Enric Monsonís Domingo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Monsonís
 2n President del Consell del País Valencià
Etapa preautonòmica
1r President de la Generalitat Valenciana
Etapa autonòmica
Escut consell preautonòmic.svg
22 de desembre de 1979 – desembre de 1982
 1r Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Etapa preautonòmica
Escut consell preautonòmic.svg
10 d'abril de 1978 – 30 de juny de 1979
 2n Conseller d'Economia i Hisenda
Etapa preautonòmica
Escut consell preautonòmic.svg
30 de juny de 1979 – 15 de setembre de 1981
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
1 de juliol de 1977 – 31 d'agost de 1982
Circumscripció Castelló
 Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
26 de març de 2003 – 19 de juliol de 2004
Dades biogràfiques
Naixement 28 de juny de 1931
Borriana (Plana Baixa)
Mort 7 d'octubre de 2011(2011-10-07) (als 80 anys)
Borriana (Plana Baixa)
Alma mater Universitat de València
Ocupació polític
Partit polític Unió del Centre Democràtic
Unió Valenciana
Modifica dades a Wikidata

Enric Monsonís Domingo (Borriana, 1931 - 2011) fou un polític liberal valencià, el segon President del Govern (preautonòmic) del País Valencià des de 1979, quan va succeir a Josep Lluís Albiñana, fins a 1982 que va deixar pas al primer President electe, el socialista Joan Lerma.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis a Alemanya[modifica | modifica el codi]

Fill d'un exportador de taronges que fou assassinat durant la Guerra Civil, es va establir en 1954 a la República Federal d'Alemanya, per continuar amb el negoci familiar, i als pocs anys va produir el 2% de l'exportació total d'Espanya.[1]

A Alemanya, va ocupar diferents càrrecs polítics i econòmics, com el de president de la Cambra de Comerç de Frankfurt en 1972, i dos anys després va arribar a la Federació de Cambres Europees, al mateix temps que entrava en les files del Partit Democràtic Lliure (FDP).[1][2]

Tornada a Borriana i nomenament com a president preautonòmic i autonòmic[modifica | modifica el codi]

De tornada a Borriana, va participar en 1976 en la Federació de Partits Demòcrates i Liberals de Joaquín Garrigues Walker, que fou un dels components de la coalició que donaria origen a la Unió de Centre Democràtic. En aquesta etapa fou assessor del vicepresident del govern Fernando Abril Martorell.[1]

A l'abril del 1978 fou designat Conseller d'Agricultura del Consell del País Valencià, òrgan preautonòmic bressol de la futura Generalitat Valenciana. Va ocupar aquest càrrec fins al juny del 1979, quan fou nomenat conseller d'Economia i Hisenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme.

Com la majoria dels ucedistes de les comarques de Castelló, Monsonís no compartia l'estratègia anticatalanista de la UCD valenciana,[3] si bé acabaria abraçant-la amb l'objectiu de forçar la dimissió de Josep Lluís Albinyana al capdavant del Consell preautonòmic del País Valencià,[4] que acabaria ocorreguent en juny de 1979.

Després de la dimissió del socialista Josep Lluís Albinyana, provocada per la retirada dels consellers socialistes, que l'havien deixat en minoria al ple del Consell, fou escollit president del Consell, el segon després de la seua creació. Seria President del consell fins desembre de 1982, quan com a resultat de la victòria socialista a les eleccions generals espanyoles de 1982 seria substituït per Joan Lerma. Durant la seua presidència es va aprovar l'Estatut d'Autonomia, i per tant fou el primer president de la nova Generalitat Valenciana, tal com arreplega la sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) i la I Legislatura d'Espanya (1979-1982), va ser diputat al Congrés dels Diputats. El 1983 es va integrar al Partit Demòcrata Liberal d'Antonio Garrigues Walker. Posteriorment es va integrar a Unió Valenciana.

Etapa com eurodiputat[modifica | modifica el codi]

Després de deixar la primera línia política amb l'enfonsament d'UCD en 1982, entra a militar a Unió Valenciana. L'any 1999 fou designat candidat del seu partit, que participava en la Coalició Europea per a les eleccions al Parlament Europeu de 1999. La coalició va obtindre dos escons que es van distribuir rotant entre els representants dels partits constituents de la coalició. Monsonís fou eurodiputat entre el 2003 i el 2004, succeint Isidoro Sánchez García (CC) integrat al grup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes. Es va oposar al pacte entre Unió Valenciana i el Partit Popular el 2004.[5]

L'any 2005, Monsonís va reclamar ser reconegut oficialment com el primer president del Consell autonòmic, fet que ell assegurava que li havia reconegut en una sentència el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, però no va percebre mai el sou vitalici previst a la llei d'ex-presidents del Consell.[6]

Va morir l'octubre de 2011 a l'edat de 80 anys a la seua Borriana natal.[7] El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra va expressar el seu condol en nom del Consell i declarà un dia de dol oficial. Monsonís va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana l'any 1995 i la placa de l'Ordre de Jaume I El Conqueridor el 2008.[6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Lluís Albinyana
President del
Consell Preautonòmic
del País Valencià

Consell Preautonòmic del País Valencià

19791982
Succeït per:
Joan Lerma
Precedit per:
No existeix
Conseller d'Agricultura
de la Generalitat Valenciana

19781979
Succeït per:
Leonardo Ramón Sales
Precedit per:
Javier Aguirre de la Hoz
Conseller d'Economia i Hisenda
de la Generalitat Valenciana

19791981
Succeït per:
Segundo Bru Parra