Enric VII de Caríntia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric VII de Caríntia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1161 Modifica el valor a Wikidata
mar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortOfegament Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Rosazzo Modifica el valor a Wikidata
Duc de Caríntia

← Ulric I de Caríntia – Herman I de Caríntia → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Sponheim Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabeth of Styria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesUlric I de Caríntia Modifica el valor a Wikidata  i Judit von Baden Modifica el valor a Wikidata
GermansHerman I de Caríntia Modifica el valor a Wikidata

Enric VII de Caríntia i V de Sponheim († 12 d'octubre de 1161) de la casa de Sponheim, va ser duc de Caríntia i marcgravi de Verona des 1144 a 1151.

Enric V era el fill gran del duc Ulric I i de Judit, filla de Herman II, marcgravi de Baden. Va succeir al seu pare quan aquest va morir el 7 d'abril de 1144, quan encara era jove, però en el seu breu regnat va haver de patir diversos cops. El seu besoncle, el comte Bernat de Marburg († 1147) va llegar els seus rics alous incloent terres a Estíria, al marcgravi Ottokar III; el 1151 el marcgraviat de Verona, en unió personal amb el ducat de Caríntia, va quedar en mans del marcgravi Hermann III de Baden, oncle d'Enric.

Com partidari dels Hohenstaufen va donar suport a Frederic Barba-roja i el va acompanyar en alguns viatges. En tornar d'un d'aquestos viatges Enric es va ofegar a la desembocadura del riu Tagliamento a Itàlia. Està enterrat al monestir Rosazzo a Friül. El seu successor com a duc de Caríntia fou el seu germà Herman.

Enric es va casar amb Isabel, filla del marcgravi Leopold d'Estíria el Fort, que era vídua del comte Rudolf de Stade II († 1144), i no van tenir fills.

Referències[modifica]

  • Friedrich Hausmann: Die Grafen zu Ortenburg und ihre Vorfahren im Mannesstamm, die Spanheimer in Kärnten, Sachsen und Bayern, sowie deren Nebenlinien, erschienen in: Ostbairische Grenzmarken – Passauer Jahrbuch für Geschichte Kunst und Volkskunde, Nr. 36, Passau 1994
  • Dr. Eberhard Graf zu Ortenburg-Tambach: Geschichte des reichsständischen, herzoglichen und gräflichen Gesamthauses Ortenburg: Das herzogliche Haus in Kärnten., Vilshofen 1932
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric VII de Caríntia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_VII_de_Caríntia&oldid=30315024»