilafant, Alt Empordà, 1859), traginer, i Mariana Castell (Sant Marçal, Rosselló, Catalunya del Nord,1862).
Va ser cridat al servei militar als 21 anys; llavors no sabia llegir ni escriure, per la qual cosa al seu expediente militar van haver de signar només els testimonis.[2] Com que el seu pare tenia més de 60 anys, va sol·licitar una pròrroga d'incorporació a l'exèrcit, argumentant que el manteniment del seu pare era responsabilitat seva. Denegada la pròrroga, Enric Moner va decidir fugir-ne i va travessar la frontera francesa amb els seus pares, el juliol de 1921.[3]
Contratemps d'un fugitiu[modifica]
Inicialment, tant els pares com l'Enric es van traslladar a casa d'un familiar. Al cap d'unes setmanes, el 13 d'agost de 1921, la policia municipal de Figueres va enviar una sol·licitud d'informació al cònsol espanyol a Perpinyà, demanant informació d'on parava l'Enric Moner.[2] Aleshores, però, vivia a la població del Voló[n 1] (Rosselló, Catalunya del Nord), tal com queda reflectit al padró municipal de 1921.[4] Hi apareixen canviat l'any de naixement (1901) i el seu nom afrancesat (Henri), probablement per motius de seguretat o per confondre les autoritats.[4]
Matrimoni i família[modifica]
Enric Moner es va casar amb Teresa Barris Mundet (Agullana, Alt Empordà, 1900) el 7 d'agost de 1921.[5][n 2] Al Voló, van tenir un fill, Josep (1922), i quatre filles, Enriqueta (1924), Fernanda (1926), Cecília (1928) i Dolors (1932).
Intent de retorn a casa[modifica]
Durant la Segona República Espanyola, el 4 d'octubre de 1934, Enric Moner i la seva família van tornar a Figueres.[6] El fill petit Enric hi va néixer el 1936.[7][n 3]
Per a guanyar-se el pa a Figueres, va començar a treballar com masover a la masia Mas Ferrer, propietat d'en Josep Tutau i Estruch, un gran propietari de terres de la localitat.[8][n 4] Quan va morir el patró, la seva vídua, Sara Jordá Guanter, en va prendre la direcció. Per discrepàncies sobre la renda a pagar, va portar a judici a l'Enric Moner. A més, l'ambient d'incertesa per la guerra provocada sublevació franquista va empènyer l'Enric i la seva família de nou cap a l'exili, tornant a França en 1938.[8] Mesos després, el 18 de gener de 1939, la família Moner va rebre de la Sotssecretaria del Ministeri de Defensa l'ordre de decomís de la masia Mas Ferrer, com a conseqüència de la via judicial interposada per Sara Jordá.[9]
Un altre cop a França[modifica]
La família Moner va tornar a viure al Voló; n'hi ha proves que les seves filles van assistir a l'escola local.[10] Aquesta escola va haver de ser clausurada, com molts edificis públics de Catalunya del Nord, quan al febrer de 1939 la Segona República va perdre el front català, per a poder donar recer als més de 450.000 escapolits. La Retirada va ser el nom d'aquella onada de gent que va fugir de la venjança del franquisme.[11][12]
Aleshores, Enric Moner feinejava com a traginer, segons es desprèn del certificat de naixement de la seva filla Henriette, i vivia amb la seva família en Morellàs i els Illes, al barri Mas de la Prada, a uns 10 km del Voló.[13][14]
Resistència[modifica]
Xarxa Léon, moviment Combat[modifica]
Segons les dades conservades per l'exèrcit francès (Service Historique de la Défense, SHD), Enric Moner va començar a participar a la Resistència francesa al març de 1941. Inicialment va treballar en una xarxa anomenada Léon,[15] que posteriorment s'integraria en el moviment Combat de resistència interna, oficialment Résistance Intérieure Française (RIF).[16] Com que coneixia pam a pam tots els amagatalls de la frontera catalana —quan va viure a Figueres entre 1934 i 1938, li portava cavalls a través de la frontera al patró Josep Tutau i Estruch—, feia feina de mugalari, especialment per fer passar de França a Espanya pilots aliats d'avions abatuts en territoris ocupats pels nazis i joves francesos que volien allistar-se a l'exèrcit lliure que s'estava formant a Àfrica del Nord.[17][n 5]
Detenció[modifica]
En una de les missions de la resistència, mentre esperava alguns que volien travessar la frontera, Enric Moner va ser arrestat per la Gestapo, el 2 d'abril de 1943, a la carretera que va de Morellàs i les Illes a Vivers (Rosselló, Catalunya de Nord). De seguida va ser empresonat en el fort de Perpinyà, on va romandre fins al 27 d'abril, quan va ser enviat al fort de Romainville (Les Lilas, Sena Saint-Denis, Illa de França).[18]
Més tard, acabada la guerra el 1947, es va descobrir que Moner va ser denunciat per la intèrpret col·laboracionista Edwige Schorer.[n 6] Aquesta col·laboracionista va sembrar el pànic en tota la comarca, ja que participava, pistola en mà, en les ràtzies de la Gestapo.[19][n 7]
Del camp de detenció a la deportació[modifica]
Compiègne, primer pas[modifica]
Enric Moner va estar en el fort de Romainville fins al 6 de maig de 1943, per a passar després al recinte de Compiègne. La zona del fronstalag 122 estava formada pel fort de Romainville i el recinte de Compiègne.[20] Des d'allí, va escriure un parell de vegades per correu a la família, demanant que li enviessin el que podien.[n 8]
El 17 de gener de 1944 va sortir del recinte de Compiègne en un comboi de tren cap al camp de concentració de Buchenwald. En vagons per al bestiar, van ser deportats 1.943 homes, dels quals 232 eren republicans espanyols. El viatge del comboi va durar tres dies llargs, després de diversos intents de fuita de part dels deportats. Per això, com a càstig, els agents van alliberar un vagó i van repartir als seus presoners entre els altres cotxes. En un viatge de tres dies, els presos només van rebre menjar una vegada. Hi van arribar el 19 de gener de 1944.[21]
De Buchenwald a Flossenbürg[modifica]
Un mes després, el 22 de febrer de 1944, Enric Moner va ser traslladat al camp de concentració de Flossenbürg. Allà el van registrar amb el nom «Henri Mone». En la fitxa dels seus béns, Effektenkarte, apareixen les poques coses que portava damunt: un casquet, un abric, una levita, dos pantalons, un jersei, tres camises, un parell de calçotets, un parell de sabates, uns mitjons i uns calçons. Li van assignar el número de matrícula 6448.
Hradištko[modifica]
Només després de dues setmanes a Flossenbürg, el 3 de març de 1944 va ser traslladat a un satèl·lit o kommando situat a 40 km de Praga, a l'àrea de Hradištko.[n 9][22][23] Aquesta data serà l'última referència documentada de l'Enric.[24]
El kommando de Hradištko es trobava a la vora del riu Vltava, dins d'una zona d'entrenament de la SS. Els nazis van expulsar a la població de la vall per a poder bastir el camp.[25][n 10]
La feina dels deportats va ser construir defenses antitancs, amb les quals els nazis pretenien retardar al màxim l'atac soviètic, o de descarregar els materials portats als trens.
Mort[modifica]
Gràcies a la declaració de dos deportats supervivents del camp de Hradištko, fetes en diferents moments per Josep Casanovas[18] i Louis Monet,[26] es va saber que Enric Moner va ser assassinat a tirs el 9 d'abril de 1945, a la carretera que porta al poble de Závist, poc després de sortir del camp. Aquests testimoniatges van ser escrits en l'ambaixada francesa de Praga, uns dies després de l'alliberament del camp.
Més tard, el 1950, el mateix Louis Monet va enviar una carta a la família Moner informant d'aquest tràgic succés.[26] Gràcies a això, la família va poder accedir a les compensacions donades pels estats de França i Alemanya.[9]
Memòria[modifica]
La memòria d'Enric Moner la va conservar la seva filla Henriette Moner durant molt de temps. Quan van arrestar el seu pare, Henriette va entrar en la Resistència, per continuar la seva feina, cosa per la qual acabada la guerra va rebre l'agraïment del Regne Unit.[27]
El dossier que han guardat els familiars ha permès conservar la memòria i l'única foto coneguda d'Enric Moner, que apareix al cap d'aquest article.
Cendres a Praga[modifica]
Els cossos d'Enric Moner i alguns deportats assassinats en el camp de Hradištko van ser incinerats al Stransnice Crematoriumn de Praga. De fet, al no disposar d'incineradora el kommando de Hradištko, i en estar cada vegada més a prop els soviètics, els membres de la SS van traslladar els cadàvers dels presoners assassinats del 9 a l'11 d'abril a la incineradora civil de Praga, entre ells el d'Enric Moner.[28]
Els responsables de la incineradora, František Suchý[29] –pare i fill del mateix nom– van refusar de complir el mandat dels nazis: en lloc de barrejar i eliminar les cendres en un sol munt, les van desar en sengles caixes de metall i en van fer un registre minuciós.[30]
Agraïment del Regne Unit[modifica]
En acabar la guerra, la família va rebre una carta d'agraïment del govern del Regne Unit, per la feina feta ajudant al pas de soldats aliats a l'altre costat de la frontera.[n 11][31]
Morellàs i les Illes[modifica]
Al cementiri de Morellàs i les Illes (en francès Maureillas-las-Illas, Vallespir, Catalunya del Nord), on va viure l'Enric amb la seva família, hi ha un monòlit commemoratiu dels morts en les dues guerres mundials. Pegat en un lateral, hi ha una placa en memòria d'Enric Moner (amb l'escriptura francesa del seu nom, Henri) i altres quatre persones, amb el títol de «À la mémoire des victimes de la barbarie nazie 1939 - 1945».[32]
Figueres[modifica]
En la localitat natal d'Enric Moner, a Figueres, el 9 d'octubre de 2021 es va posar un stolpersteine o llamborda,[33] per decisió de la Generalitat[34] i de l'Ajuntament, enfront del portal 88 del carrer Sant Pau,[1] on va viure Moner.[35][36][37] En el projecte d'instal·lació d'aquest stolpersteine van participar l'associació Triangle Blau[38] i la iniciativa «Grup de Treball, Exili Deportació de l'Alt Empordà (Centres d'Educació Secundària)».[39]
Recerca[modifica]
La recerca sobre la vida i mort d'Enric Moner ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents associacions: Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode (FREE),[40] Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France – Forces Françaises de l’Intérieur,[41] Associació per a la Preservació i Difusió de la Memòria Històrica[38] i Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l'Exili Republicà (ARMHER).[42] El 2020 es va constituir un grup de treball per a donar informació puntual de la recerca als familiars d'Enric Moner.[43]
Homentage a Praga[modifica]
En el lloc on va estar la incineradora de Strašnic, en Praga, es va celebrar un acte d'homenatge, l'11 d'abril de 2022, impulsat per l'equip de memòria dels deportats al camp de Hradištiko.[n 12] Quan es complien 77 anys de la mort d'aquests deportats, l'acte hi va reunir unes 150 persones entre familiars, historiadors, representants del govern txec, dels ajuntaments de Praga i Hradištko, del memorial de l'àrea de KZ-Gedenkstätte Flossenbürg, de les ambaixades espanyola, francesa i alemanya en Praga, dels governs basc i de les Illes Balears, de l'ajuntament d'Alberic i de l'Institut Cervantes. També hi va assistir Eva Suchá, vidua de František Suchý, encarregat de la incineradora de Strašnic. L'endemà, 12 d'abril, les famílies van fer una ofrena floral en Hradištiko als deportats morts.[45]
A més d'Enric Moner, en l'acte també es va fer homenatge als deportats Anjel Lekuona, Pedro Raga, Antonio Medina, Rafael Moyà i Vicente Vila-Cuenca. Els sis van ser assassinats el mateix dia, 9 d'abril de 1945, en la carretera de Hradištiko a Krňany, a Třebšín.[46]
Notes[modifica]
- ↑ En francès, Le Boulou.
- ↑ Els noms dels esposos hi apareixen afrancesats, «Henri Joachim Jean Moner» i «Thérese Madeleine Marine Barris». A la fi del document hi ha les signatures dels testimonis, però no dels esposos, els quals havien declarat que «no en saben».
- ↑ Al document d'empadronament de 1934, entre els fills d'Enric Moner i Teresa Barris no hi consta la Fernanda, nascuda el 1926. És de suposar, per tant, que degué morir de nena.
- ↑ El terratinent Josep Tutau i Estruch era nét de Joan Tutau i Vergés, ministre d'Hisenda en el segon govern de la Primera República Espanyola. Vegeu Josep M. Bernils (1996) «El figuerenc Joan Tutau, ministre d'Hisenda de la Primera República» in Revista de Girona, n. 179. ISSN 0211-2663.
- ↑ En tota la línia pirinenca hi va haver grups organitzats de fronterers o mugalaris, els qual van ajudar els pilots aliats a sortir de la França ocupada i arribar a Gran Bretanya. Al País Basc, va destacar especialment la xarxa Comète.
- ↑ El nom d'aquesta dona no està clar. En les imatges de la premsa de l'època que mostra l'investigador Unai Egia apareix com a mínim «Edwige Schorer», «Hedwige Schoerr» i «Hedwige Schörr». Vegeu Unai Egia, "La Tigressa de Boulou" - Arxius departamentals d'Haut-Garona, Toulouse.
- ↑ Tots aquests fets estan documentats en els articles de premsa de 1947, any en què es va celebrar el judici contra la col·laboracionista Edwig Schorer en un jutjat militar de Tolosa. En aquest judici la jove filla d'Enric, Henriette, va donar testimoniatge; hi va explicar com una vegada a l'acusat li va preguntar quan tornaria el seu pare i ella li va respondre, amb riures, que «el teu pare mai tornarà!». Vegeu Unai Egia, "La Tigressa de Boulou" - Arxius departamentals d'Haut-Garona, Toulouse.
- ↑ Enric Moner, en una de les cartes enviades des de Compiègne a casa, es mostra satisfet que «Joseph, a Alemanya, està bé». I és que, per a llavors, el fill major Joseph va entrar en l'exèrcit francès i va ser empresonat pels nazis en el stalag-command de Dortmund (Alemanya). Vegeu [https://collections.arolsen-archives.org/archive/2-3-3-2/?p=1&doc_id=78041171 Arxius Arolsen - Centre Internacional sobre la persecució nazi.
- ↑ El camp de Hradištko, en realitat, formava part de la gran àrea d'entrenament de SS-Truppenübungsplatz Böhmen, situada en una àmplia zona del poble de Benešove.
- ↑ El deportat supervivent Yves Tanné (1924-2011) va relatar que, el dia de la seva arribada, el tren es va quedar a 8 km del camp de concentració. El camí fins al recinte va ser a peu en la neu, amb calçat improvisat amb trossos de paper i tela. En un ambient de terror, a l'abril, els joves de la SS van substituir als kapos, presos cuidadors de la zona, que colpejaven o mataven constantment als deportats. Vegeu Unai Egia Abril 1 Abril 1945, el INFIERNO en Hradištské - otros testimonios de los asesinatos en los días sucesivos y los culpables.
- ↑ La filla d'Enric Moner, Henriette, que va prendre el cognom matrimonial Saleilles, va ingressar en la Resistència quan el seu pare va ser arrestat, per la qual cosa ella també va rebre un reconeixement del govern britànic. Vegeu Unai Egia «En memòria d'Henriette Moner (1924 - 2014)».
- ↑ Per conèixer la recerca feta per aquest grup de treball, vegeu Santiago Mendieta (2022) «Enric Moner, la mémoire retrouvée du résistant de Maureillas» en Gibraltar, núm. 10. ISBN 2954327372 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida. Formen part de l'equip Anton Gandarias, nebot de Lekuona; l'investigador Unai Egia; i Antonio Medina.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Figueres carrer Sant Pau 88». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Egia, Unai. «Enric Moner Castell - in memoriam - Quién fue Enric?» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Egia, Unai. «Enric Moner Castell - in memoriam - Cronologia» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 Vegeu Archives du Départament des Pyrénées Orientales, Recensement de la population, liste nominative, Le Boulou, 1921, doc. 10NUM6M289/24 1921. Enric Moner apareix amb el n. 139, abaix a dreta de la pàgina 11 del document descarregat. Els números precedents 137 i 138 corresponen als seus pares.
- ↑ Vegeu certificat de matrimoni d'Enric Moner i Teresa Barris.
- ↑ Vegeu el document d'enregistrament de 1934 de l'Ajuntament de Figueres.
- ↑ Vegeu el document d'enregistrament de 1934 de l'Ajuntament de Figueres.
- ↑ 8,0 8,1 Vegeu Joan Vergés i Pineda (2019) Empordanesos als camps nazis. Figueres, Ed. Òscar Vergés Moreno. ISBN 978-8409089772.
- ↑ 9,0 9,1 Banc de la Memòria Democràtica. «Enric Moner Castell». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Jo mateix al volo» (en francès). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Les anciens Bains-douches du Boulou, nouveau lieu de mémoire de la Retirada» (en francès), 10-02-2019. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Commémoration du 80ème anniversaire de la Retirada au Boulou» (en francès). Le Journal Catalan, 30-01-2019. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Vegeu Archives du Départament des Pyrénées Orientales.
- ↑ «El Mas de la Prada - OpenStreetMap». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Egia, Unai. «La Red LEON. Jean COSTE, Jacques PIQUEMAL y otros resistentes comprometidos desde la Guerra en España de 1936.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Vegeu Ministère des Armées, Mémoire des hommes, «Henri Joachim Jean Moner».
- ↑ Vegeu Ministère des Armées, Mémoire des hommes, Service historique de la Défense, Caen.
- ↑ 18,0 18,1 Egia, Unai. «El dossier de Henri MONER en los Archivos Históricos de Defensa - Caen y Vincennes» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Egia, Unai. «"La Tigresa de Boulou" - Archivos departamentales de Haut-Garonne, Toulouse -» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Vegeu Fédération Nationale des Déportés et Internés, Résistants et Patriotes - FNDIRP «Pour la sauvegarde du Fort de Romainville Arxivat 2022-01-06 a Wayback Machine.».
- ↑ Egia, Unai. «El convoy del 17 de enero de 1944 desde Compiègne (Francia) a Buchenwald (Alemania)» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «"Obec" Úročnice - Cvičiště vojsk SS - SS-Artillerie Schule II Beneschau» (en txec). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «"Obec" Úročnice - Cvičiště vojsk SS - Pionier-Schule der Waffen SS Hradischko» (en txec). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Memorial Archives > Database Opfer - Enric Moner Castell (15.08.1900 Figueras)». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Vegeu l'articlke de la viquipèdia en txec: Vysídlení Benešovska, Neveklovska a Sedlčanska.
- ↑ 26,0 26,1 Egia, Unai. «Carta de Louis Monet, uno de los testigos del fusilamiento» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Egia, Unai. «En memoria de Henriette Moner (1924 - 2014)» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Hernández, Carlos. «Enric Moner Castell» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «František Suchý (1927 - 2018)» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Hernández, Carlos. «Localizan las cenizas de seis españoles asesinados en un campo de concentración nazi» (en castellà), 26-09-2021. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Hernández, Carlos. «Deportados.es» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «Enric Moner : la mémoire d’un Résistant déporté retrouvée» (en francès). [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «Map de llambordes stolpersteine a Figueres». [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «La institució». Memorial Democràtic. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «L'ajuntament de Figueres instal·la una llamborda en memòria d'Enric Moner». Arxivat de l'original el 2022-01-09. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Estéban, Ramon. «Figueres no oblida Enric Moner, víctima del nazisme - 10 oct 2021». [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «S’instal·la una nova Stolpersteine a la ciutat de Figueres». [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ 38,0 38,1 «Ass. Triangle Blau». Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «‘Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà’, una experiència única en el món educatiu del nostre país». Arxivat de l'original el 2022-01-17. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «FFREEE» (en francès). [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «Accueil» (en francès). [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «Armh-Exili Republicà Blog» (en castellà). [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ Vegeu Santiago Mendieta (2022) «Enric Moner, la mémoire retrouvée du résistant de Maureillas» in Gibraltar, 10. zk. ISBN 978-2954327372
- ↑ «Homenaje en Praga y Hradistko 2022» (en castellà). Unai Egia. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Garcia, Paola. «Praga homenatja el figuerenc Enric Moner i cinc espanyols més assassinats al camp de concentració de Hradištko», 08-04-2022. [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ «Praga conmemora a seis republicanos españoles asesinados en el campo nazi de Hradištko» (en castellà), 13-04-2022. [Consulta: 14 abril 2022].
