Enric Ortí i Martín

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Ortí i Martín
Enric Ortí i Martin.JPG
Enric Ortí tocant l'estrena de la sardana Sempre un somriure el dia 30 de setembre de 2007
Dades biogràfiques
Naixement 9 de març de 1966 (51 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Empresari i compositor
Gènere Sardana
Modifica dades a Wikidata

Enric Ortí i Martín (Barcelona, 9 de març de 1966) és el primer tenora de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona[1] i compositor de sardanes. L'any 2006 va guanyar amb una àmplia majoria la divuitena edició del premi de La Sardana de l'Any amb Essència d'aplec.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als 8 anys s'inicià en l'aprenentatge musical al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona cursant solfeig i teoria, cant coral i harmonia. Estudià tenora amb els professors Emili Mas Oliver, Francesc Elias, Josep Colomer i Ricard Viladesau, saxòfon amb Adolf Ventas i flauta travessera amb Núria Taulé.

En la seva infància, Ortí va viure immers en un ambient familiar sardanista. El seu pare ballava a la colla sardanista Roure i el seu avi, també molt sardanista, va sentir per Ràdio Sabadell que es buscaven joves per fundar una cobla a Sabadell. Ortí es presentà i fou acceptat a l'edat de només 9 anys, per formar part de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Debutà com a tenora solista en l'acte de presentació oficial de la cobla el 23 d'abril de 1976 al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell i interpreta la sardana Ja bufem!, escrita especialment per aquesta ocasió pel mestre Josep Auferil i Costa.

En aquests primers anys, el jove músic es va formant amb el treball seriós, efectiu i molt valorat del mestre Salvador Uyà i Prat, obtenint sis anys més tard el premi del músic jove concedit per l'Obra del Ballet Popular i la Generalitat de Catalunya i donat a Montserrat pel Pare Abat.

Debuta en un gran aplec el 1979, amb tretze anys, a l'Aplec de Calella interpretant Rourenca de Max Havart. Amb la Cobla Jovenívola de Sabadell ha actuat al Palau de la Música Catalana, a l'Auditori, al Palau de la Generalitat i a la majoria de països europeus així com a Mèxic i Veneçuela.

Fora de l'àmbit sardanista, ha col·laborat amb conjunts i intèrprets solistes com Un Anche Passe (França), Companyia Elèctrica Dharma, Jorge Sarraute, Xavier Mas, Carles Benavent, Jordi Rallo, Enildo Rasúa, Riad Ahmed, Xandra Noraine, etc. i concerts de música contemporània amb acompanyament de piano, violí i flauta travessera. Ha actuat amb la Banda Municipal d'Oviedo, al Teatre Príncep d'Astúries, de la mateixa ciutat. També ha col·laborat en la realització de l'espectacle infantil Les noves aventures d'en Joan de l'Ós portat a terme als principals teatres de Catalunya. L'11 de setembre de 2008 va actuar al costat de Xavier Molina en un concert de Marina Rossell al Palau de la Música Catalana.

Complementant la seva tasca musical, també realitza conferències sobre la tenora (història, intèrprets, tècniques i interpretació) i des de l'any 1994 imparteix classes particulars de tenora.

Juntament amb el tenores Jordi Molina, Quim Duran, Xavi Molina, Jordi Paulí i Àlex Vila forma part del Jordi Molina Sextet de tenores, formació estable que es dedica a la promoció de la tenora fora de la formació de cobla.

L'octubre de 2008, després de 32 anys de ser el primer tenora de la Jovenívola, opta per fer un salt professional i accepta l'oferiment de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Compositor[modifica | modifica el codi]

Enric Ortí rebent el premi a la Sardana de l'Any 2006 per Essència d'aplec

L'any 1997, s'inicià en la composició amb la sardana Complaença, dedicada a la seva filla Júlia. Fins ara n'ha compost 20, si comptem la darrera estrena de Terra de cavallers, dedicada a la seva nova cobla Sant Jordi en commemoració del seu 25è aniversari, al Cicle de Música de Cobla del 31 de gener de 2009. En aquesta sardana, Enric Ortí va evidenciar la capacitat de contraposar genialment la contenció melòdica i l'expansió expressiva.[2]

El principal èxit com a compositor li va arribar l'any 2006 quan va obtenir el vot de gairebé tres-cents assistents al concert de la final del concurs La Sardana de l'Any, que premia la sardana més popular d'entre les més de 240 estrenades aquell any. Essència d'aplec, una sardana dedicada a l'aplec de Santiga, Santa Perpètua de Mogoda, va permetre a Enric Ortí millorar el primer accèssit que havia aconseguit en l'edició anterior amb Petons de matinada. Novament en l'edició del 2007, és finalista amb 30 anys a sac, obtenint finalment el segon accèssit.

Enric Ortí, sardanes va ser el seu primer disc totalment dedicat al compositor. Amb catorze sardanes que van des de la seva primera Complaença del 1997 fins a la darrera Per això t'ho dic, del 2011, dedicada al comiat professional de Martí Trilla. Fou enregistrat amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona sota la direcció de Tomàs Grau.[3] El 2015 va aparèixer el disc Sardanes d'Enric Ortí (vol. 2), enregistrat de nou per la Sant Jordi.[4]

Sardanes[modifica | modifica el codi]

Partitura del segon tenora de Terra de cavallers
  • Complaença (1997) Obligada de tenora
  • Desig particular (1997)
  • Quan tot quedi lluny (1998)
  • El claustre de Breda (1998)
  • Pou de glaç (1998)
  • Tot dibuixant carícies (1999)
  • Sincerament, Eduard (1999)
  • Per un camí d'argent (2000)
  • Empremta d'or a Calella (2000)
  • Que el demà sigui llarg (2001)
  • Perpetuant amistats (2001)
  • El Cercle de Xènius (2001)
  • Record de cada instant (2002)
  • Petons de matinada (2005) Premi:Sardana de l'Any (1r accèssit)
  • Essència d'aplec (2006) Premi:Sardana de l'Any
  • 30 anys a sac (2007) Premi:Sardana de l'Any (2n accèssit)
  • Sempre un somriure (2007)
  • Sis de set (2008)
  • El tarannà del poble (2008)
  • Terra de cavallers (2009)
  • Sabadell a la Sardana (2009)
  • Ballades a la Damunt (2009)
  • Avi Botet (2009)
  • Somnis de fidelitat (2011)
  • Per això t'ho dic (2011)
  • Esperit sardanista (2012)
  • Cors robats (2014)
  • Arpes del bosc (2014)
  • Camí ral (2015)
  • Som-hi, que s'acaba! (2015)
  • Aprofitem els moments (2015)
  • Memòries compartides (2016)
  • 3/4 de 100 (2016)[5]

Referències[modifica | modifica el codi]