Enric Rufas i Bou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Rufas i Bou
Biografia
Naixement5 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític d'art, guionista, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
GènereTeatre, cinema i televisió Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1381487 TMDB.org: 982440 Modifica el valor a Wikidata

Enric Rufas i Bou (el Prat de Llobregat, 5 de setembre de 1966) és un dramaturg i guionista català de cinema i de televisió.

Treballs[modifica]

Cinema[modifica]

Teatre[modifica]

  • La tele que os parió!. Nuevo Teatro Alcalá. 2011
  • No vengas solo. Guionista. Espectacle de màgia protagonitzat per Anthony Blake a l'Artèria Paral·lel. 2011
  • ¡La tele que os parió! a la Sala Teatro La Usina. 2010.[2]
  • Universo perdido. Autor i director. Teatro de las Aguas, 2002
  • L'univers perdut. Teatre Artenbrut, 1998
  • Amistat, peça breu representada per la Companyia Pannik dins de l'espectacle "Amor a mort". El Llantiol, 1998.
  • Certes mentides Cicle Nous Autors Catalans.1997.[3]
  • En el refugi de la foscor. Posada en escena d'un text dramàtic per a ràdio. Sala Beckett, 1996.
  • La lluna dins un pou. Casa Elizalde. 1996

Llibres publicats[modifica]

  • La Soledad, guió cinematogràfic publicat per Lagartos Editores.
  • Els venedors de somnis. Peça breu de teatre publicada per Arola Editors amb el títol conjunt Dramaticulària, 18 textos breus per felicitar-nos.[4]
  • La lluna dins un pou, obra de teatre publicada per AADPC Edicions en la col·lecció Teatre-Entreacte, núm. 37.
  • Certes mentides, obra de teatre publicada per Arola Editors, en la col·lecció Textos a part/Teatre contemporani.
  • L'Univers perdut, obra de teatre publicada per Edicions 62, en la col·lecció "Textos teatrals. El galliner".

Televisió[modifica]

En televisió ha treballat com a guionista de programes d'entreteniment i sèries de ficció per a les cadenes Tele 5, Antena 3, Cuatro, la Sexta, Canal+ i TV3.

Ràdio[modifica]

Com a guionista de ràdio ha treballat per a la cadena Catalunya Ràdio, creant en solitari una sèrie còmica titulada "Sol arran de la finestra" i el text dramàtic "Vent als orelles".

Crític[modifica]

Va exercir de crític de teatre per a la revista Barcelona Village Magazine.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La herida (2013)» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
  2. ↑ «¡¡La tele que os parió!!, de Enric Rufas» (en castellà). laRepúblicaCultural.es, 08-11-2010. [Consulta: 25 abril 2011].
  3. ↑ 20 anys de suport a la dramatúrgia catalana contemporània Arxivat 2010-09-24 a Wayback Machine.[enllaç sense format]
  4. ↑ Foguet i Boreu, Francesc. «Còctel de textos teatrals». Escriptors del Camp de Tarragona, 28-02-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 abril 2011].
  5. ↑ Ley, Pablo. «El Artenbrut presenta una comedia pesimista de Enric Rufas» (en castellà). El País, 21-12-1998. [Consulta: 25 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Rufas_i_Bou&oldid=32307238»