Enric Ribes i Marí

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:26, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnric Ribas Marí
Biografia
Naixement1955
Eivissa
Escudo de las Islas Baleares.svg  Diputat al Parlament de les Illes Balears
31 de maig de 1983 – 4 de juliol de 1986
← -
PresidentGabriel Cañellas i Fons
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de juliol de 1986 – 2 de setembre de 1989
← -
- →
CircumscripcióIlles Balears
Dades personals
FormacióUniversitat Oberta de Catalunya . filologia catalana (–2003)
Universitat de València . filologia catalana (–2009) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
PartitPSM
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata

Enric Ribes Marí (Eivissa, 1955) és un polític i escriptor eivissenc en llengua catalana, que va ser diputat al Parlament de les Illes Balears i al Congrés dels Diputats.

Biografia

Estudià enginyeria de mines, que no acabà, i filologia catalana, de la qual es llicencià en la Universitat Oberta de Catalunya en 2003. El 2009 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de València. Treballà com a administratiu i milità en el PSM[1] Preocupat per la toponímia local, el 1978 formà part de l'equip de l'Institut d'Estudis Eivissencs que redactà Toponímia bàsica de les Pitiüses amb Marià Villangómez, Isidor Marí, Josep Marí i Joan Marí Cardona.

Pel que fa a la política, el 1976 participà en la fundació del Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera, que tenia com a referent el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual en sorgiren el Partit Socialista de Mallorca (PSM) i del Moviment Socialista de Menorca (MSM). A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit regidor de l'ajuntament d'Eivissa com a independent en les llistes del PSIB-PSOE i actuà com a portaveu del grup municipal socialista. Poc després se'n va afiliar, alhora que esdevingué secretari general de la UGT a les Pitiüses.[2]

Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, però dimití del càrrec per tal de presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes del PSIB-PSOE.[3] El 1988 abandonà el PSOE i es va integrar en el Grup Mixt.

El 1989 impulsà l'Esquerra Nacionalista d'Eivissa (ENE), que en 1990 canvià el nom a Entesa Nacionalista i Ecologista i de la qual en fou el primer secretari general. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou candidat al Congrés dels Diputats de la coalició amb el Partit Socialista de Mallorca i el Partit Socialista de Menorca.

Posteriorment acabà els estudis de filologia i s'especialitzà en toponímia de les Pitiüses. És membre de l'AELC i actualment col·labora com a periodista a Eivissa, La Prensa de Ibiza i Diario de Ibiza. Des del 2005 fins al 2013 fou consultor dels estudis de Filologia Catalana de la UOC i professor associat a la UIB, a l'extensió universitària d'Eivissa. El 2006 fou nomenat membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans per Eivissa i Formentera. També és membre de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears.

Obres

  • Sa llengua d'Eivissa i Formentera: lliçons bàsiques (1978-1981)
  • Na Mora i na Neu (1979 i 1993) (2a edició), conte infantil
  • Sabíeu que...? Paraules d'Eivissa i Formentera (1986)
  • Solcar un mar de foc (1990), novel·la
  • Aportació pitiüsa al Diccionari Català-Valencià-Balear (1991)
  • Una veu d'Eivissa (1991)
  • Noms de lloc (1992)
  • La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993)
  • La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995)
  • Pecat de titelles (1997), novel·la
  • Llengua i terra unides (2004)
  • La supervivència de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera i "l'Onomasticon Cataloniae" (2005), tesi de llicenciatura.
  • La toponímia costanera del municipi d'Eivissa (2006)

Referències

Enllaços externs