Enric Monjo i Garriga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Monjo
Ayuntamiento Barcelona capilla 01.jpg
Capella del Bon Consell a la Casa de la Ciutat de Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 12 de febrer de 1895
Vilassar de Mar (Barcelona)
Mort 2 d'octubre de 1976(1976-10-02) (als 81 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escultor noucentista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.

Dona amb imatge de la Mare de Déu. Plaça Catalunya de Barcelona (1928)[1]

Fill de Rafael Monjo Segura i de Josefa Garriga. El seu pare era pedagog i director del Col·legi Nàutic Mercantil que havia fundat el seu avi el 1876. Va fer estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts. Els seus primers passos com a escultor foren als catorze anys quan entrà a treballar amb el modernista Eusebi Arnau. El 1911 ingressà a Llotja i més tard entrà al taller de Josep Llimona qui el va introduir en el Noucentisme. També va fer estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina[2] per tal de tenir un bon coneixement del cos humà i aplicar-ho a la seva obra.

Després de la Primera Guerra Mundial se n'anà a París i Brussel·les com a viatge d'estudis.[2] Igualment feu un altre recorregut per la Península per estudiar l'escultura romànica i gòtica.

Deessa Pomona. Plaça Catalunya de Barcelona (1928)[3]

A finals de 1924 exposà una sèrie de les seves obres a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell on obtingué molt bones crítiques. El 1928 participà en l'execució de les estàtues que decoren la Plaça de Catalunya de Barcelona, conjuntament amb Clarà, Llimona i Gargallo, entre d'altres. En aquesta plaça Monjo fou autor de les escultures de la deessa Pomona[3] i de la Dona amb imatge de la Mare de Déu.[1] Entre 1927 i 1929 també va realitzar 6 estàtues per al Palau de la Indústria construït a Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, i que van desaparèixer amb el mateix edifici després de l'Exposició. Els temes eren l'electricitat, la turbina, el vapor, la metal·lúrgia, el motor d'explosió i la química.[1]

La temàtica de la seva obra és diversa però amb una gran importància de la religiosa i presenta més influències del noucentisme que dels corrents artístics de la seva època. El 1926 rebé el primer premi al Concurs Nacional d'Escultura del Ministeri d'Institucions Públiques i Belles Arts, i molts d'altres al llarg de la seva carrera.

En temps de la Segona República féu el monument al músic Juli Garreta inaugurat a Sant Feliu de Guíxols pel president Francesc Macià. Durant la Guerra Civil tingué un paper destacat com a agent d'avantguarda del Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico que intentava salvar de la destrucció o del saqueig les obres artístiques.

Enric Monjo també va tenir una important activitat docent, el 1940 va obtenir la càtedra d'Anatomia Artística de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i entre 1943 i 1961 va ocupar la càtedra d'Anatomia Artística de la Llotja.

El 1940 inicià, conjuntament amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i el pintor Antoni Vila i Arrufat, la que potser és l'obra més important de l'escultor: la reforma i decoració de l'església del sant Esperit de Terrassa. Obra que es perllongà durant quinze anys. D'aquesta època també destaquen el cenotafi de l'abat Oliba i l'escala d'accés al cambril del Monestir de Montserrat.

A partir de la dècada dels anys cinquanta va començar la seva activitat internacional, especialment als Estats Units (Nova York, Washington, Detroit, Miami...), però també a Mèxic, Puerto Rico o Taiwan.

L'escultor va manifestar la intenció de llegar al seu poble natal algunes obres seves i el 1964 es va crear el Museu Enric Monjo a Vilassar de Mar, que tancà el 1977 i fou reobert el 1985,[4] on es troba la major col·lecció de l'obra de l'artista. El 2004 Caixa Terrassa va adquirir els drets de reproducció de l'obra escultòrica de l'artista.

Obres[modifica | modifica el codi]

Enric Monjo, 240 cm, Passeig de Sant Joan 102, Barcelona
Dona ajaguda (1970) als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz
Escultures d'Enric Monjo al portal sud de la Catedral Nacional de Washington

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llorca, Vicenç. Enric Monjo : La realitat de la figura. Barcelona: Lunwerg i Caixa de Terrassa, 2006. ISBN 84-9785-302-4. 
  • Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997. 
  • Doñate, Mercè. Enric Monjo escultor 1895 - 1976. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Caixa de Terrassa, 1995. ISBN 84-393-3722-1. 
  • Gauthier, Maximilien. Enrique Monjo : vida y obra. Vilassar de Mar: Glipoteca Monjo, 1968. 
  • Babelon, Jean. L'art du sculpteur Enrique Monjo. Paris: Librairie Plon, 1956. 
  • Monreal Tejada, Luis. The wood carvings of Enrique Monjo for the choir of the church of Tarrassa. Tarrasa: Town Hall of Tarrassa, 1956. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Monjo i Garriga Modifica l'enllaç a Wikidata